L’Ajuntament de València ha aprovat en comissió este dimarts per unanimitat dedicar un carrer a Ana Orantes, 28 anys després de la seua mort a les mans de la seua parella, com a gest per a visibilitzar la lluita contra la violència masclista. La decisió ha arribat el mateix dia en què la corporació ha guardat un minut de silenci en memòria de Natividad, l’última víctima de violència de gènere en la Comunitat Valenciana.
Unanimitat per a dedicar un carrer a Ana Orantes
Segons va explicar l’alcaldessa, María José Catalá, el consistori ha volgut deixar constància de la seua repulsa amb un tribut que convertix la memòria d’Orants en un referent en l’espai públic. El minut de silenci s’ha celebrat a les portes de l’Ajuntament, amb pancartes en valencià i castellà sustentades per regidors de Compromís i PSPV en les quals es llegia ‘no al terrorisme masclista’, i ha conclòs amb un aplaudiment.
Catalá ha subratllat que l’objectiu és ‘visibilitzar una vegada més’ la condemna als assassinats masclistes i reforçar els canals de denúncia perquè les dones troben suport, al mateix temps que ha recordat l’impacte del cas d’Orants: ‘Continuarem fent-ho perquè este Ajuntament està molt compromés amb esta causa… i posar-li un carrer a Ana Orantes, que en el seu moment va visibilitzar a través del seu cas la lluita de les dones contra la violència a les mans de les seues parelles’.
Des de Compromís, la regidora Lluïsa Notario ha impulsat la moció en la Comissió de Benestar Social i ha defés la idoneïtat del reconeixement: ‘símbol en la lluita contra la violència masclista i que demà es complixen 28 anys que va ser assassinada, cremada visca pel seu marit al jardí de la seua casa davant dels seus fills’. Per a Notario, dedicar una via pública al seu nom ‘serà una manera de fer-li un homenatge i posar en valor eixa lluita amb esta sta dona que va trencar el silenci i la invisiblidad d’una violència estructural que hi ha contra les dones’.
Debat polític entorn de la resposta institucional
L’alcaldessa ha reclamat centrar-se en mesures efectives més que en gestos, amb un missatge directe: ‘Cal estar menys a la pancarta i més al treball’. Ha lamentat que hi haja responsables que ‘trauen la pancarta’ però després no acompanyen a les víctimes ni assumixen responsabilitats, i ha afegit: ‘I altres que la trauen no siguen capaços de deixar de recolzar a un govern, el d’Espanya, que està emparant totes estes qüestions entre els membres d’eixe Govern del Partit Socialista’. Per a tancar la seua intervenció, ha reiterat: ‘Menys pancarta, més veritat, menys hipocresia i més treball per la violència de gènere’.
El portaveu del PSPV, Borja Sanjuan, ha recordat que ‘el dia que es va trencar el silenci, que es va fer un pas i es va entendre com a societat que el problema de la violència masclista era un problema de caràcter públic i que no quedava de portes per a dins, totes les institucions assumim l’obligació d’haver d’estar enfronte amb fets i amb paraules’. Ha defés que l’Ajuntament ‘ha de ser molt clar i dir que qualsevol persona que negue esta violència el que està fent és acreditar o donar recer a les persones que estan matant a dones solament pel fet de ser dones’. I ha reconegut que ‘és dolorós haver de vindre mes rere mes a fer estos minuts de silenci, però és molt més dolorós tindre dins de les institucions persones que els agradaria que ni tan sols es feren els minuts de silenci’.
L’acord unànime reforça un missatge compartit contra la violència masclista i utilitza la denominació d’un carrer com a recordatori constant de l’impacte que va tindre el testimoniatge d’Ana Orantes en la consciència social. En situar el seu nom en la llista de carrers, el consistori ha volgut convertir eixe record en una ferramenta pedagògica i de reconeixement públic, alhora que subratlla la necessitat de millorar els recursos de denúncia i acompanyament perquè eixa condemna simbòlica es traduïsca en protecció efectiva.



