Confirmen 22 anys i mig de presó per a un acusat d’assassinar la seua nóvia mentre dormia

Va colpejar la jove amb una pedra, li va clavar dos ganivets i la va asfixiar amb un cinturó en un habitatge de València

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna de 22 anys i mig de presó imposada a un home que va assassinar la seua nóvia mentre dormia a l’habitatge d’ell, ubicada a la ciutat de València, durant la matinada del 3 de desembre del 2021.

La Sala ratifica així la sentència dictada per la Secció Segona de l’Audiència Provincial de València el 6 de juny passat, després que un jurat popular emetés un veredicte de culpabilitat per al reu.

Esta decisió li va declarar autor d’un delicte d’assassinat amb la concurrència de la circumstància agreujant de gènere i li va imposar el pagament d’una indemnització de 77.777 euros per a la mare de la víctima i de 22.222 euros per a la germana pels danys morals, indemnitzacions que igualment es mantenen ara.

La defensa del condemnat va recórrer en apel·lació esta sentència i va sol·licitar al TSJCV que la revoqués per apreciar en la seua conducta l’eximent incompleta de trastorn mental transitori o, alternativament, l’atenuant d’obcecació, entre altres al·legacions.

No obstant això, la Sala Civil i Penal de l’Alt Tribunal autonòmic ha desestimat estes pretensions en entendre que no concorre cap error probatori en la sentència recorreguda, ni tampoc infracció de llei ni de precepte constitucional.

Segons els magistrats, la decisió del jurat de declarar que el condemnat conservava intactes les seues facultats mentals a l’hora de cometre els fets es va basar en una “abundant i detallada informació pericial psicològic-psiquiàtrica” durant el judici, per la qual cosa “no es revela arbitrària ni injustificada”.

Quant a l’acarnissament, apreciat per l’Audiència de conformitat amb el veredicte del jurat i que el penat també impugnava, el TSJCV assenyala que els fets provats revelen per part seua una conducta i voluntarietat de causar danys “innecessaris i de manera inhumana” per l’innecessari “d’un nombre tan elevat d’actes lesius per provocar la mort”.

Finalment, la Sala estima igualment adequada l’aplicació de l’agreujant de gènere que recull la sentència apel·lada després de declarar provat que la mort de la jove va constituir un acte de violència de gènere “dins la violència patida per les dones pel fet de ser-ho”.

El condemnat i la víctima mantenien des del mes de setembre del 2021 una relació sentimental sense convivència, on ella passava ocasionalment la nit a casa seua.

Segons els fets declarats provats pel jurat popular i plasmats a la sentència de l’Audiència Provincial, durant la matinada del 3 de desembre d’aquell any, l’home, que pensava que la seua nóvia el deixaria per no ser massa bo per a ella, va decidir que la jove havia de morir si no volia estar amb ell.

D’esta manera, la va atacar quan dormia i la va colpejar fortament amb una pedra al cap i a la cara. La víctima es va quedar atordida a conseqüència dels cops, cosa que va aprofitar el penat per a apunyalar-la després en múltiples ocasions amb dos ganivets i unes tisores de forma “despietada, cruel i inhumana”, amb la intenció de, a més de matar-la, causar-li un patiment innecessari.

A continuació, la va asfixiar amb el cinturó d’un batí que el va col·locar al voltant del coll per assegurar-ne la mort. La dona va morir dessagnada per les ferides d’arma blanca i asfixiada per la comprensió del cinturó.

La sentència d’apel·lació dictada pel TSJCV pot ser recorreguda alhora en cassació davant del Tribunal Suprem.

ÚLTIMES NOTÍCIES