Aemet ha lamentat hui el constant degoteig d’intents de desprestigi, desinformacions i atacs en plataformes contra divulgadors del canvi climàtic i organitzacions científiques. El fenomen busca soscavar la confiança pública i opera com ‘una pluja fina, entre cometes’ que s’acumula amb el temps fins a erosionar la credibilitat.
‘És com matar al missatger’, ha afegit el portaveu, en referència a una estratègia que desplaça el focus des dels fets cap als qui els expliquen. Les seues paraules arriben després que la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, remetera ahir a la Fiscalia General de l’Estat una carta per a acreditar l’increment significatiu de l’hostilitat i els atacs contra divulgadors climàtics en plataformes.
El portaveu ha recordat que ja en la primavera de 2023 es va impulsar una primera campanya d’informació pública en xarxes per a alertar dels atacs i intents de desprestigi, amb missatges fins i tot d’odi. Aquella acció responia a un problema que s’havia fet visible i pretenia explicar a la ciutadania com operen estes dinàmiques d’assetjament i desinformació, basades a repetir continguts enganyosos i amplificar-los perquè semblen més estesos del que realment estan.
Pics després d’episodis d’alt impacte
Segons ha explicat, els missatges dirigits a desprestigiar a una institució pública es van incrementar molt arran de la DANA d’octubre de 2024 a València. Estos repunts sorgixen en moments de màxima atenció mediàtica, quan la demanda d’informació és alta i alguns actors aprofiten la confusió per a sembrar dubtes. Així i tot, el tret principal del fenomen és ‘un degoteig constant, encara que hi ha pics en els quals s’incrementen’ estos missatges; ‘no ho dic jo com a representant de Aemet, sinó que hi ha estudis científics que així ho avalen’, ha subratllat.
Els comunicadors del temps i del clima informen ‘sobre un fenomen d’abast global que és un repte per a la humanitat’. La seua labor, ha indicat, és fer comprensible l’evidència i els riscos associats, de manera que la societat puga interpretar les dades i prendre millors decisions en la seua vida quotidiana i en el debat públic. Per això, ‘soscavar la confiança’ en científics, divulgadors i organismes tecnicocientífics pot traduir-se en una acció climàtica menys decidida i en una menor percepció de la necessitat d’adaptació i mitigació.
En el cas de Aemet, encarregada d’emetre avisos per fenòmens meteorològics adversos, si es mina la confiança ‘és possible que els missatges en situacions adverses’ no siguen atesos per part de la població exposada a narratives de desprestigi. Això augmentaria ‘el perill‘ al qual es veurien sotmeses eixes persones, en ignorar recomanacions i alertes que estan dissenyades per a reduir el risc en episodis de temps sever.
