Pedro Sánchez ha expressat el “dolor del poble espanyol” per la pèrdua de vides humanes en la invasió d’Ucraïna decretada pel president de Rússia, Vladimir Putin, una acció que ha qualificat de “violació flagrant de la legalitat internacional“.
A l’inici de la seua compareixença davant el Ple del Congrés per a informar sobre aquest assumpte, el president del Govern ha remarcat també el compromís amb la sobirania nacional i la integritat territorial d’Ucraïna i l’admiració per la determinació amb què els ucraïnesos estan combatent per la seua llibertat i independència.
El president ha manifestat, igualment, la seua solidaritat amb el poble rus, “que patirà el cost de la guerra per l’imperialisme del seu president“, i ha instat l’Executiu de Rússia a alliberar immediatament a totes les persones detingudes arbitràriament per expressar la seua oposició a una guerra “injusta i injustificada”.
Resposta unida i coordinada d’Europa
La invasió d’Ucraïna -ha argumentat Sánchez- constitueix un “intent brutal” per part de Putin de frenar la construcció de l’espai polític europeu, “consolidat en la defensa d’uns valors radicalment oposats a l’autoritarisme que ell representa”, com són la llibertat, la pau, els drets humans i la solidaritat.
Davant aquesta “crisi definitòria“, la Unió Europea ha de contestar amb unitat i contundència: “Per això, donem suport a l’activació del Fons Europeu per a la Pau per al lliurament d’armament defensiu i ofensiu per part de la UE a Ucraïna”.
El president ha recordat que Espanya és el quart donant a aqueix Fons i ha anunciat que “entregarà a la resistència ucraïnesa material militar ofensiu”. També ha subratllat que “Espanya és un país amant de la pau” i que “hui el ‘No a la guerra de l’Iraq’ és el ‘No a la guerra de Putin‘”.
El president ha repassat la reacció europea davant la invasió, des de l’ajuda econòmica a Ucraïna i les sancions contra Putin, el seu Govern i l’oligarquia que el secunda fins a la prohibició a les companyies russes de sobrevolar l’espai aeri o la prohibició d’emissions de mitjans propagandístics del règim rus. A més, ha avançat que Espanya impulsarà a la UE i en l’OCDE la declaració de Rússia com a paradís fiscal.
Aquestes sancions -ha assegurat- estaran vigents fins que Putin “pose fi a la invasió i isca d’Ucraïna, de tota Ucraïna, i torne a les fronteres reconegudes internacionalment de la Federació Russa”.
Defensa i ajuda humanitària
El cap de l’Executiu també ha defensat la resposta unitària enfront de la invasió des de l’Aliança Atlàntica: “Putin ens ha recordat que l’OTAN, com a aliança d’estats per a la seua seguretat, és més necessària que mai”.
Ni l’OTAN ni Espanya enviaran tropes a Ucraïna, però sí que estan reforçant el flanc oriental per a assegurar la defensa de tots els aliats. Pedro Sánchez ha afirmat que el compromís d’Espanya és “efectiu i real”, com demostra el desplegament a Letònia, Bulgària, Turquia i, pròximament, a Estònia. A més, ha apuntat que Espanya incrementarà amb 150 efectius el contingent en la missió aliada a Letònia, que fins ara comptava amb 350 militars.
A més de les accions conjuntes en el marc de la UE i de l’OTAN, Espanya ha enviat 20 tones d’ajuda humanitària i dos avions de la Força Aèria amb equips personals i material defensiu, així com equipament mèdic. “Tinc el ferm propòsit de proporcionar a Ucraïna tota l’ajuda i suport que siga possible, conforme a les nostres capacitats”, ha exposat davant el Ple del Congrés.
Agraïment al personal diplomàtic i les missions en l’exterior
El president ha detallat, així mateix, la resposta del Govern davant el conflicte “des del primer moment“, amb l’activació del Comité de Situació, la reunió del Consell de Seguretat Nacional presidit pel Rei, el contacte amb tots els grups parlamentaris i la conversa que ell mateix va mantindre amb tots els expresidents per a recaptar la seua experiència internacional.
Pedro Sánchez ha agraït el suport dels grups polítics, la labor del personal diplomàtic i dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, especialment dels qui van participar en l’evacuació de més de cent compatriotes d’Ucraïna, i el lliurament de les missions de les Forces Armades en l’exterior.
Garantia del subministrament energètic
La posició d’Espanya -ha assenyalat el cap de l’Executiu- és ferm i decidida, però és necessari ser igualment clar sobre les conseqüències de les mesures adoptades: “Tindran un cost i exigiran sacrificis“.
L’impacte, segons ha explicat Sánchez, no es reflectirà només en el creixement, els Pressupostos de l’Estat i les empreses, sinó també sobre l’economia de les famílies i els productes bàsics.
“Tota aqueixa tensió inflacionista i les seues derivades, la incertesa econòmica i el sensible increment en els preus i serveis més immediats a qualsevol necessitat, tindran una causa: la injustificable guerra contra Ucraïna; i un culpable: el president Putin”, ha assegurat.
El president ha indicat que les repercussions més importants afectaran els mercats energètics, però ha destacat que la dependència espanyola del gas i del petroli russos és menor que la d’altres països europeus, per la qual cosa la “seguretat del subministrament està garantida”.
Més integració europea i atenció dels refugiats
Per a reduir les conseqüències de la guerra, el cap de l’Executiu ha proposat treballar en dos fronts: l’europeu i el nacional.
En el primer, ha advocat per reduir les vulnerabilitats de la UE, avançant especialment en la integració de la política exterior i de seguretat comuna i en la seguretat energètica. Espanya -ha dit- continuarà liderant iniciatives ambicioses en la transformació del sistema energètic, com les que busquen abordar l’especulació del mercat d’emissions de CO₂ i evitar que la pujada extraordinària del preu majorista del gas marque el preu de tota l’electricitat.
En la seua intervenció, també ha secundat respondre a l’emergència humanitària dels refugiats ucraïnesos de manera coordinada i responsable i, d’altra banda, adaptar les regles fiscals de manera que puga afermar-se la recuperació i atendre’s a necessitats d’inversió en la lluita contra el canvi climàtic, la transició digital i el reforç de la seguretat comuna.
Pla Nacional de Resposta a l’Impacte de la Guerra
En l’àmbit de la política nacional, el president ha avançat que el Govern ja està treballant en un “Pla Nacional de Resposta a l’Impacte de la Guerra“, obert a les aportacions dels grups, els governs locals i autonòmics i els agents socials.
Aqueix Pla Nacional inclourà l’impuls d’un pacte de rendes que proporcione estabilitat des de la perspectiva dels costos salarials i els beneficis empresarials; la protecció de les famílies més vulnerables i dels sectors més afectats, com el turístic i l’agrícola, i mesures per a aprofundir en la transició energètica.
A més, l’Executiu accelerarà l’aprovació i posada en marxa del mecanisme XARXA de flexibilitat i estabilització l’ocupació; aquest instrument, inclòs en la reforma laboral recentment aprovada, possibilita a les empreses sotmeses a crisis temporals o estructurals adoptar mesures de reducció de jornada i suspensió temporal de contractes de treball, vinculats sempre a programes de requalificació i transició professional.
Sánchez també ha cridat a eliminar de la confrontació partidista els fons europeus per a la recuperació i a avançar en l’autonomia estratègica d’Espanya, amb inversions en sectors com el dels semiconductors, les bateries, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la producció de medicaments essencials.
