CSIF denuncia la supressió de 200 reforços d’estiu en la justícia valenciana

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha alertat que la Conselleria de Justícia ha decidit no prorrogar més de 200 places de reforç per a este estiu en els jutjats de la Comunitat Valenciana, una mesura que el sindicat considera que pot provocar el col·lapse d’uns òrgans judicials que ja funcionen al límit de la seua capacitat.

Segons l’organització sindical, estos reforços es venien utilitzant per a alleujar l’acumulació de treball en èpoques especialment crítiques, com els mesos d’estiu, quan part de la plantilla està de vacacions però l’entrada d’assumptes es manté. La no renovació d’estos contractes suposaria, en la pràctica, deixar de comptar amb més de 200 professionals que fins ara contribuïen a sostindre el ritme de tramitació.

Conselleria defén la integracion com a places estructurals

Des de la Conselleria de Justícia han respost que els 200 llocs actuals de reforç passaran a integrar-se com a places estructurals de la plantilla. Argumenten que, des del punt de vista administratiu i pressupostari, no és possible encadenar automàticament la cobertura d’estos reforços, encara que insistixen que s’intentarà garantir en tot moment la continuïtat del servici.

La resolució de la Direcció General de Justícia, datada el 7 d’abril, establix que no es prorrogaran els reforços arreplegats en l’annex que l’acompanya i fixa el 30 de juny de 2026 com a data de finalització dels nomenaments en eixos llocs. A partir d’eixe moment, els actuals reforços deixaran de prestar servici sota eixa modalitat, la qual cosa genera incertesa sobre com es cobriran les mateixes funcions durant els mesos posteriors.

Per a la Conselleria, la decisió forma part d’un procés més ampli d’estabilització de plantilles i de consolidació d’un model d’Administració de Justícia que qualifiquen de més modern, àgil i eficient. Sostenen que l’objectiu és oferir un millor servici a la ciutadania, reduint la temporalitat, dotant de major estabilitat als equips i millorant les condicions laborals del personal al servici de la Justícia.

El departament autonòmic subratlla que els 200 llocs la cobertura dels quals no es renovarà corresponen a reforços de llarga duració i que la seua selecció s’ha realitzat amb un criteri d’antiguitat, prioritzant aquells que, pel seu ús continuat, han acabat funcionant en la pràctica com a places fixes. D’esta manera, remarquen que la seua conversió en estructura implica la creació de 200 llocs estables en la plantilla, la qual cosa, al seu juí, reforçarà la capacitat del sistema i permetrà una prestació més eficaç i sostenible del servici públic.

CSIF alerta de saturacion i demana cobrir les places de manera immediata

Enfront d’esta visió, CSIF sosté que deixar caducar els reforços sense articular un sistema de cobertura immediata equival a suprimir la contractació de més de 200 professionals en els jutjats valencians durant un període especialment delicat. El sindicat advertix que la decisió es produïx en un context en el qual estos òrgans ja figuren entre els més saturats del país i on, segons la central, els treballadors se situen a la cua en remuneracions.

L’organització recorda que la situació de tensió en les plantilles no és nova i es remunta, almenys, a juny de 2025. Llavors, es va prorrogar la incorporació dels reforços fins a setembre, però l’estiu va quedar sense cobertura suficient. Posteriorment, durant les festes de Nadal, la central denúncia que, amb el pretext de la conversió de llocs en direccions i de la falta de numeració de places, es va cessar nombrosos professionals, i fins a mitjan març no es van reposar les baixes ni les jubilacions.

Segons el parer de CSIF, la nova resolució suposa un pas més en una dinàmica de decisions que estan debilitant les plantilles i incrementant la càrrega de treball en els jutjats de la Comunitat Valenciana, que ja lideren els índexs d’assumptes tramitats. Temen que la pèrdua d’estos reforços agreuge els retards en assenyalaments, resolucions i tràmits ordinaris, amb un impacte directe en els temps de resposta que reben els ciutadans.

El sindicat lamenta que es pretenga estalviar l’equivalent a 200 sous sense valorar, segons el seu criteri, el perjuí que això implica en l’atenció a la ciutadania. Insistix que ni els funcionaris que seguiran en els jutjats, obligats a assumir la mateixa càrrega d’assumptes amb menys plantilla, ni les persones amb procediments en marxa haurien de suportar les conseqüències del que consideren una falta de previsió de l’Administració.

Com a alternativa, CSIF proposa que les 200 places que fins ara funcionaven com a reforç es convertisquen efectivament en estructurals, però que s’oferisquen de manera immediata mitjançant comissió de servici. D’esta manera, argumenten, podrien sol·licitar-les els funcionaris de Justícia i les places estarien cobertes per a l’1 de juliol, evitant un buit de personal en ple període estival.

En paral·lel, el sindicat reclama el nomenament de personal interí per a cobrir les vacants que es generen quan els titulars de les places es desplacen en comissió de servici. D’eixa forma, sostenen, es garantiria que els òrgans d’origen no es queden al seu torn descoberts i s’evitaria traslladar el problema de saturació d’uns jutjats a uns altres.

Per part seua, la Conselleria de Justícia, Transparència i Participació assegura que la mesura s’ha treballat i comunicat en el marc del diàleg amb les organitzacions sindicals i que es minimitzarà qualsevol impacte tant en els professionals com en la ciutadania. Manté que l’estabilització dels llocs i la conversió de reforços en places estructurals permetran consolidar equips més estables i planificar millor els recursos a mitjà i llarg termini, reduint la dependència de reforços temporals.

Últimes notícies

El Consell Jurídic Consultiu demana que la llei d’Acompanyament arribe abans i alerta de la seua complexitat

La presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, considera desitjable que la llei d’Acompanyament es presente amb més antelació i adverteix que modificar moltes normes en una sola llei és una tècnica deficient.

Sato s’entrena a soles a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València

El japonés Ryunosuke Sato ha fet treball individual a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València CF i la seua incorporació al grup dependrà de com es trobe després d’un llarg viatge des de Tòquio.

Avisos reforçats a la Comunitat Valenciana per a evitar colps de calor en la faena

La Generalitat ha reforçat els avisos preventius a empreses, administracions i persones treballadores davant la continuïtat de l’ola de calor i el risc de colps de calor en la faena.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar paralitzades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ adverteix que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot deixar sense resoldre 12.470 assumptes en mig any, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar aturades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ alerta que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot paralitzar quasi 12.500 expedients a Espanya, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl es poden quedar paralitzades a la Comunitat

El CGPJ ha advertit que, si Justícia no reforça els jutjats de clàusules sòl, es paralitzaran fins a 12.470 casos en Espanya, més de 5.500 d’ells a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.