La comèdia ‘El Mètode Grönholm‘ torna a València i ocuparà l’escenari del Teatre Talía fins al 28 de setembre amb una posada al dia de la seua mirada mordaç sobre els processos de selecció. Quatre aspirants competixen per un alt càrrec en una multinacional i, a mesura que avancen les proves, queden al descobert les seues contradiccions, ambicions i límits ètics.
Firmada per Jordi Galcerán, Premi Max al Millor Text Teatral, l’obra arriba amb un repartiment integrat per Jordi Ballester, Ferran Gadea, Rebeca Valls i Diego Braguinsky. La direcció, a càrrec de Valls al costat de Gemma Miralles, afina el ritme perquè el duel entre personatges funcione com un rellotge, amb xocs de personalitat que activen l’humor i la tensió.
Joc cruel de selecció
La trama enfronta als candidats a tècniques reals de recursos humans que els obliguen a exhibir habilitats, justificar contradiccions i suportar preguntes parany. El que arranca com una prova laboral es convertix en un combat sense treva, on la feresa i la falta d’escrúpols apareixen com a ferramentes per a sobreviure. Un gir clau intensifica la paranoia: un dels presents és, en realitat, empleat de la companyia, i el grup ha de desenmascarar-lo.
El públic es convertix en part activa del joc, convidat a deduir qui és l’infiltrat i que ocult hi ha darrere de cada gest. Eixa participació reforça una lectura que va més enllà de la riallada: l’obra planteja fins a on s’està disposat a arribar per un treball i quin preu tenen la lleialtat, la competència i la por de quedar-se fora. Després de la comèdia, batega una crítica directa a pràctiques que, sota aparença tècnica, espenten a la manipulació i a l’engany.
El text va nàixer en 2003 i va ser actualitzat en 2020 per a ajustar referències i estètica als codis presents sense perdre la seua precisió de mecanisme teatral. La inspiració va partir d’anotacions reals trobades en currículums, un material que deixa veure com s’etiqueta als candidats i quins biaixos afloren en processos que presumixen objectivitat.
L’obra ja es va veure a València en 2020, marcada llavors per les limitacions pròpies de la pandèmia; ara torna sense restriccions, la qual cosa permet recuperar l’energia del directe i la complicitat amb la sala. Rebeca Valls subratlla que és una comèdia despietada i molt divertida que, més enllà de l’hora de riures, deixa una reflexió que acompanya a l’espectador.