Des que es van començar a administrar les vacunes contra la Covid-19, les informacions sobre els possibles efectes secundaris no han deixat de succeir-se amb més o menys polèmica. L’última en rebre una allau de crítiques ha estat la vacuna Janssen, desenvolupada per Johnson & Johnson, que després de comptar amb la verificació de l’Agència Europea del Medicament, està en el punt de mira per l’aparició de tromboembòlies en persones a les quals s’havia administrat la vacuna.
Cal destacar que la vacuna Janssen és monodosi i, per tant, l’avenç serà més ràpid. A més, pot refrigerar-se en una nevera tradicional, entre 2 i 8 graus centígrads, o fins i tot aguantar fins a 12 hores a temperatura ambient.
El Comité Europeu de Farmacovigilància ha trobat un possible vincle entre els casos de trombosi i les plaquetes baixes produïdes en les dosis administrades per Janssen. Encara que este estudi continua en procés, s’assegura que els beneficis segueixen estant per sobre dels riscos.
Els possibles efectes adversos de Janssen
Des de l’EMA s’ha advertit que la població podria patir efectes secundaris poc comuns. En cas que el pacient detecti una situació poc quotidiana, es recomana visitar al metge tan aviat com es pugui, sobretot si aquestes patologies es desenvolupen durant les dues setmanes següents a la injecció.
Els possibles efectes que es deuen tenir en compte són: mal de pit, inflor a les cames, dolor abdominal o de ventre persistent, taques de sang sota la pell, dificultat per respirar o cefalees i visió borrosa.
«És important que els professionals sanitaris i les persones vacunades siguen conscients dels riscos i estiguen atentes als possibles signes o símptomes, que generalment apareixen en les primeres dos setmanes després de la vacunació», manifesta Sabine Straus, presidenta del PRAC.
Un altre dels estudis que s’han elaborat respecte als factors associats a Janssen està directament relacionat amb la seua capacitat per afectar el sistema immunitari. «Es creu que la vacuna pot desencadenar una resposta immunitària que conduesca a un trastorn similar a la trombocitopènia induïda per l’heparina. En este moment, no s’ha establert el mecanisme fisiopatològic, i actualment no és possible identificar factors de risc específics», sentència la dirigent.
La distribució de la vacuna
En paraules de la ministra de Sanitat, Carolina Darias, «hem aconseguit treballar amb més ritme que el mateix virus». Així doncs, ja han arribat 150.000 vacunes de Janssen, que han estat distribuïdes entre totes les comunitats del país. Este fet permetrà agilitzar la immunització del grup de 70 a 79 anys, en què només el 3,3% ha estat vacunat amb dos dosis.
Este dijous, 22 d’abril, la Xunta de Galícia ha començat a vacunar amb Janssen i, d’altra banda, la Comunitat de Madrid ho farà avui mateix, 23 d’abril. Per a la resta de comunitats, la distribució es realitzarà de mica en mica durant la pròxima setmana.
Des de Sanitat s’ha donat via lliure perquè s’administre la vacuna a majors de 60 anys amb qualsevol dels quatre sèrums disponibles, sobretot si es tracta de Pfizer, Moderna i Janssen. Tot i això, rebutja algunes mesures que se suggereixen des de les demarcacions territorials, com espaiar les dosis de Pfizer o Moderna, així com permetre que els menors de 60 anys es vacunen voluntàriament amb AstraZeneca.
