Mastodon
27.6 C
València
Dilluns, 15 setembre, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (16)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

Després del recorregut que hem fet per la història del valencià, convé extraure les idees bàsiques de la visió que hem desplegat, les quals afecten sobretot el poble valencià, el valencianisme i dos col·lectius (els lingüistes i els docents).

 

L’origen dels valencians és un procés en què pobles cristians conquisten (o recuperen) terres sarraïnes anant des del nord cap al sud. Tots aquells avatars històrics es varen fer amb la participació d’una pluralitat de pobles i de llengües (Catalunya, Aragó, Navarra i parts d’Occitània), fet que ha tingut la mateixa conseqüència que en unes altres parts del món: ha predominat una llengua (en el cas valencià, la de Catalunya); però l’idioma que s’escampa no és la forma variable de parlar dels colons, sinó el model lingüístic de prestigi.

 

El resultat és com en els Estats Units d’Amèrica: una forma de parlar altament uniforme (i acostada al model de prestigi). Eixe procés estigué afavorit pel fet que, durant segles, els valencians no hem estat subordinats políticament a ningú, ja que des del nostre naiximent vàrem constituir un regne independent amb unes corts, una administració i una justícia.

 

La consolidació ràpida del Regne de València i el potenciament i modernització del model lingüístic feta per escriptors valencians degueren afavorir que la llengua de prestigi fora la que els escriptors valencians desplegaren a partir de 1391.

 

En contrast amb els cinc primers segles de vida (XIII-XVII), l’evolució política i ideològica entre 1707 i 1858 és molt negativa com a conseqüència d’abolir el Regne de València. No obstant, els valencians devem haver seguit estructurats socialment, ja que el valencià s’ha mantingut remarcablement unificat i gramaticalment autònom davant del castellà.

 

En els 150 anys posteriors (entre 1858 i el 2000), només ha quallat l’operació que va desplegar la Renaixença (1858-1909): intentar crear una consciència de valencians dins d’una Espanya omnipresent. Entre 1909 i 1939, l’organització i la incidència del valencianisme augmentà, com mostra el llibre d’Agustí Colomer sobre els anys 30 (Temps d’acció, 2007).

 

Però la dictadura del general Franco (1939-1975) va desfer tots aquells avanços. Després de quaranta anys de democràcia i de recuperació de la Generalitat (1977 / actualitat), una part majoritària i creixent dels valencians consideren que es senten tan valencians com espanyols, de manera que el futur està obert. La qüestió decisiva és si el valencianisme sabrà lligar amb el sentiment de valencianitat, que es palpa en una bona part dels valencians.

 

Per a vincular-se amb els valencians, el valencianisme deu focalitzar els tres factors en què s’ha de centrar qualsevol poble que vullga perdurar i créixer: la consciència de ser valencians, la voluntat de dirigir la societat valenciana. i el desig de ser just i solidari. De coordinació, quanta més millor; en canvi, de subordinació gens ni a ningú (i això no solament aplicat als pobles: també a cada una de les persones). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Puja la demanda de lloguer d’habitacions a València entre treballadors desplaçats

L'encariment del lloguer de pis complet, entorn de 1.000 euros al mes, espenta a més persones a compartir vivenda. El perfil passa d'estudiants a treballadors, fins i tot parelles, amb preus per habitació entre 350 i 500 euros.

El sospitós del tiroteig d’Alfafar s’entrega a la Guàrdia Civil a València

L'home buscat pel tiroteig de l'1 de setembre a Alfafar es va presentar a les 9.00 en la Comandància de la Guàrdia Civil de València. Declara davant els agents i podria passar a disposició judicial el dimarts.

Acció Cultural demana a la jutgessa els vídeos del Cecopi gravats per la Generalitat

L'acusació popular sol·licita que l'Agència Valenciana de Seguretat i Emergències entregue les gravacions realitzades dins de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre. La petició es recolza en un vídeo emés per rTVE on s'aprecia a un càmera amb jupetí d'Emergències i arriba després del requeriment de la jutgessa a rTVE i l'absència d'actes oficials.

El Barcelona torna a arrasar: Corberán encaixa un altre 6-0 i un 18-1 acumulat

El València va caure 6-0 en el Johan Cruyff i engrandix un patró que ja suma 18-1 en tres xocs davant el Barcelona de Flic. Corberán assumix errors i busca reacció.

Desarticulen un laboratori de cocaïna i dos punts de venda a Silla i Picassent

La Guàrdia Civil desmantella un laboratori d'adulteració de cocaïna i dos punts de venda a Silla i Picassent. Hi ha set detinguts i es confisquen 1.900 grams, 4.000 euros i un vehicle.

La Fiscalia demana 2 anys i mig de presó per a un camioner per quedar-se amb 12,5 tones de xocolate

Un camioner serà jutjat acusat de desviar 12.500 quilos de xocolates valorats en més de 113.000 euros quan els traslladava de Saragossa a Elx. La Fiscalia demana 2,5 anys de presó per a ell i 18 mesos per al comprador per receptació.

Mor un vianant atropellat de matinada en la carretera de l’aeroport d’Alacant

Un home va morir després de ser atropellat sobre les 00.30 en la carretera de l'aeroport Alacant-Elx Miguel Hernández. Els equips del SAMU i del SVB sol van poder certificar la defunció.

Detingut per comprar un cotxe amb un préstec a nom alié després d’obrir sis comptes bancaris

Un home de 43 anys ha sigut arrestat per adquirir un cotxe amb un préstec de 27.900 euros a nom d'una altra persona després d'obrir-li sis comptes. Se li vincula amb estafes i usurpacions d'identitat a Alacant, Barcelona, Madrid i Sevilla.