La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA en la Comunitat Valenciana
La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA en la Comunitat Valenciana sosté en un acte que l’avís És_Alert que va arribar a la població a les 20.11 hores d’aquella jornada tràgica va ser tardà i erroni, malgrat que, al seu juí, va haver-hi marge temporal per a alertar amb més antelació als veïns de les zones afectades.
En una resolució de cinc pàgines, la magistrada reconstruïx pas a pas com es va prendre la decisió d’enviar el missatge d’emergència i per què es va anar retardant. A més de rebutjar un acarament entre la exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, una de les dos persones investigades, i el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, descriu una autèntica paràlisi en la presa de decisions dins del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) el 29 d’octubre de 2024, just quan el temporal s’agreujava.
Segons l’acte, el Cecopi es va convocar a les 17 hores, la qual cosa permetia aproximadament tres hores de marge fins al moment en què es va acabar enviant l’És_Alert. La jutgessa subratlla que eixe temps, encara que escàs, hauria sigut suficient per a advertir a la població amb més antelació si s’hagueren adoptat decisions àgils. No obstant això, a partir d’eixe moment es van encadenar propostes de missatge, objeccions, canvis de criteri i revisions que van allargar el procés mentres la situació meteorològica empitjorava.
Primeres propostes i rebuig al missatge inicial
La jutgessa afirma que va ser el mateix Jorge Suárez qui va llegir als presents en el Cecopi, a les 17.45 hores, una primera proposta de text: es recomanava accedir immediatament a zones altes i mantindre’s atents a nous missatges. Eixe contingut buscava que la població es posara fora de perill davant el risc per pluges i inundacions, però no va ser assumit com a definitiu.
Segons el relat de l’acte, la proposta no va ser del grat de José Miguel Basset, llavors màxim responsable del Consorci Provincial de Bombers, ni va ser acceptada per la consellera Pradas. Minuts després, a les 18 hores, la titular del departament va decidir suspendre la reunió del Cecopi per a pensar diferents opcions, la qual cosa en la pràctica va suposar frenar el procés d’enviament de l’avís quan l’episodi de pluges intenses ja estava molt avançat.
La magistrada detalla que a les 18.38 hores un tècnic d’Emergències va enviar per correu electrònic un nou esborrany de missatge. En esta segona versió es proposava que, davant les situacions derivades de les fortes pluges en la zona, la població romanguera en els seus domicilis i estiguera atenta a futurs avisos a través del mateix canal i de fonts oficials. El plantejament reforçava la idea d’un confinament preventiu per a reduir desplaçaments i riscos.
Per a la jutgessa, no va existir cap motiu tècnic que justificara el retard en l’enviament del Es_Alert. Com a exemple, cita que un tècnic d’Emergències que estava teletreballant des del seu domicili va ser capaç d’anul·lar un missatge en castellà i anglés i validar el text definitiu en només 2 minuts i 36 segons, acció amb la qual finalment es va enviar l’avís a les 20.11 hores. Al seu juí, això mostra que la infraestructura funcionava i que el problema va radicar en la presa de decisions polítiques i de comandament.
L’acte descarta també que el missatge de les 20.11 hores es remetera exclusivament per la situació de la presa de Forata. La jutgessa assenyala que esta infraestructura no va tindre efectes negatius ni connexió amb el barranc de Poio, i recorda que l’És_Alert es va llançar a tota la província quan ja es coneixia la gravetat del que ocorria en eixe barranc. En eixe moment, les anomenades al telèfon 112 es comptaven per milers, la qual cosa evidencia que l’emergència ja estava plenament deslligada.
Dubtes juridicas i canvis de to en el missatge
La instructora sosté que la consellera Salomé Pradas va tindre dubtes jurídics sobre la possibilitat d’ordenar el confinament de la població mitjançant el sistema d’alertes. D’acord amb l’acte, a les 19.08 hores es va modificar l’esborrany del missatge, substituint l’orde de romandre en els domicilis per una recomanació d’evitar desplaçaments. Eixe matís rebaixava el to imperatiu de l’avís en un moment de creixent risc.
La jutgessa reproduïx a més l’intercanvi de missatges entre Pradas i el llavors cap de gabinet de la Presidència de la Generalitat, José Manuel Cuenca. A les 20.15 hores, la consellera va informar a Conca que s’havia enviat un missatge demanant precaució a tota la província a les 20.11 hores i que es preparava un altre És_Alert dirigit específicament a les comarques de la Ribera Alta, Ribera Baixa, Horta Sud i Foia de Buñol, en el qual es recomanava el confinament.
Segons l’acte, Cuenca havia insistit prèviament a Pradas que confinar tota la província era una barbaritat i que havia de descartar eixa idea. Este intercanvi il·lustra, segons el parer de la jutgessa, la tensió entre la necessitat de protegir la població i el temor a imposar mesures massa àmplies o difícils de justificar jurídicament.
La jutgessa afig que l’expressió romanguen en els seus domicilis li semblava a Pradas excessivament imperativa i que per això va dubtar de la viabilitat jurídica del missatge, a pesar que Suárez li va assegurar que podia adoptar eixa mesura en el marc de l’emergència. Este xoc de criteris va contribuir, segons la instructora, a prolongar la indecisió mentres el temporal continuava afectant amb intensitat a diverses comarques.
L’acte descriu també que Pradas va manifestar la seua intenció de cridar a una persona concreta per a fer una consulta jurídica. La magistrada relata que la consellera entrava i eixia de la sala de comandament del Cecopi al costat del president de la Diputació, Vicent Mompó, o el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, també processat en la causa. Subratlla que podrien haver atés eixes crides dins del propi centre, però que sistemàticament eixien a l’exterior, la qual cosa retardava encara més la presa de decisions.
La jutgessa indica que, segons un informe dels advocats de la Generalitat incorporat a la causa, Pradas no va consultar directament amb este cos jurídic. L’acte afirma que s’ignora amb qui va realitzar eixes consultes, extrem que afig una incògnita sobre el circuit d’assessorament que va condicionar el contingut i el moment dels avisos a la població.
Errors en el missatge i segon És_Alert
La instructora remarca en el seu escrit que les instruccions per a enviar els dos missatges És_Alert van partir directament de Pradas i que ella va ordenar que no es remetera el primer text fins que poguera veure’l per escrit. Quan finalment va tornar a la sala de comandament, va introduir correccions en el missatge, i en lloc de suspendre es va optar per la fórmula s’ha d’evitar. També es van fer canvis lingüístics en la versió en valencià amb l’ajuda de Vicent Mompó.
La jutgessa detalla que, després de revisar el contingut, Pradas va fer una fotografia de la pantalla de l’ordinador i va donar l’orde d’avant. L’acte destaca que la modificació del text per qüestions de llenguatge se sumava a la paràlisi en la presa de decisions, prolongant encara més l’enviament de l’avís. A més, es recorda que el text definitiu, en el qual es va optar per formes com València en lloc de València, tipus enfront de tipus o est en comptes de aquest, està documentat i mostra la intenció d’adaptar el missatge a un ús lingüístic concret.
Respecte al segon És_Alert, que va arribar a la població a les 20.57 hores, la jutgessa considera que va ser més encertat en el seu contingut, però així i tot tardà per a determinades zones especialment castigades per la DANA, com els municipis de l Horta Sud, Algemesí o Guadassuar. Per a estes localitats, l’advertiment va arribar quan ja patien de ple els efectes del temporal.
La magistrada conclou que la convocatòria del Cecopi a les 17 hores, quan els problemes en la zona d’Utiel-Requena s’arrossegaven des de primera hora del matí, ja no resultava efectiva per a eixa àrea, on fins i tot s’havien registrat morts abans de la reunió. Al seu juí, el dispositiu tampoc va ser útil per als municipis situats en els barrancs de Horteta i Gallego o en la Foia de Buñol, ni per a uns altres en els quals encara existia marge mínim per a actuar.
D’esta manera, l’acte dibuixa un escenari en el qual la gestió del Es_Alert va estar marcada per la indecisió, les reserves jurídiques i les correccions lingüístiques, factors que, segons la jutgessa, van contribuir al fet que l’alerta a la població s’emetera massa tard i amb un missatge inicial que no es va ajustar adequadament a la urgència de la situació.
