El Tribunal Suprem ha rebutjat l’últim recurs presentat per l’associació ciutadana Per l’Horta contra l’aprovació definitiva de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València. Amb esta decisió, l’alt tribunal avala el planejament vigent i dona per conclòs un conflicte judicial i social que s’ha prolongat durant més de dos dècades entorn del futur d’estos terrenys pròxims al port.
Segons consta en una providència de la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Suprem, datada el 18 de març, el recurs no supera el filtre d’admissió. El tribunal aprecia falta de fonamentació suficient i entén que no existix interés cassacional objectiu per a formar jurisprudència, en tractar-se d’un assumpte marcat per un fort casuisme, molt lligat a les circumstàncies concretes del plet i a la valoració que d’elles va realitzar la sentència recorreguda.
L’origen del recurs se situa en la sentència dictada el 30 de setembre de 2025 per la Secció Primera de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Aquella resolució ja havia desestimat la impugnació de Per l’Horta contra la decisió de la Conselleria de Vivenda, Obres Públiques i Vertebració del Territori que va aprovar definitivament el Pla Especial de la ZAL de València. L’associació pretenia que el Suprem revisara eixa decisió, però ara el tribunal tanca definitivament eixa via.
La providència del Suprem declara ferm la resolució i a més imposa les costes processals a la part recurrent. Este pronunciament reforça el suport judicial al planejament actual de la ZAL i limita les opcions legals dels qui s’oposen al projecte, en esgotar-se la principal ferramenta d’impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
Dos dècades de controvèrsia sobre l’horta de La Punta
Per l’Horta porta més de vint anys qüestionant la ZAL i denunciant la destrucció de terrenys classificats com a horta protegida que, al seu juí, van ser indegudament expropiats i urbanitzats. En el seu relat, el projecte ha suposat la desaparició d’un paisatge agrícola tradicional i d’una forma de vida lligada al cultiu, en una zona històricament reconeguda pel seu valor productiu i ambiental.
El conflicte es remunta a juliol de 1998, quan el llavors Govern valencià del Partit Popular va aprovar el Pla Especial d’Ampliació del Patrimoni Públic del Sòl de la Generalitat per a desenrotllar una ZAL en l’àrea de La Punta. Aquella decisió va permetre l’ocupació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola i va comportar l’expulsió forçosa de quasi un centenar de famílies que vivien i treballaven en estes terres, segons ha vingut recordant l’associació recurrent.
Des de llavors, el planejament de la ZAL ha travessat un llarg recorregut judicial. Els successius intents de consolidar el projecte van ser en un primer moment anul·lats pels tribunals. Una sentència del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2009 va tombar un primer planejament, i una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià de 13 de març de 2013 va tornar a invalidar una altra versió del pla. Eixe segon revés va ser confirmat més tard pel Suprem en la seua sentència de 25 de maig de 2015, la qual cosa va reforçar durant anys la posició dels col·lectius crítics amb la ZAL.
No obstant això, al març de 2024 el Tribunal Suprem va modificar este criteri. En una nova resolució, l’alt tribunal va sostindre que la transformació física ja operada sobre els terrenys feia pràcticament inviable la seua recuperació per a l’ús agrícola al qual estaven destinats en el Pla General de València. És a dir, va reconéixer que la realitat material sobre el terreny havia canviat tant que revertir la urbanització seria, en la pràctica, quasi impossible.
A partir d’este gir, Per l’Horta va preparar un nou recurs de cassació contra la sentència del TSJ valencià de 30 de setembre de 2025, amb la intenció de mantindre viva la batalla jurídica i revertir el desenrotllament logístic. La decisió ara coneguda del Suprem, que inadmet eixe últim recurs, consolida la vigència del pla especial de la ZAL i deixa l’oposició al projecte, fonamentalment, en el terreny social i polític, més enllà de noves iniciatives que pogueren plantejar-se dins dels màrgens legals que continuen oberts.
