La dinàmica atmosfèrica de l’hemisferi nord esta primavera està donant contrastos molt sorprenents i alarmants. No és molt senzill que, al nord-oest de Rússia, pràcticament dins del cercle polar àrtic, s’arribe als 30ºC, una temperatura freqüent en les nostres latituds. Amb tot, en Hongria i Croàcia els termòmetres marcaven al mateix temps 7 i 8ºC, un fred més típic d’hivern.
Este fet va passar el cap de setmana passat en Koynas, al districte d’Óblast, una zona que en maig no acostuma a superar els 10ºC, i són més de 15ºC més altes del que és habitual. Un flux d’aire molt calent va arribar fins a l’Àrtic provinent del nord de l’Orient Mitjà, fent reviure l’estiu.
L’any passat ja es va produir una onada de calor semblant a eixe en el nord d’Escandinàvia que va disparar els termòmetres en zones de l’interior del cercle àrtic a més de 30ºC. El canvi climàtic pot ser el culpable que estos episodis anormals de calor siguen més freqüents i este fenomen ajudaria a alçar un gran perill en la zona.
La situació preocupa als científics, perquè els efectes són greus en un episodi aïllat de calfament: l’aigua absorbix la calor i això fa que el gel es fonga més ràpid, afegint que la capa és cada volta més fràgil i prima, estes calorades podrien ser devastadores a la llarga i despertarien una amenaça climàtica molt més gran.
Si es fon el permafrost, provocarà l’alliberament de gasos amb conseqüències molt negatives
Este augment de la temperatura 20ºC per damunt del que és normal posa en perill la capa congelada tot l’any del subsòl, que protegix bosses de gasos d’efecte hivernacle que s’han format allà per la descomposició de matèria orgànica. Si s’alliberen, els científics preveuen que augmentarà el ritme del calfament global.
Segons l’estudi d’uns investigadors de la Universitat de Guelph, en el Canadà, a mesura que la temperatura augmenta, es reduïx el permafrost, els microorganismes descomponen la matèria orgànica congelada en terra i desprenen CO2, metà i òxid nitrós. La calor amenaça amb modificar paisatges que van tardar milions d’anys en formar-se.
L’ecosistema gelat es fon abruptament i amenaça amb despertar les reserves de metà que hi ha en profunditat, un gas que té un efecte hivernacle molt més fort que el diòxid de carboni.
20% de #Permafrost (suelo congelado) en #Artico se está derritiendo rápidamente generando deslaves/inundaciones y liberando #GasesInvernadero. Al retroalimentar #CambioClimatico, estos gases harían aun más difícil contener alza de TemperaturaGlobal. https://t.co/ad8iykOf0p pic.twitter.com/9LZYMmjcFE
— Antarctica.cl (@Antarcticacl) 2 de maig de 2019
«Estem vegent com desperta este gegant adormit justament davant dels nostres ulls. Està passant més ràpid del que ningú va predir», va assegurar un investigador canadenc. I va afegir que ha pogut comprovar que, tot i que l’«abrupta descongelació afecta menys del 20% de la regió del permafrost», les «emissions de carboni d’esta regió relativament xicoteta tenen el potencial de duplicar els efectes negatius del calfament global».
Davant d’esta situació, l’equip de científics ha recomanat reforçar els controls sobre este sector de l’Àrtic i els efectes del seu desgel, amb la necessària declaració de l’emergència climàtica pels països europeus per a salvar l’Àrtic i el clima de la Terra.
També et pot interessar:
