José Manuel Cuenca, excap de Gabinet del expresident valencià Carlos Mazón, ha defés davant la comissió investigadora del Congrés que el missatge ‘de confinar, gens’ dirigit a la llavors consellera d’Emergències, Salomé Pradas, va ser una reflexió i no una orde. Ha recalcat que no va impartir instruccions als qui gestionaven la DANA del 29 d’octubre de 2024 a la Comunitat Valenciana.
Cuenca ha comparegut de nou davant l’òrgan parlamentari que analitza la gestió d’aquella tragèdia. Segons el seu relat, la conversa amb Pradas es va produir quan ella va plantejar la possibilitat de decretar un confinament davant la gravetat de la situació, i ell va respondre amb una valoració personal que, sosté, no tenia caràcter executiu.
Una opinió, no una orde
L’exalte càrrec ha insistit en eixa línia: ‘Jo no li vaig donar cap orde ni cap instrucció aquella vesprada a cap membre que estiguera al capdavant de l’emergència’. En la seua versió, eixe ‘no confinar’ equivalia a expressar un criteri en un intercanvi d’impressions, sense capacitat per a obligar ni per a modificar decisions operatives.
La precisió cobra rellevància perquè la comissió intenta partionar si van existir indicacions polítiques que condicionaren mesures com el confinament. Cuenca ha presentat la seua frase com un comentari no vinculant que havia de ser ponderat pels qui tenien la responsabilitat directa de decidir, a la vista de l’evolució de l’episodi i de la informació disponible en temps real.
El context que descriu apunta a un moment de màxima tensió, amb propostes sobre la taula en un escenari canviant. D’ací ve que el seu defensa subratlle la distinció entre donar una orde i traslladar una reflexió: la primera implica una instrucció formal dins de la cadena de comandament; la segona, una opinió que no altera per si sola el procediment ni substituïx el criteri tècnic.
Amb la seua declaració, Cuenca ha buscat buidar la interpretació que des de l’entorn del llavors president es frenaren decisions de confinament. Ha sostingut que qualsevol decisió corresponia als responsables de l’emergència i que la seua intervenció es va limitar a aportar una visió sobre la conveniència d’eixa mesura en aquell moment, sense transcendir l’àmbit d’una conversa política en plena crisi.
