La jutgessa que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana ha acordat celebrar un acarament entre la exconsellera Salomé Pradas i José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Carlos Mazón, a petició d’una acusació popular i particular, amb l’objectiu d’aclarir contradiccions en les seues versions.
La instructora precisa en un acte que la coherència de les seues manifestacions amb els mitjans de prova aportats s’ha de dilucidar en seu judicial i, en concret, a través de l’acarament, contrastant la declaració de la investigada amb la del testimoni en aspectes essencials de la investigació.
Després de la sol·licitud de Acció Cultural del País Valencià, la jutgessa ha emés un acte en el qual exposa els motius que, al seu juí, exigixen la celebració d’esta diligència entre els dos ex alts càrrecs. El procediment continua obert i l’acarament continua sense data.
WhatsApp i versions divergents
D’una banda, la defensa de Pradas ha aportat una acta notarial amb una sèrie de missatges de WhatsApp creuats amb Conca. Per un altre, en la seua segona declaració, l’excap de gabinet va atorgar un sentit clarament distint a eixos missatges, que considera descontextualizados, i a això se sumen les manifestacions públiques de la exconsellera sobre si havia de molestar o no al llavors president de la Generalitat durant la vesprada del 29 d’octubre de 2024.
La magistrada afirma que l’acarament és una diligència excepcional, però la considera idònia per a depurar el relat de fets. Afig que la versió de la investigada no pot ser una amalgama entre la seua declaració judicial —en la qual va contestar exclusivament a les preguntes del seu lletrat—, les seues declaracions públiques sense assistència lletrada i la seua intervenció més recent en una comissió d’investigació, en la qual va oscil·lar entre declarar o no després d’acollir-se inicialment al seu dret a no declarar.
Què es vol aclarir
L’essencialitat d’estos extrems ve marcada pel criteri de l’Audiència Provincial de València en un acte de 16 d’octubre de 2025, que va assenyalar la pertinència de les diligències destinades a esclarir el procés de deliberació i decisió seguit en la reunió del CECOPI en la vesprada del dia de la dana.
En eixe marc, resulta rellevant determinar qui va assumir quines decisions i amb quines instruccions, tenint en compte que el president de la Generalitat és la màxima autoritat del Consell i que la llei li atribuïx funcions directives i de coordinació, la qual cosa li permet impartir instruccions als membres del Consell, segons recorda el propi acte.
La instructora ordena notificar la resolució a les parts personades i al Ministeri Fiscal. Contra l’acte cap recurs de reforma en el termini de tres dies o recurs d’apel·lació en cinc dies, i, de moment, no consta data per a la celebració de l’acarament.
L’assenyalament d’esta diligència permetrà confrontar de manera directa les versions de Pradas i Cuenca sobre fets clau d’aquella vesprada, inclosos els missatges creuats i la conveniència de contactar o no amb el llavors president. Amb això, la jutgessa busca buidar contradiccions abans d’avançar en la investigació sobre la gestió de la dana.
