Roberto Aguayo, representant del grup Díaz Laso que controla el Lucentum Alacant de Primera FEB, va afirmar que l’ascens a l’ACB és l’objectiu, encara que sense fixar terminis i amb la consolidació del club com a prioritat. ‘No tenim data, però sí ambició. És un repte real i cal preparar-se com a club’, va sostindre durant la seua visita.
L’empresari, patró del club des de setembre al costat de dos dels seus cosins, va lamentar que la seua estada coincidira amb una ‘ crisi esportiva’: l’equip va encadenar cinc derrotes seguides després d’una gran arrancada. Així i tot, va assenyalar que queda campionat per davant i que eixe marge permet sostindre aspiracions elevades.
Ascens com a meta sense terminis
Aguayo va insistir a construir una base robusta abans de pujar. ‘Cal tindre una base sòlida per a no arribar i tornar a caure. Volem que l’esportiu vaja tan davant del que és el club’, va afirmar, en línia amb la seua idea que el creixement competitiu ha d’assentar-se en una estructura estable.
Va marcar per a esta campanya un llistó clar: ‘L’objectiu d’esta temporada és arribar a la Final Four i continuar donant-li solidesa a l’estructura del club’. Per a afrontar el tram decisiu del campionat, va avançar la incorporació imminent de dos jugadors. Va explicar que l’equip no està com volia, en part per l’eixida de dos estatunidencs determinants, i va afegir: ‘Vam aprendre la lliçó i serem més agressius amb les clàusules’. ‘Estem en una posició molt sòlida. Hi ha diners per a fitxatges, projectes, iniciatives i contractar gent’, va subratllar.
Gestió i sinergies
En el pla econòmic, va assegurar que des de l’entrada del grup no hi ha deutes i que han crescut els ingressos per abonaments, patrocinis i taquilla. Va defendre, a més, que el club funcione com una ‘empresa’ i va destacar la sintonia amb l’actual direcció, a la qual va elogiar per la seua transparència en les negociacions. ‘Crec que Dani Adriasola (president) i jo som complementaris. Al principi, quan estàvem en les negociacions, no era segur que seguírem per este camí, però conforme ens vam anar coneixent, ens vam anar entenent’.
Aguayo també va mirar a Mèxic per a teixir sinergies amb Ángeles de la Ciutat de Mèxic, un altre club de la seua propietat. Va admetre que el bàsquet mexicà i l’espanyol són ‘dos mons’, però al seu juí complementaris: ‘D’allí podem agafar idees d’explotació de recursos o activitats en el pavelló per a fer més atractiva la visita, i del Lucentum, la cura de la pedrera. Allí només tenim un primer equip, no hi ha base en una ciutat de 22 milions d’habitants. Mentres que el Lucentum té 23 equips de pedrera’. ‘Volem transferir el seu coneixement i implantar-lo allí. Desenrotllar eixes bases, acadèmies, relacions amb escoles i tot això que ací han fet excel·lent’, va afegir.
Més enllà del bàsquet, va explicar que el grup estudia ampliar la seua vinculació amb Alacant quan trobe el sector adequat. ‘Volem continuar entenent la ciutat, detectar si hi ha necessitat en hotels, restaurants, apartaments, vivenda econòmica… Quan trobem una oportunitat veurem’, va dir. I va resoldre sobre el propòsit de la inversió: ‘No venim ací per a fer un experiment ni per un capritx de rics. És una passió. Si venim i ens juguem patrimoni, prestigi i temps de la nostra vida, és per a fer una cosa gran’.
