El silenci de l’ànima està en fase de postproducció i aborda una realitat dura i vigent: el suïcidi entre adolescents associat a l’assetjament escolar. El curt desplaça el focus cap al després, les conseqüències en l’entorn pròxim i el procés de dol, i s’endinsa en la culpa, les preguntes sense resposta i l’impacte emocional que sacseja a famílies, amistats i centres educatius.
Enfocament en el dol i la salut mental
El projecte està dirigit pel de Huelva Adán Pichardo, que arriba a este treball després del reconeixement collit amb Amb Paquito era millor, Cristià i Tristos Tigres, amb més de seixanta premis, inclòs el Colón de Plata del Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva en 2024 pel seu últim curt. Al costat de Javier Guerrero firma el guió i compta amb l’assessorament de dos psicòlegs especialitzats per a reforçar el rigor del relat. La narrativa no se centra en la persona morta, sinó en la cadena de reaccions que provoca: el dol dels qui perden a un germà o a un millor amic, la gestió de la culpa i la necessitat de parlar obertament de salut mental sense caure en el tabú. El desenrotllament de la història descobrix què va ocórrer i quins senyals van passar desapercebudes, subratllant que, amb ferramentes adequades, l’entorn pot aprendre a detectar peticions d’ajuda i respondre a temps.
El repartiment reunix jóvens intèrprets com Diego Montejo (Invisible), Aimar Miranda (Sense Cobertura) i Marc Morro. Assumixen personatges complexos que exigixen contenció i veritat, una aproximació que, per la seua dificultat, els actors afronten com un repte per la cruesa del material i per la responsabilitat de representar el dolor i la pressió social que envolten estos casos.
Postproducció, festivals i ús educatiu
L’equip avança en la postproducció mentres manté actiu un micromecenatge per a completar la liquiditat necessària i tancar esta fase. A continuació, el full de ruta preveu un recorregut per festivals a Espanya i internacionals i, una vegada acabat eixe circuit, l’arribada a plataformes i a entitats educatives. Amb això, el projecte perseguix una doble finalitat: visibilitat artística en l’ecosistema cinematogràfic i un aprofitament pedagògic en aules i espais formatius.
Pichardo confia que l’obra aconseguisca una nominació als Goya i destaca l’evolució del format curt en el consum audiovisual: en un context de demanda d’històries àgils, el curtmetratge guanya protagonisme. Encara que les grans plataformes encara tenen marge per a crear apartats propis, algunes ja aposten pel format i emergixen espais dedicats en exclusiva. En paral·lel, el cineasta prepara el seu salt al llarg a partir d’un curt previ, amb interés de productores i ajustos de guió en marxa, amb l’objectiu de consolidar el seu debut i donar continuïtat a la seua trajectòria.
