L’empresària 90.000 Carmen Pano s’ha ratificat davant el Tribunal Suprem en què va realitzar dos lliuraments en efectiu que sumaven 90.000 euros en la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, les dos per encàrrec del comisionista Víctor de Aldama. Segons el seu testimoniatge, es tractava de dos pagaments de 45.000 euros cada un i ella es va limitar a traslladar els diners, sense conéixer el destinatari final ni el motiu concret d’eixos lliuraments, actuant com a intermediària dins d’una operativa econòmica que ja venia funcionant entre els seus superiors.
Pano està investigada en l’Audiència Nacional en el cas d’hidrocarburs i ha declarat en la tercera jornada del juí que se seguix contra l’exministre de Transports i exdiputat José Luis Ábalos, el seu antic assessor Koldo García i el mateix Víctor de Aldama per presumptes irregularitats en la contractació de màscares durant la pandèmia de la covid 19. La declaració de l’empresària s’ha centrat en detallar com es gestionaven grans quantitats d’efectiu i en quin context es van produir les visites a la seu socialista.
La testimoni ha reiterat el que ja havia comptat en fase d’instrucció: va ser dos vegades a Ferraz a entregar 45.000 euros en cada ocasió per indicació directa de Aldama. En la primera visita va arribar en taxi, mentres que en la segona va acudir acompanyada per Álvaro Gallego, qui també ha corroborat davant el tribunal que va ser present en eixe desplaçament. En arribar a recepció, Pano es va identificar i va rebre la instrucció de pujar a la segona planta, on, segons ha relatat, l’esperava un home a l’eixida de l’ascensor. Va entregar els diners immediatament i va abandonar l’edifici sense obtindre més explicacions.
Abans d’acudir a Ferraz, Pano passava sempre per l’oficina de Víctor de Aldama al carrer Alfons XIII de Madrid. Allí li feia arribar efectiu procedent de Claudio Rivas, soci del comisionista i investigat igualment per un presumpte frau milionari en el sector d’hidrocarburs. L’empresària ha explicat que Rivas li ordenava realitzar transferències o que ell mateix li enviava diners als seus comptes, i que ella posteriorment retirava l’efectiu del banc per a entregar-li’l a Aldama, complint les instruccions que rebia sense preguntar detalls.
Encara que ha insistit que desconeixia la finalitat exacta d’eixos lliuraments, Pano ha admés que donava per fet que estaven relacionades amb les gestions de Aldama per a aconseguir la llicència d’operadora d’hidrocarburs per a Villafuel, empresa propietat de Claudio Rivas. Ha calculat que, en conjunt, va poder moure al voltant de 600.000 euros, sempre en metàl·lic, que portava a l’oficina d’Alfons XIII per a entregar-li’ls personalment al comisionista.
Dos d’eixes ocasions en les quals havia d’entregar diners a Aldama van derivar, per iniciativa d’ell, en els lliuraments a Ferraz de 45.000 euros cada una. Pano ha remarcat que no va saber mai a què es va destinar l’efectiu ni qui el va rebre finalment dins de l’organització, ni tampoc si estava vinculat a operacions polítiques o empresarials concretes. Segons el seu relat, el seu paper es limitava a seguir les instruccions de Rivas i de Aldama, dins d’una lleialtat cadena de confiança basada en la lleialtat personal i professional més que en la informació detallada.
En relació amb la segona d’eixos lliuraments, Pano ha precisat que els diners no el va retirar ella del banc en un primer moment, sinó que se’l va emportar un treballador de Rivas anomenat Lolo. No obstant això, després que l’empresària entregara l’efectiu a Aldama, est la va dir molest perquè faltaven 10.000 euros. Per a esmenar eixa diferència, ella va acudir al banc, va retirar directament la quantitat que faltava en caixa i se la va portar de nou a l’empresari, tancant així l’operació i tractant d’evitar conflictes amb el seu cap.
Les dos visites a Ferraz, ha insistit, les va fer com un favor personal a Aldama perquè ell va al·legar que no podia desplaçar-se. Pano ha assenyalat que va acceptar eixe encàrrec per la relació de confiança i dependència laboral amb l’entorn de Rivas, però que, després de la segona experiència i les incidències amb la suma que manca, li va advertir expressament que no tornaria a fer encàrrecs d’eixe tipus, subratllant que considerava superat el límit del que estava disposada a assumir dins del seu paper en l’empresa.
Aldama va dir que el ministre queria una casa
En una altra part del seu testimoniatge, Pano ha afirmat que una vivenda adquirida per l’empresa de la seua filla a la urbanització de Alcaidesa, a Cadis, per orde de Claudio Rivas, estava destinada a ser un regal per a l’exministre per les gestions relacionades amb la llicència de Villafuel. Segons ha explicat, eixe immoble es va oferir oficialment com un lloguer amb opció a compra, però en la pràctica es vinculava a l’ajuda que s’esperava obtindre del llavors titular de la cartera de Transports.
L’empresària ha relatat que, en un principi, va interpretar que l’operació immobiliària responia a una inversió patrimonial legítima de la societat. Amb el temps, no obstant això, va anar comprenent que la vivenda s’havia adquirit pensant en el senyor Ábalos. En la seua declaració ha assenyalat que Aldama li va traslladar que l’assumpte de l’operadora d’hidrocarburs s’anava a resoldre i que el ministre volia una casa, la qual cosa situava l’operació dins d’una lògica de contraprestació per les gestions polítiques esperades.
Entre eixes presumptes gestions de l’exministre ha esmentat una reunió en el Ministeri d’Indústria amb Juan Ignacio Bidart, cap de gabinet de la llavors ministra Reyes Maroto, suposadament per a tractar la concessió de la llicència. Pano ha indicat que no sap qui va organitzar la trobada, però que, en arribar, es van trobar amb Koldo García esperant-los, i que este va ser present durant la reunió. Segons el seu relat, Rivas va eixir bastant satisfet d’eixe despatx i Bidart els va indicar que remeteren la documentació a través de l’assessor perquè ell li la fera arribar pels llits interns.
L’evolució posterior dels esdeveniments va modificar, segons la testimoni, les expectatives dels qui impulsaven estes operacions. Quan Ábalos cessa i veuen que no s’està complint el que s’havia promés respecte a l’obtenció de la llicència d’operadora, Rivas, que només havia abonat tres mensualitats de la casa, decidix posar fi a l’acord. Ordena iniciar un procediment de desnonament, oficialment motivat per l’impagament del lloguer. No obstant això, Pano ha explicat que, a eixa raó econòmica, es va sumar la decepció per no haver-se aconseguit l’autorització d’hidrocarburs que s’esperava.
Una llicència lligada a la continuïtat de Abalos en el Govern
El tribunal també ha escoltat la declaració de Leonor, filla de Carmen Pano i administradora de l’empresa que va llogar el xalet de Cadis a l’exministre. En la seua compareixença, ha afirmat que tant ella com Claudio Rivas entenien que la llicència per a Villafuel depenia en bona part que Ábalos continuara en el Govern, la qual cosa, en la seua opinió, convertia l’estabilitat política de l’exministre en un factor clau per a l’èxit del negoci. Segons ha assenyalat, Aldama es referia a Ábalos com el padrí, subratllant així la rellevància que atribuïen a la seua influència.
Leonor ha precisat que mai va tindre contacte directe ni amb el ministre ni amb el seu assessor, i que en la pràctica era Claudio Rivas qui prenia totes les decisions importants en l’empresa. Va ser ell qui li va indicar que comprara el xalet de Cadis presentant-lo com una inversió, i ella no va demanar més explicacions, seguint el patró d’obediència que es repetia dins de la trama empresarial. També ha subratllat la relació estreta que Aldama, que va ser la seua parella, deia mantindre amb Ábalos.
En ser preguntada per les converses amb la seua parella que consten en el sumari, Leonor ha lamentat el to groller d’alguns missatges, però ha reconegut que quan va utilitzar l’expressió que en el Consell de Ministres s’ha enfrontat el puter al bonic es referia, segons li va comptar Aldama, a un enfrontament entre Ábalos i Pedro Sánchez. A més, ha ratificat que Aldama li va dir que Javier Hidalgo, exconseller delegat de Globalia, va entregar 500.000 euros en el seu domicili a este empresari i a Koldo García, un extrem que el tribunal haurà de valorar dins del conjunt de proves i testimoniatges del cas.
