CCOO PV ha alertat que el temps mitjà per a reconéixer la situació de dependència aconseguix els 300 dies, enfront dels 180 dies que fixa la norma, i que 16.000 persones seguixen a l’espera d’una prestació o servici. Amb estes xifres, la Comunitat Valenciana se situa entre les autonomies amb major llista d’espera en dependència.
Terminis que superen el límit legal
Segons un informe difós amb motiu de l’aniversari de la Llei de Dependència, el sindicat assegura que els temps de gestió han continuat incrementant-se en els últims anys. Reclama corregir la demora tant en la resolució d’expedients com en el cobrament de les prestacions una vegada reconeguda la situació de dependència. En la pràctica, els 300 dies impliquen 120 dies més del permés, un desfasament que retarda l’accés a suports essencials i prolonga la incertesa de les famílies.
Un dels principals problemes assenyalats és l’existència de 16.000 persones que encara no reben el recurs que els correspon. L’organització sindical critica el que descriu com ‘una absoluta falta de sensibilitat cap a les persones més vulnerables, perquè comptem amb una llista d’espera desorbitada’, en paraules d’Ana Belén Montero, secretària de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO PV.
La Conselleria de Servicis Socials, per part seua, ha assenyalat que la Generalitat assumix el 80% del cost del sistema i que el Govern central ‘deu quasi 4.000 milions d’euros’. Afig que han reduït un 28,6% les llistes d’espera i que enguany destinen 791 milions, un 40% més que l’anterior govern, una quantia que qualifiquen com ‘el major pressupost de la història en dependència’.
Predomini de cures familiars i falta de servicis
L’informe també alerta de l’alt pes de la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar, que aconseguix el 47% malgrat el seu caràcter excepcional. Este ús generalitzat situa a la Comunitat com la segona autonomia amb major percentatge, per darrere de Catalunya, i 16 punts per damunt de la mitjana estatal. En la pràctica, més llars assumixen l’atenció sense un servici professional, amb repercussions directes en el benestar i en l’economia domèstica.
Són majoritàriament dones (un 73%) els qui realitzen estes cures, amb impacte en la seua vida laboral, social i en la seua salut. El sindicat vincula esta realitat a la falta de professionalització de l’atenció i subratlla que l’absència d’alternatives formals perpetua desigualtats i sobrecàrrega a les famílies.
Entre les causes, CCOO PV apunta a la insuficiència de servicis professionalitzats com a ajuda a domicili, teleassistència avançada, cures terapèutiques o vivendes col·laboratives i protegides. A això se suma un dèficit de recursos públics de gestió directa i d’infraestructures en servicis socials, com a centres residencials, centres de dia i vivendes tutelades. De totes les prestacions reconegudes, només un 2% de les persones beneficiàries rep ajuda a domicili, un 5% atenció residencial i un 4% plaça en centre de dia o de nit, percentatges qualificats com molt baixos enfront de la mitjana estatal i que ajuden a explicar el pes de les cures familiars.
En l’àmbit laboral, la Comunitat compta amb 67.730 persones treballadores de servicis socials, de les quals un 49,9% té contracte indefinit a jornada completa. El sindicat reclama major estabilitat i millors condicions en un sector que considera precarizado i lamenta que la Conselleria de Servicis Socials ‘haja incomplit els acords de millora de les condicions laborals del sector, aconseguits amb els sindicats majoritaris i les patronals’, afirma Montero.
Com a conclusió, CCOO PV reivindica la plena implantació de la Llei de Dependència, garantir l’atenció completa de la llista d’espera i elevar la qualitat amb servicis professionals. Urgix planificar per a crear una xarxa pública suficient mitjançant més recursos públics i professionalitzats, a més de desenrotllar totes les prestacions previstes per la llei tant en l’àmbit autonòmic com en l’estatal. També assenyala la necessitat de millorar el finançament autonòmic i estatal per a aconseguir estos objectius.
