El mercat residencial va tancar 2025 amb un nou rècord de preus: el valor mig es va incrementar un 7,5% a Espanya i va superar els nivells de 2007. La Comunitat Valenciana va destacar amb un 9,4% anual. Segons els notaris, este repunt va arribar acompanyat d’un augment del 4,4% en les compravendes, fins a 752.661 operacions, el segon millor registre de la sèrie després de 2007, i d’un salt del 13,7% en els préstecs hipotecaris.
L’avanç es va produir en un context de dèficit d’oferta per a atendre una demanda creixent, la qual cosa tensionó els preus i va agreujar les dificultats d’accés, especialment entre jóvens i llars amb menor renda. Totes les comunitats van registrar increments, amb pujades a doble dígit a Múrcia i Cantàbria (14,4%), Comunitat de Madrid (13,3%) i Illes Canàries (12%). També van ser intenses a Castella-la Manxa (9,6%), Comunitat Valenciana (9,4%), Extremadura (9,2%), Catalunya (9,1%) i illes Balears (8,9%).
Preus a l’alça i pisos per davant
El preu mitjà va aconseguir els 1.902 euros/m², un 7,5% més que en 2024, per damunt del màxim històric de 2007 (1.832 euros/m²). Al llarg de l’any, els avanços interanuals van oscil·lar entre el 6% i el 9%, la qual cosa va reflectir una inèrcia sostinguda. Per tipologia, els pisos van liderar l’encariment amb un 10,1% fins a 2.186 euros/m², superant també el seu topall de 2007, mentres que les vivendes unifamiliars es van situar en 1.424 euros/m², un 3,8% més, en nivells pròxims als de la bambolla. La pressió de la demanda es va concentrar així en els pisos, la qual cosa explica el seu major avanç enfront dels xalets.
Les regions amb els imports per metre quadrat més elevats van ser Balears (4.061 euros), Comunitat de Madrid (3.463), País Basc (2.995), Catalunya (2.323) i Illes Canàries (2.177). Este repartiment reflectix que les zones amb major tensió d’oferta i demanda van sostindre preus clarament per damunt de la mitjana nacional.
Compravendes i finançament
Les compravendes van augmentar un 4,4% interanual fins a 752.661, encara que els notaris van advertir de signes d’estancament en els últims mesos de l’exercici. El primer trimestre va ser especialment dinàmic i els dos següents van mostrar una desacceleració ‘notable’, fins a tancar l’any amb taxes negatives en els tres últims mesos. És a dir, el balanç anual va ser positiu, però el ritme es va refredar al final del període.
Per tipus de vivenda, les operacions de pisos van créixer un 2,3% fins a 567.564, encara per davall de les xifres de 2007, mentres que les unifamiliars van repuntar un 11,5% fins a 185.097 i van marcar un màxim històric. Territorialment, les transaccions van pujar en totes les comunitats excepte a Madrid (-4,7%), Canàries (-4,7%) i Balears (-0,4%). Els majors increments es van registrar a Castella i Lleó (13,6%), País Basc (12%), Extremadura (9,9%) i Aragó (9,1%). La superfície mitjana de la vivenda comprada va augmentar un 0,5% interanual fins a 112,7 m², coherent amb el major pes de les unifamiliars en el total.
El finançament va acompanyar este cicle: els nous préstecs hipotecaris per a compra de vivenda van créixer un 13,7% en 2025, fins a 389.090, i la seua quantia mitjana va avançar un 11,8% fins a 173.989 euros. Les hipoteques van augmentar en totes les comunitats, amb pujades més intenses a Extremadura (21,2%), Astúries (18,7%), Castella-la Manxa (18,7%), Aragó (18,7%), Catalunya (18,5%), Galícia (17,6%), Castella i Lleó (17,2%), Murcia (15,9%) i La Rioja (15,6%). Este major recurs al finançament va ser coherent amb l’encariment general i amb l’elevat volum d’operacions.
De cara a 2026, els notaris van assenyalar que la dinàmica alcista no va mostrar símptomes de frenar-se al tancament de l’exercici, per la qual cosa la tensió entre oferta limitada i demanda activa va continuar dificultant l’accés, amb especial incidència en jóvens i col·lectius més vulnerables.
