Diego Ventura va oferir una vesprada de mestratge i ciència en la segona d’abonament de la Fira de la Magdalena i va sostindre l’espectacle davant una correguda de rejones dels Espartars noble però tala de transmissió. Amb dos terços d’entrada, per damunt dels 7.000 espectadors en un dilluns festiu, el cavaller de La Pobla del Riu es va emportar una orella i una ovació, i va tornar a marcar diferències en un escalafó que no travessa el seu millor moment.
Diego Ventura va marcar el to
En el seu primer, Ventura va administrar al bou de principi a fi amb criteri i precisió. Amb Volgut i Quítico va subjectar d’eixida i, ja en quiebros molt en curt, va firmar una reunió d’alt risc, de les quals es resolen en una rajola. Amb Quitasueños va rematar un carrusel de tales que va calfar les esteses. Quan el triomf semblava amarrat, va fallar la sort suprema i la faena va quedar en ovació. Eixa imprecisió amb el rejón de mort va pesar en el balanç, un recordatori que en el rejoneo l’eficàcia en matar decidix els trofeus fins i tot quan el domatge i el tremp ja han convençut a la plaça.
El quart va eixir distret i barbeando taules, però Nòmada ho va arreplegar en el segon terç per a canviar la dinàmica. Ventura va engelosir al bou amb tremp i comandament, sempre imantat a la gropa i a dos pistes, oferint-li avantatges i marcant els temps. Pegat a taules, va embastar canvis exigents que van elevar el nivell abans de donar pas a Bronze, que va oferir el pit i va reduir les distàncies fins a deixar la plaça en ebullició, fins i tot sense la becaina. Va sonar un avís abans d’entrar a matar, però el conjunt, per col·locació, terrenys i regnes, va tindre la ciència que distingix les grans obres. Va enterrar l’acer al segon intent i va passejar una orella amb la sensació d’haver imposat de nou la seua llei en el toreig a cavall actual.
Fernandes i Vicens, sense premi
Rui Fernandes va deixar una faena de més a menys en la seua primer. Va estar impecable d’eixida amb un cavall castany de gran barroquisme que va aportar tremp davant un bou ràpid i noble. Després del rejón de castic, es va lluir amb un gris a dos pistes, canviant pels adentros i clavant al faig fallida amb neteja en tots els terrenys. Amb Mistralenc van arribar la rodalia i les piruetes en la cara, però el bou, ja molt sotmés, es va vindre a menys i les tales van resultar accessòries. Va matar amb un rejón contrari i va recórrer al descabello; va haver-hi palmes. En el segon, molt dessaborit, aquerenciado i cada vegada més aplomat, els seus intents no van trobar resposta i la faena es va desfer entre proves sense lligam fins a quedar en silenci.
A les faenes de Lea Vicens els va faltar l’ajust que arredonix les sèries. Amb Guitarra va parar als seus dos bous, però el primer es va complicar en banderilles i solo l’aparició de Jocker, de capa negra, va permetre embastar alguns passatges meritoris. En el sext, la seua actuació va cobrar major lluentor amb Diluvi en xafar terrenys més compromesos, encara que el bou, mancat d’emoció, no va acompanyar. El rejón de mort se li va embossar en els dos torns: en el primer va encadenar quatre rejonazos i dos descabellos i va escoltar un avís abans del desenllaç; en l’últim, dos punxades i quatre descabellos van refredar qualsevol petició i tot va quedar en silenci. La falta d’encert en la sort suprema i l’escassa transmissió del lot van acabar per tancar qualsevol opció de premi.
El conjunt del festeig va acusar la noblesa sense espurna dels Espartars, un material afaitat que va exigir torejar molt en curt i mantindre al bou cosit a la gropa perquè la faena prenguera vol. Ací, Ventura va marcar el camí amb tremp i govern, mentres que els seus companys, malgrat centellejos de qualitat, no van trobar continuïtat. El públic va respondre amb una entrada notable per a la data i va confiar la lluentor de la vesprada al rellonejador que millor va interpretar els terrenys i els ritmes.
Balanç de trofeus i balanç ramader: es van bregar sis bous dels Espartars, noblones i amb escassa transmissió. Rui Fernandes va saludar palmes en la seua primer després de rejón de mort contrari i descabello i va escoltar silenci en el segon després d’intentar el rejonazo al tercer viatge. Diego Ventura va obtindre ovació en la seua primer després de matar al tercer intent i va tallar una orella del quart després d’encertar al segon. Llija Vicens va ser acomiadada amb lleus palmes en la seua primer, després de quatre rejonazos, dos descabellos i un avís, i va firmar silenci en el sext després de dos punxades i quatre descabellos.



