27.6 C
València
Divendres, 4 juliol, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (16)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

- Advertisement -Telegram València Diari

Després del recorregut que hem fet per la història del valencià, convé extraure les idees bàsiques de la visió que hem desplegat, les quals afecten sobretot el poble valencià, el valencianisme i dos col·lectius (els lingüistes i els docents).

 

L’origen dels valencians és un procés en què pobles cristians conquisten (o recuperen) terres sarraïnes anant des del nord cap al sud. Tots aquells avatars històrics es varen fer amb la participació d’una pluralitat de pobles i de llengües (Catalunya, Aragó, Navarra i parts d’Occitània), fet que ha tingut la mateixa conseqüència que en unes altres parts del món: ha predominat una llengua (en el cas valencià, la de Catalunya); però l’idioma que s’escampa no és la forma variable de parlar dels colons, sinó el model lingüístic de prestigi.

 

El resultat és com en els Estats Units d’Amèrica: una forma de parlar altament uniforme (i acostada al model de prestigi). Eixe procés estigué afavorit pel fet que, durant segles, els valencians no hem estat subordinats políticament a ningú, ja que des del nostre naiximent vàrem constituir un regne independent amb unes corts, una administració i una justícia.

 

La consolidació ràpida del Regne de València i el potenciament i modernització del model lingüístic feta per escriptors valencians degueren afavorir que la llengua de prestigi fora la que els escriptors valencians desplegaren a partir de 1391.

 

En contrast amb els cinc primers segles de vida (XIII-XVII), l’evolució política i ideològica entre 1707 i 1858 és molt negativa com a conseqüència d’abolir el Regne de València. No obstant, els valencians devem haver seguit estructurats socialment, ja que el valencià s’ha mantingut remarcablement unificat i gramaticalment autònom davant del castellà.

 

En els 150 anys posteriors (entre 1858 i el 2000), només ha quallat l’operació que va desplegar la Renaixença (1858-1909): intentar crear una consciència de valencians dins d’una Espanya omnipresent. Entre 1909 i 1939, l’organització i la incidència del valencianisme augmentà, com mostra el llibre d’Agustí Colomer sobre els anys 30 (Temps d’acció, 2007).

 

Però la dictadura del general Franco (1939-1975) va desfer tots aquells avanços. Després de quaranta anys de democràcia i de recuperació de la Generalitat (1977 / actualitat), una part majoritària i creixent dels valencians consideren que es senten tan valencians com espanyols, de manera que el futur està obert. La qüestió decisiva és si el valencianisme sabrà lligar amb el sentiment de valencianitat, que es palpa en una bona part dels valencians.

 

Per a vincular-se amb els valencians, el valencianisme deu focalitzar els tres factors en què s’ha de centrar qualsevol poble que vullga perdurar i créixer: la consciència de ser valencians, la voluntat de dirigir la societat valenciana. i el desig de ser just i solidari. De coordinació, quanta més millor; en canvi, de subordinació gens ni a ningú (i això no solament aplicat als pobles: també a cada una de les persones). Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Primera proposta del calendari per a Falles 2026 amb Crida el 22 de febrer i revetles al març

La Mesa del Diàleg Faller proposa que la Crida per a les Falles 2026 se celebre el 22 de febrer i les revetles els caps de setmana del 7 i 14 de març, anticipant la planificació per a facilitar permisos i organització.

Damnificats per la DANA a València exigixen millores en infraestructures i formació davant futures emergències

L'agrupació 'Tots a una veu', formada per afectats per la DANA a València, sol·licita al president de la Generalitat, Carlos Mazón, millores en infraestructures, protocols de formació i major coordinació entre administracions per a previndre futures catàstrofes.

La Comissió Gestora de la PAU reconeix el malestar per pregunta sobre la dana en examen de Geografia

La Comissió Gestora de la PAU lamenta el malestar generat per una pregunta sobre la dana en l'examen de Geografia de la convocatòria de juliol, que va incloure una imatge sensible del barranc de Chiva després de la riuada.

Germán Valera es convertix en el primer fitxatge de l’Elx per al seu retorn a Primera Divisió

L'extrem murcià Germán Valera és el primer fitxatge oficial de l'Elx per a la pròxima temporada després del seu traspàs des del València. El jugador firma per dos anys i torna al club després d'una cessió exitosa que va contribuir a l'ascens a Primera Divisió.

El Ministre d’Indústria destaca a PowerCo com a referent en la transformació cap a la mobilitat elèctrica a Espanya

El ministre d'Indústria destaca la gigafactoria PowerCo a Sagunt com a símbol de la transformació cap a la mobilitat sostenible i electrificada a Espanya, amb una inversió de fins a 3.500 milions euros.

Jordi Hereu defén la integritat del PSOE malgrat la deshonestedat de tres integrants

El ministre Jordi Hereu afirma que el comportament deshonest de tres membres no deteriora un projecte socialista que ha contribuït al progrés d'Espanya durant set anys.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.