Virginia Barcones, secretària general de Protecció Civil i Emergències, ha assegurat que Carlos Mazón, expresident de la Generalitat Valenciana, ha tingut en tot moment a la seua disposició tots els recursos de l’Estat durant la dana del 29 d’octubre de 2024 a València.
Barcones ha comparegut davant la comissió del Congrés que investiga esta catàstrofe, en la qual van morir 230 persones en la província de València. Davant els diputats, ha defensat el rigor en l’actuació de l’organisme que dirigix, dependent del Ministeri de l’Interior, i ha explicat com ha sigut la coordinació entre l’Administració central i la Generalitat.
Responsabilitat principal de la Generalitat
La responsable de Protecció Civil ha recordat que la competència en la gestió d’esta emergència era clarament de la Comunitat Valenciana i no del Govern central. Segons ha remarcat, el marc normatiu establix que la primera resposta correspon sempre al territori més pròxim a l’emergència.
‘La primera resposta la exercix el territori més pròxim, en este cas, la comunitat autònoma. La coordinació tàctica i operativa recau en l’estructura autonòmica’, ha indicat Barcones per a justificar que la Generalitat tenia el comandament inicial.
A més, ha detallat el funcionament de l’Es-alert, el sistema oficial d’alertes d’emergència de Protecció Civil a Espanya, que el dia de la dana es va enviar a les 20:11 hores. Este mecanisme obliga a una doble verificació de firma, ‘ambdós de cada comunitat autònoma’, ha remarcat.
‘La Comunitat Valenciana tenia registrades a les seues dos persones. La Generalitat va enviar el missatge quan va considerar i com va considerar, exercint les seues competències’, ha subratllat Barcones per a posar l’accent en l’autonomia de decisió de l’executiu valencià.
Tots els mitjans estatals, oferits segons Barcones
Encara que la responsabilitat formal era autonòmica, Barcones ha afirmat que l’Estat va posar igualment tots els seus recursos a disposició de la Generalitat Valenciana durant la jornada del 29 d’octubre.
‘Tots els mitjans de l’Estat van estar a disposició de la comunitat autònoma. En tot moment i de manera automàtica i immediata. Es va respectar la competència de la Generalitat’, ha insistit.
Segons la seua versió, la capacitat material i humana de l’Administració central estava preparada per a actuar. No obstant això, ha explicat que la Generalitat havia de sol·licitar formalment determinats reforços, lligats als nivells d’activació de l’emergència.
Barcones ha explicat que el problema va ser que el Govern valencià, tot i disposar de dades, no va activar prompte la situació operativa requerida. Segons ha indicat, la situació es va mantindre en el nivell més baix, anomenat zero, fins a les 14:11 hores del 29 d’octubre.
‘Nosaltres estàvem veient alertes meteorològiques i hidrològiques de la pròpia Generalitat, però continuaven en situació operativa zero’, ha relatat. Davant d’esta contradicció, ha contat que des de Protecció Civil van telefonar a l’executiu valencià: ‘Se’ls va cridar: “Però esteu en zero amb estes alertes o és una confusió i no ens esteu manant bé la situació operativa en què esteu?”’.
Després d’esta comunicació, ‘a les 14:11 ens manen situació operativa u només en Ribera Alta i en La Plana d’Utiel-Requena, perquè la resta van arribar més tard’, ha desvelat Barcones sobre l’escala d’activació.
Segons ha recalcat, ‘els avisos estaven’. Però, en la seua opinió, cal transformar estos avisos ‘en situació operativa, que és la que et mobilitza els recursos per a fer front a esta alerta’.
Informes sense dades rellevants segons la compareixent
La secretària general ha afegit que la Generalitat va remetre dos informes oficials durant el dia de la dana, a les 16:45 i a les 21:30 hores. En estos documents, segons ha dit, no es van destacar ‘dades rellevants’ en matèria de seguretat, de sanitat ni de logística.
Barcones ha interpretat que eixa falta d’alertes crítiques en els informes oficials va influir en la percepció de la gravetat de la situació a l’Administració central. Tot i això, ha insistit que els canals de comunicació i coordinació han funcionat segons els protocols establits.
Viatge a Brasil en plena emergència
La compareixent també ha hagut de donar explicacions sobre el seu viatge a Brasil el mateix dia de la dana, una decisió que ha generat polèmica política.
Segons ha relatat, eixe dia va volar a Brasil perquè es reunia el G-20, on havia d’assistir a una comissió permanent dedicada a reduir el risc i l’impacte de catàstrofes naturals.
‘Eixe dia no anava a prendre’m begudes refrescants a Brasil. Anava a treballar en un tema important per al país. No em va donar temps a eixir de l’aeroport. En 50 hores vaig volar 45. Vaig arribar i vaig sol·licitar tornar en el primer avió. Em vaig posar al front. Vaig eixir cap a València i vaig estar 3 mesos al comandament de l’operatiu que Protecció Civil va desplegar’, ha detallat.
Barcones ha remarcat que quan va pujar a l’avió, la informació oficial que transmetia la Generalitat era que la situació operativa continuava en nivell zero. ‘Quan em munte en l’avió, el que diu la Generalitat és que estem en situació zero’, ha reiterat per a justificar que, en eixe moment, el risc aparent no exigia canviar el viatge.
La secretària general ha volgut remarcar que Protecció Civil no és ‘un òrgan unipersonal’, per la qual cosa la seua absència física no hauria d’haver mermat la capacitat de reacció. També ha subratllat que la Generalitat era qui havia d’informar sobre ‘l’impacte que l’aigua podia tindre en les persones’ i que, segons ha afirmat, ‘sempre s’ha respectat la competència autonòmica i la seua gestió responsable’.
Amb esta compareixença, la comissió del Congrés continua recollint testimonis per a aclarir com es va gestionar institucionalment la dana de València i quins protocols es van aplicar des de cada administració.
