Un banc de dades públic amb gravacions d’aus dels cinc continents facilita ja la identificació automàtica d’espècies. La iniciativa, coordinada per Esther Sebastián-González (Universitat d’Alacant) i Cristian Pérez-Granados (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya), naix per a accelerar ferramentes de monitoratge no invasiu en plena crisi de biodiversitat.
En este context, les gravacions de camp permeten recopilar grans volums d’informació sense pertorbar a la fauna. Perquè eixos registres siguen útils es requerixen algorismes capaços de reconéixer cants i crides, i el seu desenrotllament depén de comptar amb exemples etiquetats de qualitat.
Una base pública per a afinar algorismes
Per a cobrir eixa necessitat va nàixer el Conjunt Mundial de Dades Acústiques Anotades d’Aus (WABAD). El projecte va arrancar amb prop d’una desena de científics espanyols i ja suma a més d’un centenar d’especialistes de 29 països. A més d’aportar àudios, els equips han marcat amb precisió el segon exacte en el qual vocalitza cada exemplar, un detall clau per a entrenar i validar models de reconeixement.
WABAD ja reunix 5.047 minuts d’àudio i més de 90.000 etiquetes de vocalitzacions corresponents a 1.192 espècies en 72 hàbitats, amb registres des de llocs tan distants com Vietnam, Taiwan, Nova Caledònia, Guinea Bissau, Guatemala, la Xina, Xipre, Ucraïna, Costa Rica, l’Argentina, Burkina Faso, República Dominicana, Nova Zelanda, Polònia, Suècia, Camerun, Escòcia, el Canadà, els Estats Units, Uganda, Alemanya, França, Grècia, Mèxic, Colòmbia, el Brasil, Indonèsia i Espanya. La diversitat geogràfica reforça la robustesa dels algorismes en exposar-los a accents, paisatges sonors i condicions ambientals molt distintes.
Per continents, Europa concentra 1.722 minuts (aproximadament una tercera part del total), seguida dels països iberoamericans (939), Amèrica del Nord (858), Àsia (831), Àfrica (408) i Oceania (289). Esta distribució permet comparar escenaris biogeogràfics i millorar la transferència de models entre regions.
En la península ibèrica, els ecosistemes mostrejats inclouen Doñana, El Fondo (Alacant), Solsona (Lleida), Zarzalejo (Madrid), Navarra, Terra de Pinedes (Valladolid), Villena i Ontígola (Toledo). Les espècies més escoltades han sigut el pinsà vulgar i la merla comuna; els seguixen el rossinyol comú, el cruixidell i el pit-roig, al costat d’espècies de Hawaii com ‘apanane, ‘amakihi i ‘iwi, a més del carboner comú, mosquiter carirrufo, vireo chivi i carruca capirotada, entre altres.
Els arxius es van obtindre amb gravadores acústiques instal·lades en el medi natural durant setmanes o mesos. Després, experts van identificar quina espècie canta i en quin segon exacte ho fa. Esta anotació fina permet mesurar presència i activitat de les aus amb precisió temporal, reduir errors en l’entrenament d’algorismes i comparar resultats al llarg del temps en un mateix lloc.
El banc es convertix així en una ferramenta útil per a la comunitat científica i per a la gestió d’espais naturals. Segons Sebastián-González, ‘és útil per a veure com varia el paisatge sonor abans i després d’una restauració, ja que reflectix l’índex de recuperació d’un ecosistema’, i este sistema evita llargues campanyes presencials perquè ‘l’algorisme identifica i permet conéixer el nombre d’espècies distintes’.



