El Consell rebutja acollir 1.900 menors migrants més per considerar-ho un repartiment injust

La Generalitat Valenciana ha rebutjat assumir l’acolliment de prop de 1.900 menors migrants no acompanyats addicionals assignats pel Govern central. La consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha assegurat que el Consell no acceptarà imposicions per a incrementar d’esta manera la capacitat del sistema de protecció de la Comunitat Valenciana.

Segons ha explicat, el repartiment plantejat per l’Executiu central és, al seu juí, arbitrari, injust i insostenible, perquè no té en compte la situació real dels recursos d’acolliment en l’autonomia. La consellera sosté que es tracta d’una decisió que s’ha pres des de Madrid sense dialogar amb les comunitats i sense analitzar amb rigor la càrrega que ja suporten els servicis socials valencians.

Crítiques al reial decret i a la Conferència Sectorial

Albalat ha denunciat que el Ministeri d’Infància actua sense una política migratòria seriosa, sense planificació i al marge de les comunitats autònomes. En la seua opinió, el departament intenta assignar les noves places d’acolliment de manera unilateral mitjançant un reial decret que part del fracàs d’una Conferència Sectorial que qualifica d’il·legal i convocada sense consens.

La responsable de Servicis Socials considera que este esborrany de reial decret s’ha elaborat sense transparència ni rigor tècnic i que fixa una capacitat ordinària de repartiment que no respon a la realitat d’acolliment de la Comunitat Valenciana. Assegura que s’ignora l’estat dels recursos socials sobre el terreny, ja tensionados per l’arribada de menors i per la necessitat de garantir una atenció adequada.

Per a la consellera, el nou repartiment proposat agreuja encara més la pressió sobre la xarxa d’atenció a menors en la Comunitat Valenciana. Ho veu com una mostra de desconnexió total del Govern central respecte al que ocorre en l’autonomia i com un símptoma de falta de sensibilitat cap als servicis socials que gestionen l’acolliment diari d’estos menors.

Albalat advertix que assumir este volum de trasllats sense recursos addicionals ni infraestructures adequades compromet de manera greu la qualitat de l’atenció i l’interés superior del menor. D’esta manera, alerta que l’ampliació de places sense finançament suficient pot derivar en una saturació dels centres, amb més dificultats per a oferir suport educatiu, psicològic i social a cada xiquet o adolescent.

La consellera subratlla a més que la Generalitat ha traslladat el seu rebuig a este model tant en l’àmbit polític com en el judicial, en considerar-lo una invasió de competències i una vulneració del principi d’autonomia de les comunitats. Des del punt de vista del Consell, el disseny de la xarxa de protecció de menors i el càlcul de la seua capacitat han de realitzar-se de manera coordinada, i no imposar-se des de l’Estat sense marge de negociació.

En este context, Albalat ha exigit al Govern d’Espanya un canvi de rumb. Reclama una política migratòria que qualifica de necessària, seriosa i coordinada, dotada dels recursos imprescindibles per a assegurar una atenció digna i adequada als menors migrants, de manera equilibrada entre territoris i sense asfixiar de manera desproporcionada a unes comunitats enfront d’unes altres.

La consellera ha reiterat que la Generalitat no permetrà que es continuen imposant decisions discrecionals que, al seu juí, posen en risc tant la sostenibilitat del sistema valencià de protecció com els drets dels menors que depenen d’ell. Insistix que qualsevol nou repartiment ha de passar pel diàleg amb les autonomies, per criteris clars i per garanties de finançament i mitjans materials suficients per a atendre estos menors no acompanyats.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Paiporta s’alia amb el Teatre Nacional de Catalunya per a reforçar la seua reconstrucció cultural després de la dana

L'Ajuntament de Paiporta i el Teatre Nacional de Catalunya firmen un acord per a impulsar la reconstrucció cultural del municipi, reforçar les arts escèniques en català i acompanyar la reparació dels seus principals equipaments.

Pérez Llorca ressalta l’avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d’Alacant

La Generalitat subratlla l'avanç de les obres de la futura Estació Central del TRAM d'Alacant, una infraestructura clau per a la intermodalitat que preveu entrar en servici a principis de 2029.

Justícia reforça el jutjat que instruïx la causa de la DANA a Catarroja

La Conselleria de Justícia garantix la continuïtat dels recursos humans en el jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la DANA i convertix 200 reforços judicials en places estructurals a partir de juliol.

Emergències recomana a les persones asmàtiques usar màscara per l’alta concentració de pols en suspensió

La prevista màxima concentració de pols en suspensió entre la matinada del dissabte i la del diumenge porta a Emergències a aconsellar màscara i tancament de finestres a persones asmàtiques o amb problemes respiratoris.

El Llevant es juga la permanència davant el Getafe i busca el seu primer doble triomf a casa

El Llevant rep al Getafe en un dol clau per la permanència en el qual intentarà encadenar per primera vegada en la temporada dos victòries seguides en el Ciutat de València.

Morant reivindica la reconstrucció de Benetússer i avisa al Consell que no acaba al juny

Diana Morant destaca que el Govern destina més de 40 milions a la reconstrucció de Benetússer i retrau al Consell que parle d'una recuperació que acaba al juny.

Morant acusa a Pérez Llorca d’obstaculitzar la investigació de la dana i exigix retornar els reforços al jutjat

Diana Morant acusa a Juanfran Pérez Llorca d'obstruir la justícia en retirar reforços del jutjat que investiga la dana i reclama retornar immediatament tots els mitjans.

La primera setmana del juí a Ábalos destapa l’anomenada Espanya dels endolls

La primera setmana del juí a José Luis Ábalos ha girat més entorn de presumptes endolls i pagaments opacs que al tripijoc de contractes de màscares, amb testimoniatges que dibuixen una xarxa de favors, ocupacions arbitràries i suposades mossegades.