El 82% dels centres educatius concertats de la Comunitat Valenciana cobren una quota a les famílies que se situa en els 597 euros de mèdia, segons l’informe ‘El cost d’accés a l’escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les seues causes’, elaborat per Esade.
Així mateix, la Comunitat Valenciana presenta una relació positiva entre el cobrament de quotes i el resultat econòmic (especialment en l’ESO), una enorme importància de la grandària de centre per a entendre les dinàmiques de cobrament de quotes i una proporció elevada de centres amb infrafinançament (quasi un 40%) amb quotes baixes que viuen situació precària en l’àmbit financer.
Al conjunt d’Espanya, el 90% dels centres concertats de major grandària cobren quota a les famílies, mentre que en els centres mitjans i xicotets la proporció baixa a entre un 60% i un 70% dels col·legis.
L’informe elaborat per Esade destaca que el cobrament de quotes en els centres concertats “són il·legals en teoria, però habituals en la pràctica”. La investigació arreplega dues bases de dades elaborades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE): la primera mira al fenomen des del costat del pagament de quotes (famílies) i la segona des del costat del cobrament (centres educatius).
Mentre que un 67% de l’alumnat acudeix a centres de titularitat pública, prop d’un 30% ho fa en centres finançats amb fons públics, però de titularitat privada –concertats– (i només un 4% acudeix a centres privats autofinançats).
L’estudi posa de manifest que, ara per ara, “no hi ha gratuïtat universal per a accedir a l’escola concertada” a Espanya. A més, la concertada, en comparació de la pública, escolaritza en una proporció molt menor l’alumnat de renda baixa i origen migrant, la qual cosa “danya significativament la igualtat d’oportunitats i l’equitat, un dels seus objectius fonamentals”.
La raó principal que explica la no gratuïtat és el sistema de finançament establit per a l’escola concertada i una regulació més laxa dels seus servicis. “Tots dos incentiven el cobrament de quotes, que són il·legals en teoria, però habituals en la pràctica”, assenyala el document. Depenent de l’etapa educativa, entre un 81% i un 95% de l’alumnat paga quotes, segons dades de l’Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE), realitzada per última vegada el 2019-2020.
La quota mitjana es troba entre els 680 i els 860 euros a l’any per alumne (incloent a les famílies que no paguen com a equivalents a una quota de 0 euros), la qual cosa suposa una quantitat total entre els 947 i els 1.186 milions per a les tres etapes (Infantil, Primària i AÇÒ), depenent de la definició de quotes que s’utilitze.
Hi ha un 13% de l’alumnat que no paga quota en estes etapes, mentre que un 18% paguen una quota molt baixa (de menys de 20 euros al mes per alumne). En el costat contrari, el 10% d’alumnat que més quotes paga assumeix el 45% de la despesa total.
En este sentit, l’estudi adverteix que hi ha importants diferències de pagament de quota per renda de les famílies: el 20% de renda més baixa paga una mitjana de 310 euros anuals de quota, mentre que el 20% de renda més alta paga quotes lleugerament superiors als 1.000 euros.
Dades per CCAA
Quant a les comunitats autònomes, el gruix de les quotes (70% del total) es concentra a Catalunya, Madrid i País Basc, on més del 90% de les famílies que accedeixen a concertats paguen quotes. El percentatge és una mica menor en el cas de la Comunitat Valenciana (82% de les famílies) i es redueix significativament per a Andalusia (60%).
La quota mitjana per alumne a l’any (només de les famílies que paguen) és de 1.696 euros a Catalunya, 1.156 euros a Madrid, 959 euros al País Basc, 597 euros a la Comunitat Valenciana i 453 euros a Andalusia. Catalunya, seguida del País Basc i Madrid, són les comunitats autònomes amb major homogeneïtat en el pagament de quotes entre famílies, mentre que Andalusia mostra el repartiment més desigual.
Motius del cobrament
Entre les raons per les quals els centres educatius cobren quotes, l’estudi identifica tres situacions possibles: centres infrafinançats que cobren quota per a sobreviure; centres adequadament finançats que cobren quotes per a fer front a despeses no concertades (açò és, partides de despesa no contemplades per les administracions educatives i que permeten ampliar els servicis oferits); i centres ben finançats que cobren quota per diferenciació o benefici econòmic.
En concret, precisa que, per a cada etapa educativa (Infantil, Primària i ESO), un 17%, 20% i 19% respectivament no cobren quotes i estan adequadament finançats; un 14,5%, 12% i 14,5% respectivament no cobren quotes i estan infrafinançats; un 23% en totes les etapes educatives sí cobren quotes per a cobrir el fet que estan infrafinançats; un 28%, 29% i 28% respectivament sí cobren quotes per a cobrir despeses no concertades; i un 17,5%, 15% i 15% respectivament cobra quotes per diferenciació o benefici econòmic.
