La Comunitat Valenciana va concentrar el 40 % de les compravendes d’habitatge lliure fetes per persones estrangeres no residents durant el segon semestre de 2025. En total, es van registrar 9.926 operacions, la xifra més alta de tot Espanya en este segment del mercat.
En el conjunt estatal, la compra d’habitatge lliure per part de persones estrangeres va baixar un 4,4 % interanual en la segona mitat de 2025. Este descens va estar marcat, sobretot, per la caiguda superior al 15 % en les operacions protagonitzades per persones no residents.
Durant eixe període, la població estrangera va adquirir 66.629 habitatges lliures a Espanya. Esta xifra representa el 18,4 % del total de compravendes. Això està per davall del 19,5 % registrat en el mateix semestre de 2024. També és inferior al 20,9 % de 2023.
Les persones estrangeres residents concentren quasi dos terços de les operacions
Les persones estrangeres residents van agrupar el 62,8 % de les compravendes i van incrementar la seua activitat un 3,3 %. En canvi, les operacions de no residents van baixar un 15,1 % i es van quedar amb el 37,2 % restant.
Este comportament es produeix en un context condicionat per la fi dels visats d’or. També hi ha l’anunci de mesures fiscals per a penalitzar les adquisicions de persones extracomunitàries no residents. Segons les dades notarials, el volum de compravendes va baixar respecte al semestre anterior. Va baixar tant entre residents com entre no residents.
En el cas dels no residents, l’ajust arriba després del fort creixement registrat després de la pandèmia. Este creixement va tindre un màxim assolit en 2022. Entre les persones residents, tot i el lleu retrocés respecte a la primera mitat de 2025, el volum continua en nivells molt alts. A més, se situa com el segon més elevat de la sèrie històrica.
Madrid, Canàries i Balears registren les majors caigudes
La compravenda d’habitatge lliure per part de persones estrangeres va créixer en nou comunitats autònomes. En canvi, va retrocedir en huit. Les caigudes més destacades es van registrar a la Comunitat de Madrid, amb un descens del 20,3 %. La segona va ser les Illes Canàries, amb un 10,8 %, i la tercera les Illes Balears, amb un 10,2 %.
Per contra, els increments més intensos es van donar a Castella-la Manxa, amb un 21,5 %. També van destacar a Extremadura, amb un 13,8 %, Aragó, amb un 11 %, i Castella i Lleó, amb un 10,4 %.
Pel que fa a les operacions de persones no residents, la Comunitat Valenciana es va situar clarament al capdavant amb 9.926 compravendes. Aquesta xifra equival al 40 % del total. Andalusia va sumar 6.263 operacions, el 25,3 %. A més, Catalunya en va registrar 2.151, Múrcia 1.933 i Canàries 1.843.
El preu mitjà supera els 2.400 euros per metre quadrat
Els habitatges adquirits per persones estrangeres van tindre un preu mitjà de 2.479 euros per metre quadrat. A més, això suposa un 5 % més que en el mateix període anterior. Les persones no residents van pagar els imports més elevats, amb una mitjana de 3.242 euros per metre quadrat.
En canvi, les persones estrangeres residents van abonar una mitjana de 1.963 euros per metre quadrat, mentre que els compradors espanyols van pagar 1.839 euros. El preu mitjà dels no residents va pujar un 5,8 %, el dels residents estrangers un 9,4 % i el dels espanyols un 7,4 %.
Per territoris, els preus van augmentar en setze comunitats autònomes. Els increments més destacats es van donar a Cantàbria, amb un 17,2 %. En segon lloc, Múrcia, amb un 14,1 %, La Rioja, amb un 13,4 %, Navarra, amb un 12,6 %, Madrid, amb un 11,6 %, Astúries, amb un 10,5 %, i Extremadura, amb un 10,3 %. Galícia va ser l’única comunitat on el preu va baixar, amb un descens del 4,9 %.
Regne Unit i el Marroc encapçalen la demanda internacional
El nombre més alt d’operacions va correspondre a compradors del Regne Unit, amb 5.178 transaccions, el 7,8 % del total. A continuació es van situar el Marroc, amb 5.154 operacions, Itàlia amb 4.397, Alemanya amb 4.351 i Romania amb 4.339.
La resta de compradors extracomunitaris van sumar 8.213 operacions, l’equivalent al 12,3 % del total. Entre les persones estrangeres residents, els compradors marroquins van liderar les compravendes amb un 12,1 %, seguits pels italians i els romanesos.
Entre les persones no residents, els perfils més destacats van ser els dels Països Baixos, que van concentrar el 12,6 % de les operacions. Els van seguir els alemanys, amb un 11,9 %, i els britànics, amb un 11,5 %.
