Un informe encarregat per l’Ajuntament d’Alfafar i elaborat pels Servicis Socials municipals, en col·laboració amb la Universitat de València, demostra que els retards en la reconstrucció després de la DANA del 29 d’octubre de 2024 estan perjudicant de manera directa la salut mental de la ciutadania. El document s’ha remés a Tragsa per a acreditar que el calendari dilatat d’obres i l’absència d’avanços visibles sostenen el malestar psicològic i alentixen la recuperació comunitària.
L’estudi detalla que el mal prolongat en l’espai urbà, especialment en els barris d’Orba i Alfalares, actua com a recordatori constant de l’episodi traumàtic. Parcs, jardins i zones de convivència barrats o inutilitzables impedixen reprendre rutines de socialització, alimenten la sensació d’inseguretat i afavorixen l’aparició d’ansietat, estrés posttraumàtic i simptomatologia depressiva. La falta d’espais públics funcionals priva a la població de punts de trobada i d’alleujament emocional, clau per a processar el viscut i tornar a la normalitat.
L’alcalde, Juan Ramón Adsuara, ha subratllat: ‘no és admissible que més d’un any després de la dana parcs, jardins i zones de convivència essencials per a la socialització continuen destrossats i tancats en els dos barris per la lentitud de les obres’ i ha afegit que això, ‘segons l’informe, frena la recuperació emocional de la ciutadania i cronifica el malestar psicològic’. El testimoniatge coincidix amb les conclusions del document, que vincula la falta d’avanços amb l’ancoratge del trauma en la vida quotidiana del veïnat.
Pics d’intervenció i barris més afectats
En els set mesos posteriors a la DANA es van realitzar 932 atencions psicosocials, amb una evolució clarament ascendent. El punt més crític es va aconseguir al març, amb 288 intervencions, la qual cosa suposa un increment superior al 600% respecte a les xifres habituals prèvies a l’episodi. Per mesos, es van registrar 40 atencions al desembre de 2024, 43 al gener de 2025 i 160 al febrer; el pic de març (288) es va prolongar a l’abril (248) i, posteriorment, va descendir a 106 al maig i 47 al juny de 2025, últim mes avaluat.
L’informe establix una correlació directa entre eixe pic de crisi emocional i l’absència d’avanços visibles en la rehabilitació d’infraestructures bàsiques. La persistència de la deterioració urbana i la lentitud de les obres impedixen que l’ecosistema emocional del municipi s’estabilitze: el mal estat dels carrers actua com a disparador del trauma, mantenint la hipervigilancia, l’ansietat elevada, les alteracions del somni i un estrés sostingut que repercutix en la convivència i en la capacitat per a desenrotllar tasques diàries.
El barri d’Orba ha requerit una proporció especialment alta d’intervencions psicològiques. L’informe l’atribuïx a la combinació de factors com l’absència total de zones verdes, l’alta densitat de població, la concentració de col·lectius vulnerables i la pèrdua d’espais comunitaris. Esta mescla amplifica l’exposició quotidiana al mal visible i reduïx les oportunitats de suport social, la qual cosa augmenta la fatiga emocional i la sensació de desprotecció.
De forma generalitzada, l’estrés acumulat està provocant conflictes en la convivència familiar, pèrdua de funcionalitat ocupacional i un augment dels símptomes d’estrés posttraumàtic, especialment intrusió, hipervigilancia, evitació i una sensació persistent d’inseguretat. Mentres l’entorn urbà continue danyat, advertix el document, les dificultats emocionals no disminuiran.
Entre les recomanacions, l’Ajuntament sol·licita accelerar de manera urgent la reparació de parcs i jardins —amb prioritat a Orba— com a mesura de salut pública. També planteja destinar recursos extraordinaris per a restaurar places i rutes per als vianants, integrar a psicòlegs i treballadors socials en les taules tècniques de reconstrucció, mantindre i ampliar els programes d’intervenció psicològica comunitària mentres duren les obres i realitzar avaluacions periòdiques del benestar emocional per a adaptar les actuacions a l’evolució de la població. L’objectiu és reduir l’exposició constant al record del desastre i afavorir una recuperació emocional sostinguda.
