El propietari del restaurant El Ventorro de València va declarar davant la jutgessa que instruïx la causa penal que el 29 d’octubre no va rebre cap trucada que li demanara contactar amb el president, excepte un avís que li portarien un sobre per a firmar uns papers.
Segons la transcripció del seu testimoniatge, va explicar que el local no emet tiquet amb l’hora i que d’aquell menjar va enviar la factura per correu electrònic al PP per al seu pagament per transferència. Creu que la va emetre l’endemà o l’endemà passat perquè, va dir, estava ‘desbordat de faena per falta de personal’.
Va afegir que en el restaurant no hi ha problemes de cobertura amb Movistar, però sí amb Orange o amb Vodafone. No va apreciar a Mazón ‘preocupat en cap moment, el va veure normal’ i, quan els va acomiadar entre les 18.30 i les 19.00, ‘no va veure que tinguera pressa’.
Detalls del menjar i del local
Va assenyalar que en l’establiment no hi ha televisió ni s’escolta la ràdio; que només ell va atendre personalment eixe menjar; i que en cap de les vegades que va entrar al reservat —unes ‘set o huit’— va veure a Mazón parlar per telèfon ni va reparar en si tenia el mòbil sobre la taula. Tampoc va veure a la periodista amb un ordinador en la taula.
La reserva es va realitzar ‘dos o tres dies abans’ per telèfon des de la Generalitat per a un reservat en la planta superior. Es va demanar taula per a Carlos Mazón sense especificar si acudiria amb una altra persona. El president va entrar només entre les 14.15 i les 14.30; després ho va fer Maribel Vilaplana i sobre les 15.00 els va prendre nota.
Va afirmar que després del 29 d’octubre no li han anomenat ni de la Generalitat, ni Mazón, ni Vilaplana per a dir-li res, i que no té ‘el telèfon ni relació’ amb la periodista. Amb el president, va precisar, manté ‘relació com a client, però no ha tingut cap mena de contacte’.
El testimoni va detallar que el reservat té bany propi i no disposa de zona per a canviar-se, i que la taula és per a unes cinc persones. Va recordar que Mazón va arribar amb una jaqueta fosca i una motxilla xicoteta i va marxar igual, sense recordar si portava jersei.
També va relatar que, ja durant el menjar, va rebre una trucada des de la Generalitat per a avisar que acudiria una persona amb un sobre que Mazón havia de firmar. Quan va arribar, va pujar els papers al reservat i, als 3, 4 o 5 minuts, el president li’ls va retornar firmats per a entregar-li’ls a qui els havia portats.
Va calcular que el menjar va durar entre una hora i mitja i dos hores, l’habitual, i que de begudes alcohòliques es van servir una botella de vi i una canya a l’inici. Ell va entrar en el reservat sobretot al començament del servici, entre les 15.00 i les 16.30.
Més tard, entre les 20.15 i les 20.30, un treballador que viu en la pedania de La Torre li va cridar per a dir-li que li arribava ‘l’aigua pel genoll’, per la qual cosa es va dedicar amb la seua dona i els xiquets a pujar gènere a la planta de dalt i a estar ‘un poc al corrent’ del local en plena DANA.
Finalment, va indicar que Mazón havia acudit al restaurant ‘moltes vegades’ des d’abans de ser president i que de Vilaplana creu que havia anat ‘2, 3 o 4 vegades’, sense saber amb qui.
