Diego Ventura va tornar a marcar diferències en la matinal de rejones de Falles. El sevillà va tallar dos orelles, premi que li va obrir la porta gran, i va deixar una sensació de domini absolut del toreig a cavall enfront d’un lot de Cortés de Moura de joc i faiçons desiguals. La seua actuació, completa i lligada, només va acusar una fallada amb el descabello en el quint, sense restar solidesa a un conjunt que li va situar diversos esglaons per damunt dels seus companys.
Ventura, faenes de precisió i tremp
El segon del matí va ser el bou més brau i amb més classe de l’enviament portugués, a més de més fi de tipus. Ventura no va desaprofitar eixes virtuts i ho va bregar amb criteri, citant de front, clavant en els temps justos i donant sempre avantatges al astado perquè es desplaçara amb llargada. Cada banderilla va arribar per l’emoció que provoca l’ajust mil·limètric quan el cavaller es deixa veure i es creua amb neteja.
Supó llegir els terrenys i va trobar bou en qualsevol d’ells per a atacar a poc a poc, amb tremp. La plaça es va posar en peus amb tres batudes molt cenyides sobre ‘Príncep’, que van deixar la sensació de toreig car abans del rejonazo final. Malgrat la petició majoritària, la llotja només va concedir una orella, un trofeu que va fer gust de poc per a la rotunditat del mostrat.
Amb el quint, un murube de bon volum que al principi es va reservar i després va soltar arreones forts, Ventura va tirar de la quadra més veterana per a consentir i temperar amb esbalaïdora facilitat. Va haver-hi galops de costat portant al bou a mil·límetres de l’estrep, retallades de les hermosinas i embroques molt reunits, amb un passatge culminant sobre ‘Bronze’ sense capçal. El rejonazo posterior, seguit de dos descabellos, va deixar una orella que, sumada a l’anterior, li va obrir l’eixida a coll i va fixar de nou les jerarquies actuals del rejoneo.
Cartagena i Vicens, per davall
El veterà Andy Cartagena va mostrar ofici però no va aconseguir el nivell de Ventura. Va buscar l’aplaudiment en adorns de domatge i en l’accessori més que en l’essencial de la lídia. Va posar fibra davant el primer del seu lot i, amb el quint, va sorprendre amb dos quiebros sobre ‘Magne’ per a clavar al violí, encara que el bou ja estava molt apagat. Les reiterades fallades amb els acers de mort li van costar dos avisos i el silenci en les seues dos faenes.
Llija Vicens va acusar falta d’ajust i decisió. Els seus auxiliadors van portar més pes en la lídia que els seus cavalls i els ferros van arribar quasi sempre a destemps, amb rapidesa i sense reunió, a vegades passats fins a la gropa. La francesa va escoltar tres avisos en total, amb palmes després d’avís en el seu primer i silenci després de dos avisos en el segon, una actuació que va contrastar amb l’autoritat de Ventura i va deixar en dubte la seua actual posició de privilegi en els cartells.
Es van bregar sis bous, despuntats per a rejones, de María Guiomar Cortés de Moura, amb volum i faiçons desiguals. Excepte el bravo tercer, que a més va tindre tremp i classe, i el sext, a la resta li va faltar raça i fons dins d’un joc manejable. Correguda de rejones matinal, quart festeig d’abonament de la fira de Falles. Tres quarts d’entrada, uns 7.800 espectadors, en demà solejada i molt ventosa. Resultats: Andy Cartagena, silenci i silenci després de dos avisos; Diego Ventura, orella amb petició de la segona i orella, eixida a coll; Llija Vicens, palmes després d’avís i silenci després de dos avisos.
