L’empresària Carmen Pano ha ratificat davant el Tribunal Suprem que va realitzar dos lliuraments en efectiu per un total de 90.000 euros en la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, sempre per encàrrec del comisionista Víctor de Aldama. Segons el seu testimoniatge, va portar els diners a la seu sense conéixer el destinatari final ni el motiu concret d’eixos pagaments, limitant-se a complir les instruccions que rebia.
Pano, investigada en l’Audiència Nacional en el cas d’Hidrocarburs, ha declarat en la tercera jornada del juí contra l’exministre José Luis Ábalos, el seu exasesor Koldo García i el propi Aldama per les presumptes irregularitats en la contractació de màscares durant la pandèmia de la covid 19. La seua compareixença s’ha centrat en explicar els moviments de diners vinculats a les gestions per a obtindre una llicència d’operadora d’hidrocarburs per a l’empresa Villafuel, propietat de Claudio Rivas.
Lliuraments de diners a Ferraz i pagaments en efectiu
Com ja havia exposat en fase d’instrucció, Pano ha detallat que va acudir en dos ocasions a la seu socialista de Ferraz per a entregar 45.000 euros cada vegada per orde de Aldama. La primera vegada va arribar en taxi i la segona va ser acompanyada per Álvaro Gallego, qui, segons ha assenyalat, ha confirmat també davant el tribunal que la va acompanyar.
En les dos visites, l’empresària ha relatat que es va identificar en la recepció i va rebre la indicació de pujar a la segona planta. En eixir de l’ascensor, un home l’estava esperant i va anar a eixa persona a qui va fer lliurament immediat dels diners abans de marxar-se. No va requerir dades sobre la identitat d’eixe home ni sobre què es va fer amb l’efectiu a partir d’eixe moment.
Pano ha situat l’origen d’eixos diners en l’oficina de Víctor de Aldama, situada al carrer Alfons XIII de Madrid. Allí acudia després que Claudio Rivas, soci del comisionista i investigat també per un frau milionari en el sector d’hidrocarburs, li ordenara realitzar transferències que ella posteriorment retirava en efectiu. Eixa operativa, ha explicat, es repetia de manera habitual: Rivas enviava fons als seus comptes, ella els treia del banc en metàl·lic i li’ls entregava a Aldama.
Encara que ha insistit que desconeixia formalment el destí últim d’eixes quantitats perquè, en les seues paraules, es limitava a complir ordes de Rivas, ha admés que donava per fet que els diners estaven relacionats amb les gestions de Aldama per a obtindre la llicència d’operadora d’hidrocarburs per a Villafuel. Ha calculat que va arribar a moure al voltant de 600.000 euros mitjançant este sistema, sempre entregats en mà a Aldama en l’oficina d’Alfons XIII.
En dos ocasions concretes, quan es disposava a entregar 45.000 euros a Aldama, est li va demanar que, en lloc de quedar-li’ls, els traslladara a la seu de Ferraz. Pano ha reiterat que ignora a qui es destinaven exactament eixos fons o quina contraprestació buscaven.
La testimoni ha descrit a més un incident amb el recompte dels diners. En el primer lliurament a Ferraz, ella mateixa va traure els diners directament del banc abans d’entregar-li’l a Aldama. En la segona, l’efectiu se’l va portar inicialment un treballador de Rivas, conegut com Lolo, i després ella ho va fer arribar a Aldama. Més tard, el comisionista la va cridar enfadat perquè va detectar que faltaven 10.000 euros. Davant eixe retret, Pano va acudir de nou al banc, va retirar l’import exacte en caixa i va completar la quantitat que, segons Aldama, faltava.
Segons ha explicat, va acceptar fer els dos lliuraments de diners a Ferraz com un favor personal a Aldama, qui li va traslladar que ell no podia anar en persona. No obstant això, ha relatat que en la segona ocasió li va advertir que seria l’última vegada que realitzava eixe tipus d’encàrrecs, evidenciant la seua incomoditat amb esta operativa de transport de grans sumes en metàl·lic.
Una vivenda a Cadis i les gestions per la llicència de Villafuel
En un altre tram de la seua declaració, Pano ha sostingut que una vivenda adquirida per l’empresa de la seua filla en La Alcaidesa (Cadis) va ser, en realitat, un regal de Claudio Rivas a l’exministre Ábalos per les gestions relacionades amb la llicència de Villafuel. L’operació es va articular formalment com un lloguer amb opció de compra, de manera que l’immoble es presentava com una oportunitat d’inversió, però, segons la testimoni, el verdader destinatari era l’exministre.
Pano ha reconegut que inicialment va pensar que la compra de la casa responia a una inversió ordinària, però que posteriorment va comprendre que l’immoble estava destinat a Ábalos. Ha relatat que Aldama va traslladar que l’assumpte de la llicència d’operadora s’anava a resoldre i que, en eixe context, el ministre volia una casa. En el seu relat, la vivenda es vincula directament amb eixes gestions, la qual cosa reforça la idea que els avantatges econòmics s’oferien a canvi de favors polítics o administratius.
Entre les suposades gestions de l’exministre, Pano ha esmentat una reunió en el Ministeri d’Indústria amb Juan Ignacio Bidart, cap de gabinet de la llavors titular del departament, Reyes Maroto. L’objectiu hauria sigut abordar la situació de la llicència d’hidrocarburs per a Villafuel. L’empresària ha explicat que desconeix qui va organitzar la cita, però que a la seua arribada al ministeri els esperava Koldo García, que va participar en la trobada.
No obstant això, la situació va canviar quan Ábalos va deixar el Govern. Pano ha assegurat que, en percebre que no es complien les expectatives sobre l’obtenció de la llicència d’operadora, Rivas va decidir posar fi a l’arranjament relatiu a la casa de Cadis. Només s’havien abonat tres mensualitats del lloguer, per la qual cosa va ordenar iniciar un procediment de desnonament. Formalment, el motiu era la falta de pagament, però, segons la versió de la testimoni, a eixa causa es va afegir la decepció per no haver-se aconseguit l’objectiu de l’operadora.
La filla de Pano i el paper de Ábalos en la llicència
El tribunal ha escoltat també la declaració de Leonor, filla de Carmen Pano i administradora de l’empresa que va llogar el xalet de Cadis a Ábalos. Ha explicat que tant ella com Rivas donaven per fet que la concessió de la llicència de Villafuel depenia en bona part que Ábalos continuara en el Govern. En eixe context, ha afirmat que Aldama es referia a l’exministre com el padrí, la qual cosa, segons la seua declaració, reflectia la importància que atribuïen a la seua influència política.
Leonor ha indicat que mai va tractar directament amb l’exministre ni amb el seu assessor, i que era Rivas qui prenia les decisions rellevants en la seua empresa. Per orde seua, va comprar el xalet de Cadis amb l’explicació de què es tractava d’una inversió, i ella, segons ha dit, no feia preguntes sobre el rerefons d’eixa compra. També ha subratllat la relació estreta que, d’acord amb el que li comptava Aldama, este mantenia amb padrí.
Interrogada sobre les converses amb Aldama incorporades al sumari, ha admés el to groller d’alguns missatges. Ha reconegut que quan va comentar que en un Consell de Ministres s’havia enfrontat el puter al bonic, es referia a un conflicte entre Ábalos i Pedro Sánchez, sempre segons el que Aldama li havia traslladat. Amb això ha confirmat que eixe llenguatge i eixos comentaris formaven part de les comunicacions privades que ara s’analitzen en el procediment.
Leonor ha ratificat igualment que Aldama li va contar que Javier Hidalgo, exconseller delegat de Globalia, va entregar 500.000 euros en la seua pròpia casa a ell i a Koldo García. Este episodi, que ella situa en el relat que li va fer Aldama, s’incorpora així al conjunt de fets que el tribunal haurà de valorar sobre els fluxos de diners i les possibles contraprestacions entorn del cas Ábalos.






