Tres agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han situat l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP Eduardo Zaplana en centre de l’entramat del conegut com a cas Erial: «Era qui prenia les decisions» encara que «no apareixia de forma directa».
Així s’han ratificat estos agents en la seua declaració, en qualitat de perits, en el juí que se segueix a l’Audiència de València contra Zaplana i altres 14 persones més pel cas Erial, procediment en el qual s’ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. El frau està quantificat en més de 20 milions d’euros.
Els agents es van encarregar de desenvolupar la investigació i d’elaborar l’informe definitiu del cas. Han anat desgranant davant del tribunal la creació de societats i els procediments utilitzats pels acusats per a pagar les comissions il·legals arran de les adjudicacions públiques. I han situat Zaplana al mig dels fets.
En concret, relacionen Zaplana amb tres societats per a disposar dels diners de les comissions: Costera del Glorio, Medlevante i Gesdesarrollo. Respecte a la primera societat, es van adonar d’una aparent disposició de fons i béns per part de l’expresident; i sobre les altres dos societats van observar com prenia les decisions.
Sobre este tema, el tribunal ha demanat als agents que concreten la manera en què Zaplana prenia estes decisions, i un dels perits ha explicat que sobre Medlevante, va ser l’expresident qui es va oposar a l’obertura d’un compte bancari; mentre que en el cas de Gesdesarrollo ha indicat que davant d’una oferta per a comprar una parcel·la a la Vila Joiosa, Joaquín Barceló –al capdavant de la mateixa i testaferro de Zaplana– va dir al comprador que no li podia respondre en este moment.
Els agents veuen com Barceló va comunicar que l’acceptació de l’operació l’havia de dur a terme «un altre soci», encara que no va nomenar Zaplana. No obstant això, li van seguir i van veure com es va desplaçar aquell mateix dia fins a l’Hospital La Fe, on estava l’expresident i, després, Barceló va realitzar una telefonada per la qual va acceptar l’oferta. «La paraula que va dir va ser ‘conforme'», ha recordat un agent.
A més, els perits han descrit com Zaplana va mantindre reunions «clau» en els períodes en els quals tenien lloc les adjudicacions públiques de les ITV. En concret, s’han referit a trobades entre el qui va ser cap del Consell i el mort Juan Cotino, exdirector de la Policia i membre del grup Sedesa, adjudicatari de les ITV.
«Juan Cotino va jugar un paper fonamental també en l’entramat», han dit, per a afegir que va ser la persona que va viatjar a Luxemburg per a lliurar diners en efectiu, més de 600.000 euros, amb els quals es va constituir Imison –empresa a través de la qual es vertebra l’estructura societària– i, posteriorment, Fénix.
Després d’este viatge va haver-hi una reunió entre Zaplana i Cotino, han descrit els agents sobre la base de l’agenda intervinguda a l’expresident. Posteriorment, va haver-hi una altra trobada entre tots dos quan es va produir l’obertura de propostes en la mesa de contractació i una altra l’endemà de les adjudicacions. «Les reunions de Zaplana a cada moment temporal de la investigació es troben vinculades a la persona que en este moment és l’actor principal, en este cas Juan Cotino».
Posteriorment, els agents s’han remés a un segon període en l’etapa de l’expresident en el qual va mantindre diverses reunions amb l’exconseller Fernando Castelló per l’adjudicació del Pla Eòlic. «El 2002 es van reunir», han afirmat.
Precisament a conseqüència de l’adjudicació del Pla Eòlic, els agents s’han referit a una petició que va fer Zaplana perquè Juan Francisco García, la seua exasesor fiscal, sol·licitara 50 milions de pessetes a una empresa. «La contrapartida que anava a rebre esta era una participació en el Pla Eòlic a través d’una mercantil que no havia sigut encara adjudicatària», han dit.
Zaplana i García van parlar també, segons els agents, en què havien d’articular la participació de l’empresa a través de Castelló, responsable del Pla Eòlic. «Havien de pressionar Castelló perquè permetera l’entrada de l’empresa i açò finalment es va dur a terme o, almenys, es van iniciar els tràmits», han descrit.
En este entramat del Pla Eòlic també s’han referit els agents a José Luis Olivas, participant per ser posteriorment president de la Generalitat –Zaplana ja havia sigut nomenat ministre a Madrid–. «En el cas de les ITV, la dinàmica era que quan es venia la societat adjudicatària, les plusvàlues s’usaven per al pagament de les comissions. En el Pla Eòlic va passar el mateix, es va vendre la societat i part dels fons es van destinar a una empresa d’Olivas», han assenyalat.
Els agents han exposat que Imison i Fénix van ser l’origen de les societats als quals es van transferir un total d’11,2 milions d’euros provinents de l’activitat d’adjudicacions de les ITV i dels Plans Eòlics.
En ambdues societats existien una sèrie de «similituds»: es van constituir el mateix dia, el 2001; es van constituir sobre la base de la compra d’un camp de golf a Espanya; i es van originar amb l’aportació de diners en efectiu aportats per Juan Cotino.
Amb el temps, a partir de l’any 2005, es van produir una sèrie de compravenda de participacions d’altres societats –com a Costera del Glorio o Medlevante– «que es van abordar en Sedesa» per a retornar els diners a Espanya. «Des d’un inici la pretensió era retornar els diners per a fer altres inversions», han descrit els agents.
