31.8 C
València
Dijous, 3 juliol, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (17)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

- Advertisement -Telegram València Diari

En el marc descrit, els lingüistes i els docents valencians podem contribuir a accelerar la incidència del valencianisme; i també podem espentar en la direcció contrària: depén de com actuem. Les dos primeres missions dels lingüistes haurien de ser treballar per a mantindre les especificitats lingüístiques del valencià (sobretot, les estructurals), i investigar per a arribar a un model lingüístic identificador com a valencians, assimilable per als parlants de cultura mitjana, i practicable en la comunicació pública.

 

Eixe objectiu no hauria de ser difícil per la personalitat lingüística del valencià. En eixe camp, convé remarcar que l’activitat dels lingüistes inclou la investigació sobre les normes no assimilables (en concret, mirar si eixa característica és l’efecte d’algun error de la norma).

 

Haurien d’haver molts treballs sobre com reaccionen els valencians davant del valencià dels llibres, però per ara n’hi han molt pocs (Mas 2008: 30). Les dades que ha aplegat u dels escassos autors que han fet eixa operació (el sociolingüiste Josep Àngel Mas) fan pensar que cap al 80% dels valencians no canviaria la seua forma de parlar davant del valencià dels llibres; i, del 20% que sí que és permeable a la variació, el 15% només ho fa si intuïx que el canvi no és conflictiu socialment i està d’acord amb el consens que va permetre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El 5% restant (és a dir, els que poden fer canvis encara que pensen que són un problema social) es distribuïx entre el blaverisme i el catalanisme (amb el mateix percentatge, 2,5%).

 

Pel que fa als docents, haurien d’ensenyar característiques objectives de la societat valenciana i necessitats actuals, tant en la geografia com en l’economia, tant en la història com en la sociologia. I, sempre, assentats en les argumentacions i en l’ètica. Qui fa classes ací igual com les faria estant en París, en Bolonya o en Àmsterdam difícilment tindrà arrelament social (i no serà difícil que parle d’una manera superficial). L’arrelament social, les argumentacions i l’ètica s’encaminen a incidir en la consciència dels alumnes com a persones i com a valencians.

 

En el camp de la llengua, haurien de procurar que els alumnes aprenguen (racionalment) estructures lingüístiques del valencià. En el cas que el model valencià siga identificador, assimilable i practicable, eixes característiques afavoriran que els alumnes usen el valencià en la comunicació pública.

 

La formació dels alumnes en el coneiximent de la societat valenciana és tan important, que els docents de les escoles i dels instituts haurien de tindre el suport actiu de molts professors universitaris, des de la Facultat de Sociologia a la Facultat de Biologia, des de la Facultat de Geografia i Història a la Facultat d’Econòmiques, des de la Facultat de Dret a la Facultat de Psicologia. També és necessari que hi hagen anàlisis i debats sobre els llibres escolars actuals, millorables (com tot en la vida humana). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

El Ministre d’Indústria destaca a PowerCo com a referent en la transformació cap a la mobilitat elèctrica a Espanya

El ministre d'Indústria destaca la gigafactoria PowerCo a Sagunt com a símbol de la transformació cap a la mobilitat sostenible i electrificada a Espanya, amb una inversió de fins a 3.500 milions euros.

Jordi Hereu defén la integritat del PSOE malgrat la deshonestedat de tres integrants

El ministre Jordi Hereu afirma que el comportament deshonest de tres membres no deteriora un projecte socialista que ha contribuït al progrés d'Espanya durant set anys.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor

Dos persones, un home de 52 anys i una dona de 53, moren per colps de calor a Castelló i Alacant durant una intensa onada de calor a Espanya.

Juny de Rècord en Hotels de Benidorm i Costa Blanca Potència la Recuperació Turística a València

El turisme en la Comunitat Valenciana inicia l'estiu 2025 amb un juny rècord en ocupació hotelera, destacant Benidorm i la Costa Blanca, mentres València consolida la seua recuperació.

Víctimes de la DANA visiten la vall alemanya del Ahr, afectat per inundacions mortals en 2021

La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O visita la vall alemanya del Ahr, on en 2021 van morir 134 persones per inundacions, per a conéixer les iniciatives de reconstrucció i prevenció després de la tragèdia.

Dos anys de presó per al patró d’una pastera amb 14 migrants a la deriva sense queviures ni aigua

Un patró algerià ha sigut condemnat a dos anys i un mes de presó per pilotar una pastera amb 14 migrants, sense queviures ni aigua, que va quedar a la deriva enfront de la costa de San Javier, Múrcia.