El nou president o presidenta de la Generalitat podria ser investit a la fi de novembre si la vacant es comunica a les Corts en les pròximes hores o dies. El calendari depén per complet d’eixe tràmit: com més prompte millor es trasllade de manera formal, abans arrancarà el rellotge parlamentari.
Carlos Mazón ha anunciat que deixa el càrrec un any després de la dana en la qual van morir 229 persones. Ha explicat que ja no pot més ni té la força per a continuar liderant un treball que considera ben canalitzat, i ha apel·lat a la responsabilitat de la majoria de Les Corts per a triar a la persona que li relleve. No ha anunciat un avançament electoral, de manera que ell i el seu Consell seguiran en funcions fins que Les Corts designen al nou president o presidenta i el seu nomenament es publique en el Boletín Oficial del Estado. En este període, l’Executiu gestiona l’activitat ordinària i les decisions de gran importància queden condicionades al resultat de la investidura.
Este dimarts presidirà el ple del Consell en el qual està previst aprovar la renúncia de Francisco José Gan Pampols com a vicepresident segon i conseller per a la recuperació després de la dana, i el dimecres es contempla una remodelació del Consell després de la seua eixida.
Calendari d’investidura i regles en Les Corts
El reglament de Les Corts establix un termini de dotze dies hàbils perquè els grups registren candidatures, a comptar des de la comunicació oficial de la vacant. Conclòs eixe període, la Presidència de la Cambra, sentida la Junta de Síndics, fixa el ple d’investidura entre els tres i els set dies següents i proposa a qui reunisca més suports en les consultes. Per tant, el tràmit previ de comunicar la renúncia és clau perquè activa els terminis.
Si la comunicació es realitzara immediatament, les candidatures podrien presentar-se fins al 19 de novembre i el ple celebrar-se entre el 24 i el 28. El còmput no començarà fins que la renúncia quede formalment notificada. Si passaren dos mesos des de la primera votació sense que ningú obtinga la confiança de la Cambra, la Presidència dissoldrà Les Corts i es convocaran noves eleccions. És a dir, un bloqueig prolongat desembocaria en les urnes.
Equilibris polítics i possibles candidats
La persona que propose el PP haurà de comptar amb el suport de Vox. Amb 40 escons, els populars no aconseguixen per si sols la majoria necessària i necessiten els 13 vots dels quals van ser els seus socis de govern fins a l’estiu de 2024. Estes negociacions condicionaran el perfil del candidat o candidata i el seu programa; sense acord, la investidura no tirarà avant.
L’aspirant ha de ser diputat o diputada autonòmica. En els últims dies ha sonat amb força Juanfran Pérez Llorca, síndic del PP en Les Corts i secretari general del partit en la Comunitat Valenciana, per a assumir la Presidència fins a la pròxima cita autonòmica, prevista en 2027. També ha sonat l’alcaldessa de València, María José Català, qui ha negat en tot moment que vaja a assumir eixe càrrec i ha reiterat que el seu futur polític està lligat a la ciutat.
L’eixida de Mazón deixa altres incògnites per buidar, com si mantindrà l’escó o si seguirà al capdavant del PPCV. El dissabte es va conéixer que els principals dirigents del PP de la Comunitat Valenciana secunden de manera unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, com a figura de consens per a liderar el partit i no la Generalitat, atés que no és diputat autonòmic, i que eixe suport ja hauria sigut traslladat a la direcció nacional del PP. Un relleu ordenat en l’organització facilitaria, en paral·lel, una transició institucional sense sobresalts.



