El Consell ha reiterat la seua voluntat de tirar avant el pressupost de la Generalitat i ha avançat que obrirà un diàleg amb Vox per a intentar aconseguir la seua aprovació. Al mateix temps, ha urgit al Govern central al fet que presente i aprove els seus propis comptes, acusant-lo d’haver incomplit durant tres anys els terminis fixats per la Constitució per als Pressupostos Generals de l’Estat.
Miguel Barrachina ha respost així a les crítiques del PSPV-PSOE, que sosté que l’Executiu valencià sol disposa de nou dies per a presentar els comptes. Enfront d’eixe argument, el portaveu ha recordat que la Generalitat ja té un pressupost aprovat el mes de maig passat que va entrar en vigor al juny, i ha contraposat eixa situació amb la falta de nous comptes estatals, que atribuïx a un retard continuat del Govern de Pedro Sánchez.
Segons ha subratllat, el Consell no sols manté el desig d’aprovar el seu propi pressupost, sinó que també reclama a l’Executiu central que complisca amb l’obligació constitucional de presentar els seus. En este context, ha emmarcat la disposició del Govern valencià a negociar amb els seus socis parlamentaris i, en particular, amb Vox, amb l’objectiu d’assegurar una majoria suficient per a validar els nous comptes.
Relació amb Vox i crítiques al calendari marcat pel PSOE
Preguntat directament per si hi haurà negociació amb Vox,
Barrachina ha insistit que la intenció del Consell és mantindre un diàleg amb esta formació per a tirar avant els pressupostos. Ha recalcat que la prioritat és disposar d’uns comptes actualitzats que permeten desenrotllar les polítiques de l’Executiu autonòmic i oferir estabilitat, especialment en un escenari de debat polític pels terminis.
Quant al calendari de tramitació,
el portaveu ha assegurat que no li consta que la Generalitat tinga fixat un termini concret més enllà dels procediments habituals. Ha agraït irònicament al PSOE que pretenga marcar un límit de dies, però ha contraposat eixos retrets amb els anys que, segons ell, han transcorregut sense nous pressupostos estatals de Pedro Sánchez, alguna cosa que, al seu juí, no sembla incomodar als socialistes valencians.
En paral·lel al debat pressupostari, el Consell també ha respost a les peticions del Govern central en matèria de vivenda
Respecte a la sol·licitud de la ministra de Vivenda perquè la Generalitat aplique la llei estatal i topall els preus del lloguer en àrees tensionadas, Barrachina ha criticat amb duresa esta estratègia. Ha sostingut que els qui proposen limitar preus han permés que la vivenda s’encarisca de manera notable en els últims anys i que les mesures de control han tingut efectes contraproduents sobre l’oferta.
D’acord amb la seua anàlisi,
el problema de fons residix en l’escassetat de vivenda disponible enfront d’una demanda elevada. En la Comunitat Valenciana, ha atribuït esta situació a dos factors: la reducció de l’oferta pública, fins al punt que, segons la seua versió, l’esquerra va aconseguir deixar la promoció pública pràcticament a zero, i la persecució de l’oferta privada mitjançant polítiques que, en la seua opinió, van desincentivar la inversió.
Barrachina ha defés que és fals que els topalls als preus provoquen una baixada real del cost de la vivenda,
i ha sostingut que el que generen és la desaparició d’oferta. Ha assegurat que al voltant de mig milió de vivendes haurien eixit del mercat del lloguer perquè molts propietaris preferixen destinar els seus immobles a altres usos que consideren més rendibles, la qual cosa accentua encara més l’escassetat en zones amb alta demanda.
Com a alternativa, ha reivindicat el canvi de rumb que, segons el Consell, s’està aplicant en la política de vivenda autonòmica.
Ha explicat que l’actual Govern valencià ja ha superat les 5.000 vivendes públiques i que el seu objectiu és ampliar l’oferta privada, facilitant la posada en el mercat de més pisos i promovent la col·laboració amb el sector. A més, ha assenyalat que la rebaixa d’impostos ha suposat un estalvi de 54 milions d’euros, amb especial impacte en els jóvens, als qui se’ls ha reduït un tribut vinculat a la vivenda entorn d’un 40 per cent.
En eixa línia,
Barrachina ha resumit l’estratègia del Consell en quatre eixos: menys traves administratives, més promoció de vivenda, menys imposats i més avals. Al seu juí, estes mesures haurien d’afavorir que tant la iniciativa pública com la privada augmenten la disponibilitat de vivendes, la qual cosa, indirectament, ajudaria a moderar els preus sense recórrer al topall obligatori.
El portaveu ha rebutjat de manera categòrica la idea que limitar els preus garantisca l’accés a la vivenda.
Ha argumentat que la permissivitat amb l’ocupació il·legal d’immobles també contribuïx al fet que part del parc de vivendes desaparega del mercat, ja que molts propietaris opten per no llogar si perceben inseguretat jurídica. En la seua opinió, la política de vivenda més eficaç passa per expulsar als ocupes, reduir la pressió fiscal i facilitar tant la promoció pública com la privada.
Per això, ha convidat al Govern central a abandonar el camí dels topalls de preus i ha advertit que, de mantindre’s esta senda, la vivenda podria convertir-se en un bé de luxe més que en un recurs accessible. Barrachina ha afirmat que no està disposat a aplicar preus màxims a la vivenda en la Comunitat Valenciana i ha reiterat que la prioritat del Consell és impulsar l’oferta i tancar un pressupost autonòmic que recolze estes línies d’actuació.
