Mor l’exintendent del Palau de les Arts de València, Helga Schmidt

Helga Schmidt

Helga Schmidt | Twitter

 

La que fora intendent del Palau de les Arts de València, Helga Schmidt, ha mort als 78 anys. La defunció es va produir el passat 25 de setembre en el seu domicili de Piemont (Itàlia), segons han confirmat fonts del seu entorn.

 

L’austríaca Helga Schmidt (Viena, 1941), coneguda pel seu caràcter ‘de ferro’, va arribar a València de la mà de l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, (llavors conseller de Cultura en l’executiu d’Eduardo Zaplana) que la va portar perquè fora l’ànima del projecte del coliseu avalada per la seua carrera en importants entitats musicals, com el Covent Garden.

 

El seu camí professional va començar com a assistent del director general del Festival de Viena, Egon Hilbert, quan Schmidt comptava amb 21 anys d’edat. Dos anys després, quan en 1963 Hilbert va ser nomenat intendent de l’Òpera de Viena, i Herbert von Karajan director artístic i musical, tots dos van contractar a Schmidt per a este teatre, on va treballar deu anys al costat de Karajan.

 

Assessora artística de multitud d’institucions i orquestres de primer rang, entre elles la del Concertgebouw d’Amsterdam i la Simfònica de Londres, a la fi dels anys noranta es va deixar fascinar pel projecte que la Generalitat estava preparant amb la idea d’obrir un gran teatre d’òpera en València.

 

 

 

  

Llums i ombres

Des de l’any 2000 va treballar amb plena dedicació en el teatre valencià, que es va inaugurar finalment en 2005. La seua etapa al capdavant de la institució cultural va estar plena de llums i ombres. Entre les primeres, va aconseguir posicionar-ho internacionalment amb el fitxatge de primeres figures del star-system líric, com els directors Lorin Maazel i Zubin Mehta, entre molts altres. A més, va posar en marxa l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i el Centre de Perfeccionament ‘Plácido Domingo’.

 

Al juny de 2012 va ser distingida pel President d’Àustria amb la Gran Cruz d’Honor de Primera Classe de Ciències i Arts, la màxima condecoració que concedeix la república austríaca.

 

En el capítol d’ombres, va ser rellevada del seu càrrec en Les Arts per l’anomenat ‘cas Palau’, pel que anava a declarar en el juí, al costat d’altres quatre persones, acusada de delictes de prevaricació, malversació i falsedat en la captació de patrocinadors del coliseu.

 

Precisament, el passat 8 de gener es va haver de suspendre el juí per la recent incorporació d’un nou lletrat a la defensa d’Helga Schmidt i per un episodi cerebral que va patir, ja que la seua salut era delicada des de feia anys. La declaració estava prevista per al pròxim 4 de novembre.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

De la Font reivindica la seua porteria abans de l’Espanya-Sèrbia amistós

Luis de la Font assegura que Espanya compta amb quatre dels deu millors porters del món i afronta els amistosos davant Sèrbia i Egipte com si ja estiguera jugant el Mundial.

Ana Redondo reclama la dimissió de Susana Camarero després dels seus insults al Govern

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, reclama la dimissió de la vicepresidenta valenciana Susana Camarero en considerar insuficients les seues disculpes per dir prostitutes al Govern d'Espanya.

Igualtat portarà a la Fiscalia l’exclusió de dones en la confraria de Sagunt

El Ministeri d'Igualtat traslladarà a la Fiscalia la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a admetre dones, en considerar que vulnera drets fonamentals i manté una discriminació injustificada.

Camarero es disculpa per la seua frase sobre les prostitutes i l’atribuïx a un lapsus

Susana Camarero demana disculpes per afirmar en Les Corts que el Govern està 'ple de prostitutes', sosté que va ser un lapsus corregit al moment i acusa l'oposició de manipular les seues paraules.

Diana Morant rebutja les disculpes de Susana Camarero per dir prostitutes a les ministres

Diana Morant rebutja les disculpes de Susana Camarero per afirmar que el Govern d'Espanya estava ple de prostitutes i sosté que la vicepresidenta valenciana ha dit el que realment pensa.

Morant celebra el nomenament d’Arcadi España com a ministre d’Hisenda i reivindica més pes valencià en el Govern

Diana Morant recolza el salt d'Arcadi España al Ministeri d'Hisenda, destaca la seua gestió prèvia i reclama un Govern d'Espanya amb major representació valenciana.

Arcadi España, el ministre d’Hisenda que afronta el seu gran port de muntanya

Arcadi España, economista valencià i apassionat del ciclisme, arriba al Ministeri d'Hisenda després d'una llarga trajectòria en la Generalitat i en el Govern central, amb el repte d'encarar els grans desequilibris del finançament autonòmic i els nous comptes públics.

Morant reivindica a Arcadi España com a ministre i un Govern d’Espanya amb més pes valencià

Diana Morant celebra el nomenament d'Arcadi España com a ministre d'Hisenda, destaca la seua trajectòria i reclama un Govern d'Espanya amb major representació valenciana enfront del Consell del PP i Vox.