Alfredo, ‘el Picasso gallec’, trobat mort i devorat pels seus gossos en la seua finca de Lugo

Labajjo

El pintor ha aparegut mort en la seua finca en Lugo | EFE

 

El pintor Alfredo Rodríguez Labajjo va aparéixer mort este dilluns, 7 d’octubre, en la seua finca de Friol (Lugo). L’home, conegut com a ‘El Picasso gallec’, va ser trobat cap a les 13.30 hores i diferents indicis científics determinen que feia dies que havia mort. El cadàver presentava signes de violència provocats per molts mossos dels seus gossos, que vivien en la mateixa finca. 

 

Un taxista —que la víctima contractava una volta a la setmana— va donar la veu d’alarma en denotar absència de l’artista, ja que feia setmanes que no el veia. Igualment, la policia va poder comprovar que al cos del pintor li faltava un braç; a més, segons relata el personal veterinari que es va desplaçar al lloc dels fets, un dels gossos presentava una actitud agressiva. 

 

No obstant això, es desconeixen les causes exactes de la mort i, de moment, no es descarta la possibilitat d’un infart a l’espera de fer-li l’autòpsia. 

 

La seua trajectòria artística

L’any 1951, Rodríguez Labajjo es va iniciar en el món de la pintura, a pesar d’haver estudiat Enginyeria Tècnica Industrial durant la seua joventut. Va aprendre en mans de Tino Grandío, qui ja era pintor i, a més, era el seu cosí. Poc després, es va convertir en l’alumne de Pedro Mozos, qui va intentar que ‘El Picasso gallec’ ingressara en l’Escola Superior de Belles Arts. No obstant això, rebel, Rodríguez Labajjo no va acceptar l’oferta al·legant que no li agradava acatar ordres i que pintava el que volia

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.