Incorporar innovació i tecnologia al camp és, segons els experts reunits, fonamental per a afrontar els reptes que té per davant el sector agroalimentari i avançar cap a un model de producció més sostenible, rendible i competitiu. Així s’ha posat de manifest en la IV Trobada Internacional Renowagro, que ha reunit centenars de professionals de la indústria, experts i representants institucionals per a analitzar com convertir la innovació en major rendibilitat econòmica, ambiental i social.
Durant la trobada, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha recordat l’impacte de la DANA d’octubre de 2024 i l’esforç del sector per recuperar-se, i ha subratllat que el futur d’esta indústria ‘també vindrà de la mà de la ciència‘. Al seu juí, ‘innovar en el camp és innovar en la pròpia societat’. La ministra ha destacat a més que, des de 2018, s’ha incrementat en un 60% el pressupost destinat a la investigació a Espanya i ha posat en valor la innovació empresarial de companyies com Fertinagro Biotech —organitzadora de la trobada i reconeguda pel seu ministeri com a Gran Empresa Innovadora 2025—, el treball de la qual fa costat al sector amb la implantació de tecnologies com a drons o sistemes de reg. Estes ferramentes ja permeten monitorar els cultius, dosificar millor els inputs i reduir pèrdues, la qual cosa es traduïx en més eficiència i resiliència.
Per part seua, la directora general de Produccions i Mercats del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Elena Busutil, ha destacat que Espanya és ‘líder en exportació i la quarta potència exportadora de la UE’, amb un sector ‘estratègic per a l’economia i per a la societat’ que, per això, ‘ha de ser rendible’. Les exportacions agroalimentàries se situen entorn dels 70.000 milions d’euros, segons dades del ministeri, i en l’últim any ja han sigut impulsades per un augment de l’11% en les quantitats produïdes i una baixada del 6% en els preus. Això reforça, segons els ponents, la necessitat de guanyar eficiència i valor afegit per a mantindre màrgens en mercats cada vegada més competitius.
Més eficiència i regles del joc clares
Entre els principals reptes per a aconseguir una rendibilitat sostenible figura, com ha explicat Sergio Atares, director de Planificació Estratègica de Fertinagro Biotech, ‘augmentar l’eficiència en l’ús dels recursos que utilitzem, tant aigua com fertilitzants i protecció de cultius’. Millorar el reg, ajustar la fertilització a les necessitats reals i optimitzar els tractaments reduïx costos i petjada ambiental sense sacrificar productivitat, a més d’ajudar a complir les exigències reguladores i les demandes socials ja presents en el propi debat del sector.
En esta línia, Lligares ha reclamat ‘unes regles del joc clares’ a nivell normatiu ‘per a saber quin és el camp de treball en els pròxims anys’ i permetre que el sector continue invertint en tecnologies i desenrotllant els seus avantatges competitius. Un marc estable i predictible dona visibilitat a les explotacions i a la indústria auxiliar, accelera l’adopció d’innovació i mitiga la incertesa que frena projectes.
La trobada ha abordat també la relació entre el sòl i la salut humana, les oportunitats de l’economia regenerativa, el potencial de tecnologies emergents com CRISPR i els desafiaments d’adopció en la denominada Agricultura 5.0, així com la importància de drons i intel·ligència artificial per a monitorar cultius i millorar la presa de decisions. En la pràctica, traduir eixes dades en recomanacions agronòmiques i operatives permet anticipar riscos, prioritzar labors i ajustar inputs a cada parcel·la.
IA, biotecnologia i bioestimulantes
En este àmbit, el científic del IAS-CSIC, Pablo J. Zarco-Tejada, ha assenyalat que l’arribada de la IA ens encamina a una ‘tercera revolució del sector’, encara que ha advertit que esta tecnologia implica reptes, avantatges i limitacions. Entre ells es troben la necessitat de dades de qualitat, perfils formats per a la seua interpretació i connectivitat suficient en les zones rurals, condicionants que marquen el ritme d’adopció.
Els avanços en bioestimulantes també s’han abordat en l’esdeveniment. El cap de departament de Gembloux Agro-Bio Tech de la Universitat de Lieja, Patrick du Jardin, ha defés la necessitat d’aprofundir en esta línia i de ‘ajudar les plantes a ajudar-se a si mateixes’, ja que s’enfronten a condicions adverses sobre les quals ‘podem millorar la seua capacitat de resposta’. Este enfocament busca enfortir el vigor del cultiu i la seua tolerància a l’estrés, amb l’objectiu de mantindre rendiments estables amb menys inputs.
Des de l’àmbit autonòmic, el conseller d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Comunitat Valenciana, Miguel Barrachina, ha posat en valor la fortalesa del sector agroalimentari valencià, que en el que va d’any ‘té un superàvit comercial de 2.400 milions d’euros’, en un context marcat per la DANA que va afectar milers d’hectàrees de cultiu. Eixe saldo exterior reforça el pes exportador de la regió i la necessitat d’accelerar la modernització per a consolidar la recuperació.
La trobada, celebrat en el Palau de les Arts Reina Sofia de València i organitzat per Fertinagro Biotech al costat de Térvalis i la Càtedra Universitària Fertinagro de Biotecnologia Agrícola, ha reforçat la idea que innovar en el camp és imprescindible per a avançar de manera simultània en rendibilitat, sostenibilitat i competitivitat.
