El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (17)

Qui fa classes ací igual com les faria estant en París, en Bolonya o en Amsterdam difícilment tindrà arrelament social (i no serà difícil que parle d’una manera superficial)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència
L'acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l'estudi del valencià | Àrbena

En el marc descrit, els lingüistes i els docents valencians podem contribuir a accelerar la incidència del valencianisme; i també podem espentar en la direcció contrària: depén de com actuem. Les dos primeres missions dels lingüistes haurien de ser treballar per a mantindre les especificitats lingüístiques del valencià (sobretot, les estructurals), i investigar per a arribar a un model lingüístic identificador com a valencians, assimilable per als parlants de cultura mitjana, i practicable en la comunicació pública.

Eixe objectiu no hauria de ser difícil per la personalitat lingüística del valencià. En eixe camp, convé remarcar que l’activitat dels lingüistes inclou la investigació sobre les normes no assimilables (en concret, mirar si eixa característica és l’efecte d’algun error de la norma).

Haurien d’haver molts treballs sobre com reaccionen els valencians davant del valencià dels llibres, però per ara n’hi han molt pocs (Mas 2008: 30). Les dades que ha aplegat u dels escassos autors que han fet eixa operació (el sociolingüiste Josep Àngel Mas) fan pensar que cap al 80% dels valencians no canviaria la seua forma de parlar davant del valencià dels llibres; i, del 20% que sí que és permeable a la variació, el 15% només ho fa si intuïx que el canvi no és conflictiu socialment i està d’acord amb el consens que va permetre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El 5% restant (és a dir, els que poden fer canvis encara que pensen que són un problema social) es distribuïx entre el blaverisme i el catalanisme (amb el mateix percentatge, 2,5%).

Pel que fa als docents, haurien d’ensenyar característiques objectives de la societat valenciana i necessitats actuals, tant en la geografia com en l’economia, tant en la història com en la sociologia. I, sempre, assentats en les argumentacions i en l’ètica. Qui fa classes ací igual com les faria estant en París, en Bolonya o en Àmsterdam difícilment tindrà arrelament social (i no serà difícil que parle d’una manera superficial). L’arrelament social, les argumentacions i l’ètica s’encaminen a incidir en la consciència dels alumnes com a persones i com a valencians.

En el camp de la llengua, haurien de procurar que els alumnes aprenguen (racionalment) estructures lingüístiques del valencià. En el cas que el model valencià siga identificador, assimilable i practicable, eixes característiques afavoriran que els alumnes usen el valencià en la comunicació pública.

La formació dels alumnes en el coneiximent de la societat valenciana és tan important, que els docents de les escoles i dels instituts haurien de tindre el suport actiu de molts professors universitaris, des de la Facultat de Sociologia a la Facultat de Biologia, des de la Facultat de Geografia i Història a la Facultat d’Econòmiques, des de la Facultat de Dret a la Facultat de Psicologia. També és necessari que hi hagen anàlisis i debats sobre els llibres escolars actuals, millorables (com tot en la vida humana). Continuarem en l'article següent.

📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram

🌞Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram


Comentaris

envia el comentari