José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Carlos Mazón, va atestar davant la jutgessa que desconeixia l’encaix legal d’un confinament durant la gestió de la dana i que, per eixe motiu, va derivar la consulta a un assessor jurídic del Gabinet de Presidència. Segons la transcripció, va mantindre contactes amb la llavors consellera Salomé Pradas aquell mateix dia, però va assegurar que no va parlar amb ella sobre l’enviament d’un És-Alert abans que es produïra.
La declaració, presa el 26 de novembre, va situar l’origen del debat en la possibilitat de confinar pel risc que una presa poguera rebentar. Pradas va traslladar a Conca dubtes sobre si la competència era de la Generalitat o de la Delegació del Govern. Ell va respondre que no era especialista en la matèria i va remetre la qüestió a Cayetano García, un altre membre del gabinet amb criteri jurídic. La transcripció arreplega que, després de les consultes, es va decidir no confinar.
Cuenca va incidir en què va actuar així perquè la decisió exigia valorar competències i fonament legal. En emergències greus, va explicar, eixos aspectes determinen qui pot ordenar restriccions de mobilitat i amb quin abast, per la qual cosa va demanar que ho analitzara qui tenia perfil tècnic. També va insistir que la seua intervenció es va limitar a canalitzar el dubte, sense participar en decisions operatives.
Missatges i debat sobre el confinament
Els missatges aportats per Pradas al jutjat reflectixen eixe intercanvi. A les 19.54, Cuenca li va escriure: ‘de confinar res, per favor. Calma’. A les 20.25, va insistir que es ‘llevara això del cap’. Minuts abans, Pradas havia advertit: ‘la cosa està molt molt malament’, al que ell va contestar: ‘ja dona’. Davant el comentari ‘Desbordaments per tota la província’, Cuenca va respondre: ‘confinar una província és una barbaritat, una cosa és zonificar…’.
A les 20.08, va reiterar: ‘Salomé, per a confinar fa falta un estat d’alarma, i això ho decreta la xica que tens al costat’, en al·lusió a la delegada del Govern connectada al Cecopi. L’existència d’eixos guasaps va motivar que el jutjat citara de nou a Conca per a ampliar el seu testimoniatge.
Conca també va relatar que Mazón li va telefonar a les 19.41 perquè es desplaçara al Centre de Coordinació d’Emergències a L’Eliana, mentres el president acudia amb Josep Lanuza. Va dir que tenien constància d’un ‘problema gros’ en el metre comunicat pel secretari autonòmic d’Infraestructures. Després d’eixa hora, es va coordinar amb Mazón a través del telèfon de Lanuza perquè havien caigut les comunicacions i va arribar a recomanar parlar amb la companyia telefònica per a resoldre l’avaria. La caiguda de la xarxa, va apuntar, va complicar la transmissió d’ordes i la verificació d’informació en temps real.
Va afegir que no va poder aportar els seus missatges a la jutgessa perquè el seu mòbil es va quedar sense memòria i, després del canvi de terminal, no es van conservar al no tindre còpies de seguretat. Eixa pèrdua, va admetre, limita la seua capacitat d’acreditar el detall de les converses mantingudes aquella vesprada.
Gestió tècnica i enviament del Es-Alert
Sobre l’És-Alert, el sistema que envia missatges d’alerta a la població en els seus telèfons mòbils, Cuenca va dir que el va conéixer quan el va rebre en el seu propi dispositiu. No va cridar a ningú després de llegir-ho i va pensar que podia estar relacionat amb el risc en la presa que li havien esmentat. Va afirmar que no va rebre WhatsApp sobre zones com Picanya o Paiporta.
Preguntat si li semblava versemblant que s’emetera un avís sense el vistiplau del president, va respondre que sí, perquè la gestió de les emergències es decidix amb criteri tècnic. Segons el seu testimoniatge, ‘mai en eixa vesprada a ell se li va consultar res ni se li va demanar opinió, ni a ell ni al president ni a ningú’. La transcripció afig que esta versió va quedar posteriorment confrontada amb els missatges de WhatsApp aportats per Pradas, un contrast que la jutgessa haurà d’aclarir en pròximes diligències.
