L’amo de la botiga Goatxa, en el barri valencià de Benimaclet, ha transformat un intent de robatori en una campanya d’humor que s’ha convertit en reclam comercial: xapes d’un euro amb la cara en blanc i negre, desdibuixada, de qui va rondar el seu negoci. La primera tanda es va esgotar en hores i la demanda no ha deixat de créixer.
D’un esglai a una idea
En obrir esta setmana, el comerciant, Juanfran Peñaranda, es va trobar la persiana medie alçada i el pany forçat. Ningú va arribar a entrar, però el sobresalt va ser clar. Ell mateix admet que pensava que el seu local —dedicat a la personalització de samarretes, tasses i altres productes— no seria un objectiu atractiu: en caixa sol haver-hi com a molt 25 euros perquè la majoria paga amb targeta.
En revisar les càmeres de seguretat va veure a una persona rondant. En eixe carrer els fanals porten dies sense funcionar, un detall que afavorix la impunitat. L’individu es cobrix amb la caputxa, força la persiana, mira a través de la porta de cristall i, després d’una estona, marxa sense aconseguir res.
Amb una captura del vídeo, Peñaranda primer va avisar al veïnat amb cartells per a alertar que hi havia un lladre rondant. Després va redoblar la resposta amb el que millor domina: l’humor. Va dissenyar unes xapes amb la imatge borrosa del rostre i el lema en valencià ‘Lladre del mes‘, i les va afegir al seu catàleg en línia a un euro.
Vendes virals i cridada a denunciar
La reacció va superar qualsevol expectativa. Va pujar 100 unitats a la web convençut que no vendria ni 20; es van esgotar en poques hores. Va ampliar a 250 i ja frega el mig miler. Atribuïx l’estirada a la comunitat que ha construït al voltant de la botiga i als seus seguidors en xarxes, que han abraçat la broma.
El propi comerciant va ironitzar sobre l’episodi, en descriure l’intent com ‘amb nocturnitat, traïdoria i molt poca matèria grisa‘. Fins i tot va fer broma amb gastar el recaptat en els bars del barri, una picada d’ullet que reforça el to distés i la complicitat amb la seua clientela.
No és la primera vegada que convertix un contratemps en producte. Quan un grafiter va plasmar la seua firma en la façana, va registrar eixe distintiu i el va imprimir en samarretes. Va vendre 400 i va destinar eixos ingressos a la seua mare per a complementar una pensió que descriu com a minsa.
Sobre l’ús de la imatge del merodeador, subratlla que no el reconeix. Si la persona volguera denunciar-li, demana que deixe les seues dades per a poder denunciar al seu torn l’intent de robatori. A més, ha difuminat el rostre per a no identificar de manera nítida al protagonista i centrar el gest en l’anècdota.
L’episodi li servix també per a posar el focus en els robatoris que, segons compte, es repetixen últimament en la zona. Flama al fet que es registren denúncies perquè la Policia puga actuar amb més informació i reforça així un missatge de barri: cuidar-se entre tots i no normalitzar estos fets.
Mentrestant, l’ocurrència continua generant comandes i conversa. El que va començar com un esglai en un comerç amb poc efectiu i molt humor s’ha convertit en un exemple de com donar la volta a una mala experiència i, de pas, activar a una comunitat que respon.