Cambra València preveu una desacceleració de l’economia valenciana enguany com a conseqüència directa de la guerra a l’Iran i de les tensions que està provocant en els mercats energètics internacionals. Segons el seu últim informe, el creixement de la Comunitat es mouria en una forqueta d’entre el 2 i el 2,5%, enfront del 3% que havia pronosticat prèviament BBVA Research, després d’un 2025 que va tancar amb un sòlid avanç del 3,2%.
El document detalla que un dels principals factors de risc és l’augment dels preus del petroli, del gas i dels seus derivats en els mercats internacionals. Este encariment es trasllada amb rapidesa als preus finals pagats per empreses i consumidors, la qual cosa pressiona a l’alça el cost de la vida. D’acord amb les estimacions de Funcas citades en l’informe, la taxa d’inflació podria situar-se de manera temporal en el 4%, enfront del 3% actual, que en la Comunitat Valenciana és del 3,2%.
Cambra València advertix que, en funció de com evolucione el conflicte, podria produir-se un augment de preus de segona ronda. Això succeïx quan les empreses repercutixen en les seues tarifes el major cost d’inputs, energia, transport i salaris. Si este procés es consolida, la inflació es mantindria en nivells elevats durant més temps, la qual cosa dificultaria una ràpida normalització dels preus.
L’informe subratlla que una inflació més alta implica automàticament polítiques monetàries més estrictes. En este escenari, la senda descendent dels tipus d’interés es frenaria o fins i tot es detindria amb l’objectiu de reconduir la inflació cap a l’entorn del 2%. No obstant això, es recorda que en esta ocasió no és la demanda interna la que està espentant a l’alça els preus de consum, sinó l’encariment de l’energia i dels productes vinculats a ella.
En un context de preus creixents i finançament més car, el poder adquisitiu del consumidor valencià es ressent, ja que veu com s’encarixen tant els béns bàsics com el crèdit per a consum o vivenda. A això se suma la incertesa que genera l’escassetat de combustible a escala global, un factor que mina la confiança de llars i empreses. Com a resultat, la demanda de consum i les decisions d’inversió, molt lligades a les expectatives de futur, tendiran a moderar-se. Cambra València preveu que, almenys durant la primera mitat de l’any, el ritme de creixement siga més feble de l’inicialment previst per a 2026.
Impacte en sectors i comerç exterior
L’informe també destaca que l’augment dels costos energètics i dels productes derivats del petroli, com a matèries plàstiques o fertilitzants, colpeja amb especial intensitat a determinats sectors. L’agrari, la indústria intensiva en energia i les empreses de transport es troben entre els més exposats, ja que depenen en gran manera del consum de combustibles i de materials vinculats al cru.
Segons les estimacions de Cambra València, més de 20.000 empreses de la Comunitat veuran retallats els seus màrgens d’explotació per la pujada sobtada dels costos energètics. Igual que va ocórrer en 2022, la capacitat de traslladar eixe augment de costos als preus finals dependrà de quant puguen suportar màrgens més estrets i de la duració de l’actual crisi energètica. Si l’escenari de preus elevats es prolonga, moltes companyies es veuran obligades a ajustar les seues estratègies, ja siga reduint gastos, guanyant eficiència o seleccionant millor els seus mercats.
El comerç de la Comunitat Valenciana amb Orient Mitjà, ja en retrocés en els últims anys, podria debilitar-se encara més. L’informe assenyala que l’impacte seria especialment acusat en els productes del sector hàbitat, que inclou ceràmica, fregides, esmalts i mobles. Estos béns s’han enfrontat a una creixent competència de proveïdors asiàtics que competixen agressivament via preu, la qual cosa limita el marge de maniobra de les empreses valencianes.
Els principals clients de la regió a Orient Mitjà són l’Aràbia Saudita, amb 309 milions d’euros exportats en 2025 i el major retrocés registrat, i Unió dels Emirats Àrabs, amb 240 milions. Els productes del sector hàbitat concentren una part rellevant d’estes vendes exteriors, però al mateix temps són els que més estan patint per la competència internacional. En canvi, els productes agroalimentaris transformats mostren una evolució més favorable en estos mercats, gràcies a una demanda més estable i menys sensible al preu que la d’altres béns industrials.
Les dificultats per a exportar a estos destins repercutiran de forma especialment negativa en aquelles empreses per a les quals Orient Mitjà té un pes significatiu en la seua facturació exterior. Estes companyies podrien veure reduïts els seus ingressos internacionals i veure’s obligades a buscar nous mercats o a reforçar la seua presència en altres destins per a compensar la caiguda.
Factors positius i motors de creixement
Malgrat l’escenari complex, l’informe identifica diversos elements que ajuden a esmorteir l’impacte de la crisi. Entre ells, destaca la menor dependència energètica gràcies a l’avanç de les energies renovables i la diversificació de les importacions energètiques, que reduïx el risc associat a un únic proveïdor o regió. Esta transició energètica proporciona un cert matalàs enfront de les pujades de preus del petroli i del gas.
Cambra València també subratlla el possible augment del turisme cap a Espanya, i en particular cap a la Comunitat Valenciana, en ser percebuda com un destí relativament més segur en comparació amb altres zones afectades per la inestabilitat geopolítica. Este major flux de visitants pot contribuir a sostindre l’ocupació i l’activitat en sectors com l’hostaleria, el comerç i els servicis.
En termes de creixement, els principals motors de l’economia valenciana en 2026 seran el turisme, la construcció i determinades activitats vinculades a la tecnologia i la defensa. Estos sectors, juntament amb una demanda interna que es manté encara que una mica més feble, podrien compensar parcialment la pèrdua de dinamisme provocada per la crisi energètica i la incertesa exterior.
Recomanacions per al sector públic i les empreses
L’informe conclou amb una bateria de recomanacions. En l’àmbit públic, planteja la necessitat d’adoptar mesures que contribuïsquen a contindre l’impacte dels preus energètics sobre famílies i empreses, així com avançar en l’autonomia estratègica per a reduir la vulnerabilitat davant futures crisis de subministrament.
En el terreny empresarial, Cambra València insistix a reforçar la resiliència de les companyies valencianes. Entre les línies d’actuació proposades s’inclouen millorar la gestió financera per a afrontar períodes de major cost del crèdit, diversificar proveïdors per a no dependre en excés d’una sola font i apostar per l’eficiència energètica i l’autoconsum. Estes estratègies es presenten com a claus per a suportar millor la volatilitat de preus i mantindre la competitivitat en un entorn global cada vegada més incert.
