Asaja Alacant ha previst per a esta campanya un augment del volum de nispros amb denominació d’origen de Callosa d’en Sarrià fins a les 10.000 tones, però ha advertit que este repunt de producció arriba acompanyat d’un fort encariment dels costos que considera inassumibles per a molts agricultors.
L’organització agrària ha explicat que, encara que la meteorologia recent ha afavorit el quallat del fruit i permet anticipar una bona collita, el context econòmic i geopolític està tensionando totes les partides de gasto. Segons el seu representant a la comarca de la Marina Baixa i productor de nispros, Rafael Gregori, l’escenari del mercat internacional i els conflictes a Orient Mitjà estan elevant el preu dels inputs agrícoles, des del combustible fins als materials necessaris per al maneig i la comercialització.
Encariment del gasoil i falta de mà d’obra
Gregori ha subratllat que el cultiu del nispro en esta zona es realitza majoritàriament en finques xicotetes i minifundis, on són els propis productors els qui assumixen el transport de la fruita fins als magatzems. En este model, qualsevol increment del cost del gasoil impacta de manera directa sobre la rendibilitat, ja que no existix marge per a repartir eixe gasto entre grans volums de producció o per a optimitzar rutes logístiques.
A més del combustible, l’organització ha assenyalat l’augment del preu de materials com el plàstic o la fusta, essencials per a l’envasament, la protecció dels cultius i la manipulació en magatzem. Estos increments se sumen a la resta de gastos habituals de l’explotació agrícola, de manera que la pujada acumulada de costos reduïx el benefici per quilo de fruita i fa més difícil sostindre el cultiu campanya rere campanya.
Asaja ha incidit en què un dels principals problemes del nispro, similar al que afronten el raïm embossat del Vinalopó i la cirera de la Muntanya d’Alacant, és la dificultat per a trobar mà d’obra per a una recol·lecció que ha de fer-se de manera manual i en un període relativament curt de setmanes. Esta concentració del treball en un temps limitat complica la contractació i la planificació, i obliga els productors a oferir condicions suficientment atractives per a assegurar personal, la qual cosa també incrementa el cost laboral.
En este context, Gregori ha alertat de la necessitat que l’Administració oferisca suport específic en matèria laboral i fiscal als agricultors que no poden mecanitzar els seus processos. Ha recordat que la recol·lecció de nispros és costosa i la manipulació de la fruita resulta complexa, la qual cosa impedix generar economies d’escala i abaratir els costos unitaris com sí que ocorre en altres cultius més fàcilment mecanitzables.
Davant la suma d’estos factors, l’organització ha advertit que, si no s’apliquen mesures de suport rotund i sostingut al sector, el cultiu de nispros podria veure’s abocat a una progressiva reducció i fins i tot a la seua desaparició en determinades explotacions. Per a evitar-ho, Asaja ha reclamat amb urgència una rebaixa en la recaptació de les assegurances socials vinculades a estes plantacions, amb l’objectiu de reduir la factura laboral sense que els treballadors vegen minvada la seua retribució.
Segons l’organització, una disminució d’esta càrrega permetria alleujar de manera immediata la pressió sobre els productors, que en molts casos ja operen amb màrgens molt ajustats. Este tipus de mesures, sostenen, ajudaria a equilibrar l’impacte dels costos sobrevinguts i donaria estabilitat a un cultiu que aporta ocupació i activitat econòmica a la comarca.
En relació amb les previsions de producció, el director gerent de la Cooperativa Agrícola de Callosa d’en Sarrià, Andrés Llorca, ha assenyalat que les pluges de març han sigut fonamentals per a l’augment del volum esperat. Estes precipitacions han millorat la disponibilitat d’aigua en una fase clau del desenrotllament del fruit, la qual cosa es traduïx en un major nombre de nispros i en millors calibres.
Llorca ha advertit, no obstant això, que l’hivern no ha estat exempt de problemes. Ha detallat que els vents registrats al febrer, que van arribar a aconseguir ratxes de fins a 90 quilòmetres per hora, van provocar danys en infraestructures agrícoles, com a hivernacles, sistemes de entutorado o instal·lacions auxiliars. Reparar estos desperfectes suposa un altre cost addicional per als agricultors, que han d’afrontar-lo abans fins i tot de començar a arreplegar la collita.
Tant Asaja com la cooperativa han coincidit que la combinació d’una bona previsió de producció amb uns costos creixents obliga el sector a buscar solucions urgents. Reclamen que s’adopten mesures que permeten que l’augment de tones previstes es traduïsca en una millora efectiva de la viabilitat econòmica de les explotacions de nispros de Callosa d’en Sarrià.
