Els descobriments sobre el Sant Calze de València fets pel catedràtic Gabriel Songel durant les seues investigacions dels últims sis anys, que ara s’arrepleguen en el llibre ‘Él Cáliz revelado’, fan «més versemblant» que la relíquia custodiada en la Catedral valenciana com a ‘Sant Grial’ siga l’autèntica.
Publicat per l’editorial Tirant lo Blanc i presentat este dilluns, el llibre plasma les investigacions del catedràtic de Disseny de la Universitat Politècnica de València (UPV) que «avancen 300 anys» la primera referència a este calze.
«El calze estava en Aragó en l’edat mitjana»
Songel ha detallat cada un dels seus descobriments que, al seu juí, «corroboren que el Calze estava en Aragó en l’Edat mitjana, com a mínim en el segle XI, i confirmen dades que apareixen en la tradició oral de Sant Lorenzo», cosa que fa «més versemblant que el Calze de València siga l’autèntic» de l’últim sopar de Jesús.
«El que està clar i ningú ha pogut rebatre fins ara és que la copa superior del Calze de València és una pedra àgata que només es cultiva en Palestina i tallada d’una forma molt especial entorn del segle primer de la nostra època», ha apuntat després de la presentació.
Els altres calzes han anat caient perquè «no han passat el filtre arqueològic»
Els altres calzes que reivindicaven ser l’usat per Jesucrist, «han anat caient perquè no han passat este filtre arqueològic, o eren molt posteriors o tenien una altra finalitat», ha afegit.
També ha explicat que la copa original es va anar adornant durant l’Edat mitjana «per a realçar el que significava» i ha posat de manifest que en el segle XI «encara no es donava el fenomen de l’ostentació de les relíquies, era una cosa íntima que pertanyia a les famílies».
Troballes «sorprenents»
La primera troballa «sorprenent» de Songel va ser comprovar que la composició del Calze, tal qual el coneixem actualment, seguix un patró estilístic relacionat amb les marques dels picapedrers, perquè la minúscula inscripció de 17 mil·límetres es va fer amb el mateix patró de reticles compositius.
Més tard, la investigació li va permetre vincular la relíquia amb la Corona d’Aragó en descobrir la coincidència de la moneda encunyada pel rei aragonés Sancho Ramírez amb l’estructura del calze, ja que les seues anses «són talment la corba de la planta del tronc de Jesé».
Igualment va investigar la inscripció del calze baix un prisma iconogràfic i va aprofundir sobre el fenomen de la trasliteració entre l’àrab i l’hebreu medieval. De fet, s’havia interpretat en àrab cúfic com «la resplendent» i en la imatge inversa, com a hebreu, «Yaveh Joshua» (Jesús és Déu). Això li va fer apuntar que el possible autor fora el jueu convers Pedro Alfonso, coneixedor de l’hebreu i l’àrab i amb accés al calze i als reis aragonesos.
Ha donat amb la referència més antiga fins al moment
En les seues investigacions va trobar, en un manuscrit que conté el reliquiari del monestir Sant Joan de la Penya, en el segle XI, la referència més antiga coneguda fins a la data del Sant Calze de València, perquè fins al moment només apareixia en documents en 1399 quan Martín l’Humà el reclama als monjos. Es tracta d’un acròstic perquè «amb les lletres que estan en els límits dels blocs de text es pot fer una lectura continuada» que menciona ‘Calis Lapis Exilis Domini’ (calze de pedra preciosa del senyor).
També pots llegir…
- Castelló formarà part d’una ruta europea per a millorar el seu atractiu turístic
-
La plaça de l’Ajuntament de València tindrà un asfaltat especial, de color roig, en la zona peatonal
