L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) ha advertit que el disseny de les ajudes per a compensar l’encariment dels fertilitzants derivat de la guerra a Orient Mitjà deixarà fora a milers d’agricultors de la Comunitat Valenciana a causa de les traves burocràtiques i digitals exigides per a sol·licitar-les.
L’organització agrària critica que, a diferència del que va ocórrer amb les ajudes habilitades durant la guerra d’Ucraïna, que es van concedir d’ofici sense que l’agricultor haguera d’iniciar cap tràmit, el Govern haja optat ara per un procediment més complex. En la pràctica, AVA-ASAJA considera que este canvi de model pot traduir-se en què una part important del sector, especialment els agricultors amb menys recursos i menor formació digital, no arribe ni tan sols a demanar les ajudes.
Requisits telemàtics i filtre econòmic
Segons detalla l’entitat, el nou sistema obliga agricultors i ramaders a presentar telemàticament una declaració responsable per a poder accedir a la subvenció. Això implica disposar de firma digital, saber utilitzar la seu electrònica i completar correctament tots els passos informàtics, alguna cosa que per a molts professionals del camp continua sent una dificultat real.
A més del requisit digital, les ajudes exigixen acreditar uns ingressos agraris d’almenys 5.000 euros en la declaració de la renda de 2024. Este llindar pot deixar fora a xicotets productors que compatibilitzen l’activitat agrària amb altres treballs o als qui tenen explotacions de grandària reduïda, encara que també s’hagen vist afectats per l’encariment dels fertilitzants.
L’organització recorda igualment que els beneficiaris hauran de conservar durant quatre anys les factures de compra d’abonaments, la qual cosa afig una altra capa d’exigències administratives. Este tipus d’obligacions augmenta la càrrega de gestió sobre un col·lectiu que, en molts casos, ja té dificultats per a mantindre la seua documentació ordenada i digitalitzada.
AVA-ASAJA també crida l’atenció sobre els terminis previstos. Assenyala que el Ministeri disposarà de fins a quatre mesos per a publicar en la pàgina web del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) les llistes de beneficiaris, mentres que només concedirà als agricultors un termini de 15 dies hàbils per a presentar la declaració responsable. Segons l’entitat, esta diferència de temps evidencia un desequilibri entre la flexibilitat que es reserva l’administració i la pressió que es trasllada al sol·licitant, que si no completa el tràmit en eixe breu període es quedarà sense cobrar la subvenció.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, sosté que si el Govern vol ajudar de veritat al camp ha de fer-lo fàcil, tal com es va fer amb l’ajuda d’Ucraïna, concedida d’ofici i sense necessitat de tràmits addicionals. Al seu juí, demanar ara una declaració responsable a través de la seu electrònica, amb totes les traves i requisits que comporta, suposa excloure de facto sobretot als xicotets agricultors i als de major edat, a pesar que també estan suportant uns sobrecostos que consideren inassumibles.
Ajudes considerades insuficients davant l’alça de costos
Quant als imports, AVA-ASAJA explica que el Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, que aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a Orient Mitjà, fixa una ajuda de 55 euros per hectàrea en superfície de regadiu i 22 euros per hectàrea en secà. Cada beneficiari podrà rebre ajudes fins a un màxim de 300 hectàrees i s’establix un mínim de 100 euros per explotació per a poder accedir a la subvenció.
Cristóbal Aguado considera que el Govern exigix massa burocràcia per a una quantitat que qualifica de minsa i que, segons l’organització, serà totalment insuficient per a compensar el fort increment dels costos. Des del seu punt de vista, quan l’import que s’oferix és limitat, complicar l’accés amb nombrosos requisits administratius fa encara menys efectiva la mesura i pot desincentivar als qui dubten si iniciar el tràmit.
L’associació agrària recorda que la mitjana d’edat de la població agrària valenciana ronda els 65 anys i que molts professionals superen fins i tot els 80. En este context, subratlla que bona part del sector té serioses dificultats per a realitzar gestions informàtiques, des d’obtindre i usar la firma digital fins a manejar plataformes telemàtiques, la qual cosa els situa en clar desavantatge respecte a altres col·lectius més digitalitzats.
AVA-ASAJA denúncia també que el Govern no ha posat en marxa programes formatius específics per a explicar als agricultors l’ús de les aplicacions informàtiques necessàries per a digitalitzar les seues tasques, ni ha habilitat oficines gratuïtes de gestió que els ajuden a tramitar les ajudes. Segons el parer de l’organització, esta falta d’acompanyament agreuja la bretxa digital i pot traduir-se en què siguen precisament els més vulnerables els qui es queden sense suport.
L’entitat alerta que l’escalada dels costos de producció, especialment dels fertilitzants nitrogenats i del gasoil agrícola, ja ha generat en estes primeres setmanes de conflicte més de 15 milions d’euros de sobrecostos en l’agricultura valenciana. Amb este context econòmic, AVA-ASAJA reclama al Ministeri d’Agricultura que rectifique el seu plantejament i adopte un sistema de concessió automàtica, similar a l’aplicat durant la guerra d’Ucraïna, per a garantir que les ajudes arriben realment a tot el sector afectat i no sols als qui poden superar les barreres administratives i digitals.
