L’Ajuntament de Benidorm ha d’afrontar una indemnització superior a 350 milions d’euros a favor de dos empreses pels terrenys del APR-7 en Serra Gelada, després que el Tribunal Constitucional haja inadmés el recurs d’empara amb el qual intentava evitar el pagament. La quantia duplica el pressupost municipal i s’origina en la pèrdua d’edificabilitat d’eixes parcel·les després de la seua protecció com a Parc Natural, un extrem ja fixat en sentència ferma.
En una providència de 8 de gener de 2026, la Secció Quarta de la Sala Segona del TC va rebutjar admetre a tràmit el recurs al no apreciar l’especial transcendència constitucional exigida. El tribunal a més advertix que s’arxivaran les actuacions sense més tràmit si el Ministeri Fiscal no presenta recurs de súplica en el termini legal de tres dies, la qual cosa acosta l’execució. L’oposició local d’esquerres sosté que es tracta de la major quantia imposada a un ajuntament a Espanya.
Un conflicte urbanístic que arranca en 2003
L’origen se situa en 2003, quan el consistori va firmar un conveni amb els propietaris del sector APR-7 per a traslladar l’aprofitament urbanístic d’eixes parcel·les a altres zones del municipi. L’aprovació en 2005 del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de Serra Gelada va declarar Parc Natural l’àmbit i va afectar aquelles parcel·les, però els convenis van continuar vigents amb pròrrogues en 2010 i 2013. La lògica d’estos acords era compensar l’aprofitament perdut sense edificar en el paratge protegit, desplaçant-lo a altres sòls compatibles.
En 2015, davant l’incompliment del conveni, els propietaris van taxar els terrenys en 280 milions i van demanar compensació en metàl·lic o en espècie. En 2018 van presentar una demanda: l’ajuntament va guanyar en primera instància, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va estimar el recurs dels amos, va considerar vàlids els compromisos municipals no complits i va fixar la compensació en 283 milions més interessos. El Tribunal Suprem va inadmetre en 2024 el recurs municipal, consolidant la fermesa de la fallada. Els interessos acumulats eleven ara la xifra per damunt de 350 milions.
El següent moviment del consistori va ser acudir al Constitucional i interessar la suspensió de l’execució mentres es resolia l’empara, que finalment ha sigut inadmés. En paral·lel, l’ajuntament, presidit per Toni Pérez, ha defés la nul·litat dels convenis per falta de cessions i de requisits urbanístics previs, promovent diverses causes per a anul·lar la responsabilitat patrimonial.
En una d’eixes vies, amb resolució notificada recentment, la Secció Primera del Contenciós-Administratiu del TSJCV declara vàlids i eficaços els convenis urbanístics de Serra Gelada i revoca una fallada del Jutjat contenciós administratiu número 1 d’Alacant que havia avalat l’actuació municipal. Esta resolució no és ferma i pot recórrer-se en 30 dies naturals.
Amb una sentència ferma que fixa la compensació i l’empara inadmesa, l’execució guanya immediatesa. L’impacte, equivalent a més del doble del pressupost anual, pot tensionar l’estabilitat financera del municipi i obligar a escalonar pagaments, reordenar prioritats de gasto i negociar calendaris amb les empreses dins dels màrgens de l’execució judicial.




