Carlos Mazón anuncia que marxa com president de la Generalitat i admet ‘Ja no puc més’. El missatge, difós a València, confirma la seua decisió d’abandonar el càrrec i posa fi a la seua etapa al capdavant de l’Executiu autonòmic.
Amb este anunci, Mazón expressa públicament un límit personal associat a la càrrega del lloc. La frase triada suggerix esgotament i dona per fet un canvi immediat en la direcció del Govern regional, encara que els següents passos han d’articular-se conforme als procediments parlamentaris.
Procés de relleu
La marxa del president obliga a activar el procés per a designar a un nou responsable de l’Executiu. Correspon a les Corts autonòmiques obrir consultes i sotmetre a votació una candidatura que reunisca suports suficients. Fins llavors, el govern queda en gestió ordinària, a l’espera d’un acord polític que garantisca la continuïtat institucional.
L’anunci introduïx un període de transició en el qual les prioritats passen per assegurar l’estabilitat administrativa i mantindre en marxa els servicis públics. En paral·lel, els grups parlamentaris han de mesurar forces i definir aliances per a facilitar la investidura, amb l’objectiu d’evitar un bloqueig que prolongue la interinitat.
Més enllà del procediment, l’eixida d’un president en exercici té efectes immediats en l’agenda de l’Executiu i en la coordinació amb altres administracions. La reordenació del calendari, la redistribució de competències temporals i la preparació d’un nou equip formen part de l’escenari que s’obri després de la seua decisió.
