A les portes del Benidorm Fest, Dani J reivindica una bachata de fusió amb vocació popular i missatge clar: la seua actuació no encaixarà en els clixés. El cantant avisa que el seu xou no serà per a res de bachatero heterobásico i confia que el públic abrace una proposta pensada per a obrir el gènere sense perdre la seua essència.
L’artista arriba amb una dècada de treball sostingut, més de 380 concerts en 30 països i una base de més de mig milió d’oients mensuals en plataformes. El seu tema Ballant-te figura entre els deu més reproduïts de les 18 candidatures, un termòmetre d’interés que, sense ser definitiu, suggerix que la mescla rítmica pot trobar lloc en un festival on els sons tropicals no sempre han tingut fortuna. Ell ho resumix amb una declaració d’intencions: Soc ací per a trencar amb molts estereotips i una imatge un poc distorsionada del gènere, una mica antiga i desfasada. M’encantaria que la gent li done una oportunitat i ho veja amb altres ulls.
Ruptura d’estereotips en la bachata
Els seus inicis van ser en una orquestra, un entorn que obliga a la versatilitat. Ell ho compara amb un servici militar musical: És com el servici militar d’un cantant. Ací va cantar la seua primera bachata i va descobrir el repertori de Juan Luis Guerra, un enamorament sobtat que va arribar abans del boom recent del gènere. Reconeix que, en aquells dies, la idea d’un sevillà cantant bachata ni se li passava pel cap. Així i tot, va perseverar fins i tot quan va escoltar dos vegades el mateix avís descoratjador, primer d’un mánager i després d’una multinacional: la bachata no et pega.
Eixa resistència va marcar el seu camí. Assenyala que el que li va portar a dalt va ser la llibertat d’hibridar: Va ser el que em va portar a dalt, perquè és un estil molt agraït al qual podia ficar altres estils com a flamenc o rhythm and blues. Eixe enfocament, que afig capes melòdiques i rítmiques sense diluir el pols de la bachata, li va permetre créixer i sumar escoltes amb temes com Llevem-nos la roba, que supera els 29 milions de reproduccions. El propi artista subratlla que la seua trajectòria és de fons: He trobat a gent meravellosa en el meu camí que m’ha ajudat a créixer i no parar. Però el meu és de currante i és de les poques coses bones que solc dir de mi.
La seua relació amb els formats eurovisivos ve des de lluny. En 2017 es va presentar al Eurocasting, l’antiga preselecció en línia, però el públic no va impulsar la seua candidatura. Aquella experiència va deixar una espinita i explica part de la seua aposta actual: Per això per a mi Benidorm Fest és una espinita que tenia i perquè he fet molts concerts per tot el món, però a Espanya se’m coneix una miqueta menys. Amb la vista posada a canviar eixa inèrcia, va presentar tres cançons al procés de selecció; la tercera, una bachata, li la va encarregar a Rafa Vergara, amb qui ja havia treballat.
El resultat final va ser un treball de fusteria pop. Quan la vaig escoltar sabia que anaven a triar-la, però no sonava a bachata. Li vaig ficar mà a la producció, amb canvis d’estructura i arranjaments. Vergara i l’altre productor, Juan Francisco Parra, tiraven per al seu so i així trobem el punt just. Està a dos instruments que no siga una bachata, però així pot exercir de pont perquè la gent l’abrace, explica. La idea és clara: construir un accés amable per a oients que encara associen el gènere a estereotips, sense renunciar al patró ballable que el definix.
Una aposta per a consolidar-se a Espanya
Que RTVE no vaja a competir en Eurovisió 2026, lluny d’inquietar-li, li lleva pressió. Jo el que vull és cantar a Espanya. Els meus plans continuen sent els mateixos malgrat això i així ens llevem pressió, perquè anar a Eurovisió la veritat que és un marroncito, admet. En este context, el Benidorm Fest es convertix en objectiu en si mateix: aparador televisiu, audiències massives i l’oportunitat de fixar el seu nom en el mercat nacional.
Més enllà dels 150.000 euros del premi, que impulsarien el seu disc de desé aniversari, li seduïx especialment la invitació a gravar en els estudis de Spotify a Estocolm, per on han passat referents com Alicia Keys i Ed Sheeran. Ho veu com una oportunitat d’elevar la producció i fer un salt de qualitat. A més, el seu públic està molt repartit i mai ha pogut alçar una gira amb el pack complet: escenògraf, llums i tots els recursos. Per això, confessa amb ironia, amb poder fer-ho per primera vegada a Benidorm Fest, ja dic que em puc retirar.
L’espectacle que prepara al costat del director artístic del festival, Sergio Jaén, i el coreògraf oficial, Borja Rueda, tindrà el ball com a eix. Seria molt maldestre si jo, que cant i balle, estiguera assegut en una sillita, raona. Com la cançó, la posada en escena serà una fusió d’estils, pensada per a contagiar energia i trencar idees preconcebudes sobre el que ha de ser una bachata en televisió. I, per si quedaven dubtes, rebla el seu avís: si com he sentit algú espera veure un xou bachatero heterobásico, ja avise que no serà per a res això.
