En les Falles, la música de xaranga és el pols del carrer: sense ella, la festa perdria el seu caràcter popular. Eixe batec evoluciona cada any i hui té en el ‘cara a cara’ un dels seus formats més vius, amb dos bandes mesurant-se a base d’arranjaments, improvisació i energia per a alçar al públic.
En eixe esperit es mouen les valencianes Pintant-la i Telotocotó, que afronten la setmana gran esprement una vintena d’actes i a penes unes hores de somni. Este diumenge s’uniran en la Falla Josep Antoni Puríssima i Major de L’Eliana per a una ‘batalla‘ festiva: dos hores alternant-se sobre la marxa i un final conjunt a mode d’esclat musical.
La clau diferencial està en els arranjaments —versions treballades de temes coneguts—, que definixen la identitat de cada grup. Telotocotó aposta per sons ‘remember’ i repertori anglés, mentres que en Pintant-la subratllen la necessitat d’actualitzar-se per a no quedar-se en modes de fa anys. Com a exemple, relaten la sorpresa del públic quan van interpretar un arranjament de Camela en una falla.
El catàleg no té fi: de Melendi o El Cant del Boig a Extremoduro i Mannà. Així i tot, hi ha peces que mai fallen al carrer: el solo de trompeta de ‘La Rosella‘ i els himnes valencians com ‘El Cavall Camina Palante’ i ‘El Tauló’ continuen sent munició infal·lible per a fer vibrar a fallers i falleres.
Concursos en auge
L’expansió del fenomen també es nota en els concursos de xarangues, sorgits en els últims anys amb premis econòmics i prestigi per a qui es corona. La xaranga Sib Moolt, amb dotze músics professionals i seu a Llíria, es va alçar amb la sexta edició del certamen organitzat per la Falla Esparter-Mestre Plasència de Burjassot.
La seua preparació va ser mil·limètrica: assajos setmanals durant dos mesos i, en les dos últimes setmanes, sessions de dilluns a divendres de 22 a 01 hores per a encaixar papers individuals i coreografies abans de posar-ho tot en comú. Davant 2.000 persones i un jurat professional que va valorar afinació, uniformitat musical i interacció amb el públic, van lluir els seus millors arranjaments i es van emportar el triomf, a més de multitud de missatges d’assistents celebrant l’actuació.
Més enllà dels trofeus, els músics destaquen la ‘germanor‘ que es respira. L’Ofrena figura entre els actes favorits per la seua mescla d’emoció i solemnitat, i el que més valoren és el retrobament entre xarangues, una competitivitat sana on la verdadera recompensa és veure la progressió del grup. Telotocotó, per exemple, va aconseguir el Primer Premi en el Concurs Nacional ‘Batalla de Xarangues de Zamora’.
Eixa complicitat també s’estén als casals. Després de jornades interminables, dutxa ràpida i volta a la festa amb els fallers: a la nit manen els ritmes més festius i, al matí següent, amb ulleres de sol i veu gastada, el cos demana altres cadències i ‘La Rosella’ ja no sona tant.
