El Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Castelló (COECS) ha reclamat la implantació de mesures efectives de seguretat en hospitals i centres de salut després de l’assassinat masclista d’Ana, infermera de 64 anys, perpetrat per la seua exparella el 16 de febrer a Benicàssim. L’entitat ha vinculat la seua petició a la necessitat de protegir tant professionals com a pacients en entorns amb gran afluència.
La petició s’ha realitzat durant una reunió institucional en la seu del Col·legi, en la qual han participat el vicepresident, Francisco Pareja; la directora territorial de Sanitat a Castelló, Eva Suárez; i la portaveu de Sanitat del Partit Popular en Les Corts Valencianes, Nieves Martínez. En la trobada s’ha abordat el reforç de la seguretat com a prioritat immediata en la xarxa assistencial.
Reclam de seguretat immediata
Segons ha explicat Pareja, la mort d’Ana ha posat de manifest la vulnerabilitat dels professionals en els seus llocs de treball. ‘Qualsevol edifici oficial amb gran afluència de gent, com el Ministeri d’Hisenda, el Palau de Justícia o la pròpia Conselleria, compta amb un vigilant jurat i un arc de seguretat. És inacceptable que a hores d’ara els hospitals i centres de salut no compten amb estes mateixes mesures per a evitar que algú puga introduir una arma i atacar als professionals o als pacients’, ha assenyalat.
El COECS ha incidit en què la presència de vigilància professional, controls d’accés i dispositius de detecció s’ha plantejat com un estàndard bàsic equiparable a altres edificis públics. Amb això s’ha buscat previndre agressions, dissuadir comportaments violents i delimitar situacions de risc abans que escalen dins de consultes, urgències i sales d’espera.
El vicepresident del COECS ha anunciat que l’entitat s’ha personat com a acusació particular en el cas amb la finalitat de ‘arribar fins a les últimes conseqüències legals i defendre la dignitat de la professional’. A més, ha reclamat que l’Administració adopte mesures preventives urgents per a garantir la seguretat del personal sanitari i dels pacients, subratllant que la protecció no pot quedar a criteri de cada centre.
Marc legal i competències de la infermeria
Encara que la seguretat s’ha erigit com a eix central, també s’han tractat altres assumptes de la professió. Pareja ha reiterat l’exigència de derogar l’Estatut de Personal Sanitari de 1973, una normativa que, segons ha dit, ‘perpetua una visió anacrònica de la infermeria com a auxiliar del metge’. El Col·legi ha defés que actualitzar este marc ha de reconéixer la formació universitària i les competències actuals de la infermeria.
El vicepresident ha emfatitzat que la infermeria no ha buscat substituir a altres professions, sinó que ha reclamat el reconeixement de funcions pròpies que ja exercix. ‘Si se’ns permetera assumir plenament el triatge i l’educació per a la salut en Atenció Primària, el sistema funcionaria molt millor i es reduirien dràsticament les llistes d’espera’, ha indicat, apuntant a una millor organització de fluxos i temps assistencials.
Un altre tema tractat ha sigut la inseguretat jurídica que han enfrontat les infermeres en indicar medicaments. Pareja ha explicat la paradoxa que es dona amb fàrmacs de venda lliure com el paracetamol: ‘Si un pacient el compra pel seu compte en la farmàcia i patix un efecte advers, el farmacèutic no té responsabilitat. No obstant això, si eixe mateix medicament l’indica una infermera després de fer un diagnòstic de salut, la responsabilitat recau íntegrament sobre ella’. Des del COECS s’ha sol·licitat una regulació que equilibre esta responsabilitat i aporte claredat operativa en la pràctica diària.
En conjunt, el Col·legi ha vinculat les mesures de seguretat, les reformes normatives i la regulació de la indicació infermera amb un mateix objectiu: reforçar la protecció de professionals i pacients i agilitzar l’atenció en tots els nivells assistencials.
