El jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA de 2024 ha rebutjat entregar a la exconsellera de Justícia Salomé Pradas la transcripció literal de la seua declaració com investigada i de l’acarament que va mantindre amb José Manuel Cuenca, excap de gabinet del expresident de la Generalitat Carlos Mazón.
La decisió figura en una diligència d’ordenació dictada per la lletrada de l’Administració de Justícia, en la qual s’explica que no és procedent el sol·licitat perquè l’acta de la diligència d’acarament, així com l’acta de la declaració de Pradas, la constituïxen les gravacions de les dos actuacions. És a dir, el jutjat considera que el suport audiovisual és el document oficial que arreplega el succeït, per la qual cosa no veu necessari elaborar ni entregar una transcripció escrita addicional.
Arguments de la defensa de Pradas
Abans d’esta resolució, la defensa de Pradas havia remés un escrit al jutjat en el qual recordava que la exconsellera havia demanat en reiterades ocasions copia de la transcripció literal de la seua declaració com investigada de l’11 d’abril de 2025. Eixa sol·licitud ja se li havia denegat, però sol·licitava que es revisara la decisió en entendre que el jutjat està incorporant al procediment transcripcions íntegres d’altres declaracions.
La defensa subratllava a més la particularitat de l’acarament celebrat el 12 de gener amb Conca. Al·legava que la naturalesa d’este acte, basat en la confrontació de manifestacions contradictòries entre dos persones, fa imprescindible comptar amb un suport escrit literal que arreplegue fidelment l’intercanvi produït entre els intervinents. Segons esta postura, només un text detallat permetria seguir amb precisió l’encreuament de versions i valorar amb claredat quina va dir cada part.
En la mateixa línia, sostenia que la transcripció literal és l’únic mitjà que garantix que no existisquen interpretacions subjectives o errors de síntesi en l’acta. Al seu juí, un document escrit és el que millor arreplega els matisos, dubtes o precisions que pot contindre cada pregunta i cada resposta, elements que la defensa considera claus en un procediment penal en el qual s’analitzen possibles responsabilitats per la gestió de la DANA.
El jutjat defén la gravació com a única referència completa
Malgrat estos arguments, la lletrada de l’Administració de Justícia descarta la petició i la rebutja conforme al ja resolt per actuacions d’11 d’abril i 20 de juny de 2025. Amb esta referència, el jutjat recorda que no és la primera vegada que es pronuncia en el mateix sentit i que manté una línia de criteri estable sobre el valor de les gravacions enfront de les transcripcions.
La diligència insistix que la gravació de les diligències és l’únic mitjà que permet apreciar realment els matisos de les respostes dels compareixents. Des d’esta òptica, el suport audiovisual no sols arreplega les paraules, sinó també elements com el to, les pauses o la forma en què es desenrotlla cada intervenció, aspectes que el jutjat considera essencials per a interpretar amb exactitud el succeït a la sala.
En la pràctica, esta decisió implica que la defensa de Pradas haurà de treballar sobre les gravacions ja existents si vol preparar nous escrits, recursos o estratègies processals. El jutjat descarta elaborar o facilitar una versió íntegrament transcrita de la declaració i de l’acarament i consolida així la seua postura que el registre en vídeo o àudio és l’acta plena d’estes actuacions dins de la causa de la DANA de 2024.
