La presidenta de la CRUE, Eva Alcón, ha advertit que la falta de finançament és generalitzada en les universitats públiques i ha recordat que investigar ‘costa diners’ i ‘no podem renunciar’ a eixe objectiu. Ha donat suport a les reclamacions dels rectors madrilenys i ha insistit que la universitat ha de poder complir la seua missió amb qualitat, preservant la seua autonomia i reforçant la investigació.
‘ Si una universitat no fa investigació, és una altra cosa’, ha recalcat, subratllant que la ciència universitària requerix professorat estable, laboratoris, equipament i planificació a llarg termini. Alcón ha explicat que sense recursos suficients també es ressent la capacitat de resposta a la demanda social, des de l’ampliació de places en graus molt sol·licitats fins a la transferència de coneixement al teixit productiu.
Finançament i autonomia, línies roges
Ha incidit en què protegir la universitat pública exigix que els recursos públics es dirigisquen de manera decidida a estes institucions. Després de les queixes de les sis universitats madrilenyes per la ‘asfíxia’ financera, ha puntualitzat que després de la crisi de 2008 ‘no ens hem recuperat’ i que cada comunitat autònoma ha de ‘acaronar i vetlar’ pel seu sistema per a garantir condicions adequades. Així mateix, lamenta que els treballs per a elevar la inversió a l’1% de cara a 2030 avancen lentament, la qual cosa retarda decisions estratègiques.
Davant la pregunta recurrent de per què no s’oferixen més places en titulacions amb gran demanda, ha respost amb contundència: ‘no perquè no vulguem donar eixe servici a la societat, que ens l’està sol·licitant, sinó perquè això implica contractar més professorat, laboratoris, i algunes carreres són molt cares, com és el cas de Medicina’. La conclusió és que créixer sense inversió compromet la qualitat i la igualtat d’oportunitats entre campus i territoris.
Alcón també ha subratllat la precarietat de molts estudiants per a accedir i mantindre’s en la universitat. Ha apostat per ‘repensar les beques‘ perquè ‘hui dia tindre una beca no és suficient per a estudiar’. En esta línia, ha demanat potenciar un model de beca-salari que cobrisca, a més de la matrícula, gastos habituals com la vivenda o la manutenció, ja que en molts casos l’alumnat treballa per a poder afrontar eixos costos, amb el consegüent impacte en el seu rendiment i permanència.
Beques, pràctiques i vivenda: l’altre coll de botella
En matèria de política científica, la presidenta de la CRUE insistix que perquè la universitat investigue i transferisca coneixement cal incentivar al personal docent i investigador. Urgix al Ministeri a convocar ‘més prompte que tard’ els nous sexennis de transferència, que reconeixen i retribuïxen eixa labor. ‘El Ministeri de moment no s’ha posat en contacte amb la CRUE. Em consta que té voluntat de llançar eixa convocatòria, però ara necessitem que eixa voluntat es materialitze al més prompte possible, en els pròxims mesos’, ha reiterat.
Una altra preocupació és l’avantprojecte del nou estatut del becari. Segons ha explicat, contempla compensacions per transport o manutenció per a l’estudiantat en pràctiques curriculars. Alcón avança que la universitat no pot assumir més gastos i tem que, si empresa o administració no els cobrixen, ‘les pràctiques formatives, que són claus per a la formació del nostru estudiantat, deixen de realitzar-se’. El risc, ha raonat, és que es trenque un pont essencial entre la formació acadèmica i la inserció laboral.
Respecte a l’accés a la vivenda, ha assenyalat que diverses universitats estan impulsant acords de col·laboració públic-privada: la universitat o l’administració cedix sòl, l’ICO facilita crèdits en bones condicions i una empresa, mitjançant licitació, construïx residències a preus ‘assequibles’. La condició és un objectiu ‘social’ clar per a l’inversor. Així ho estan plantejant, entre altres, la Pablo de Olavide i la Universitat de Castella-la Manxa, com a resposta a un problema que condiciona l’accés i la mobilitat estudiantil.
Sobre la llei de creació de noves universitats, Alcón ha defés que ‘tota llei s’ha de fer per consens‘. Considera que la norma és ‘adequada per a garantir la qualitat del sistema universitari’ i que el reial decret suposa ‘un pas avant en eixa direcció’. ‘No pot ser que fem una universitat per a respondre a una cosa molt concreta que pot tindre en un determinat moment rendibilitat o no. Des de CRUE sí que estem a favor. Ens és igual que siga pública o privada, però que les universitats hagen de donar comptes a la societat’, ha puntualitzat.
