El sector del transport marítim afronta la guerra de l’Iran amb un sentiment d’incertesa i preocupació, alhora que confia que el conflicte no es prolongue i reivindica la resiliència del sistema portuari espanyol. Els operadors assumixen que els pròxims dies seran decisius per a estabilitzar trànsits i costos.
La qüestió va centrar una taula del primer Congrés Nacional del sector portuari sobre la situació i els desafiaments del transport mundial, amb la participació del president de Ports de l’Estat, Gustavo Santana, i del president de l’Associació de Naviliers Espanyols (Anave), Vicente Boluda, entre altres responsables.
Rutes i ports espanyols
Segons Santana, la incertesa s’ha instal·lat en la cadena logística des de la invasió russa d’Ucraïna i ara torna a intensificar-se amb l’Iran. Cada crisi bèl·lica o econòmica reordena les rutes: l’afectació de l’estret d’Ormuz i el desplaçament de la tensió cap a Iemen condicionen el pas pel canal de Suez i espenten als grans vaixells que connecten Àsia i Europa a envoltar Àfrica pel Cap de Bona Esperança. Esta alternativa allarga els temps de navegació, reduïx l’oferta efectiva d’espai en vaixell i pressiona a l’alça els nolis; a més, en les zones més exposades augmenten les primes de les assegurances marítimes i altres costos operatius.
En eixe escenari, Espanya guanya rellevància per la seua posició geoestratègica: el primer port europeu en la ruta que discorre pel Cap de Bona Esperança és el de Las Palmas, seguit per Algesires, València i Barcelona. Per a Santana, el sistema portuari espanyol està responent amb agilitat i eficiència, mantenint la qualitat dels servicis i adaptant-se a eventuals increments de trànsit. Va recordar, així mateix, que els ports compten des de fa anys amb plans de protecció enfront d’amenaces, aprovats per Interior, que s’activen segons les necessitats.
Impacte en l’energia i costos
L’impacte més sensible es concentra en l’energia. Vicente Boluda va subratllar que esta guerra afecta especialment al transport d’hidrocarburs i va apuntar que el més preocupant és el gas: ‘el 50% del consum mundial ix de l’Iran i de Qatar, i de la resta del món l’altre 50%’. Amb els riscos a Ormuz i Suez, va advertir que ‘el preu es pot anar pels núvols, de fet ja està multiplicant-se dia a dia’, una escalada que, encara que esmorteïda pel final de l’hivern, encariria la factura d’indústries i llars i elevaria els costos logístics de moltes cadenes de subministrament.
En el cas d’Espanya, Boluda va recordar que ‘el 50% del gas l’importem dels EUA’, per la qual cosa una pujada sostinguda del preu seria molt inconvenient. Va expressar el seu desig que la crisi d’Orient Mitjà es resolga en un màxim de quinze dies, al·ludint a l’embós de petroliers a Ormuz. Si el conflicte es prolonga, va afegir, el sector tendirà a reciclar-se i acoblar-se: als vaixells que es troben dins de l’estret els resultarà impossible eixir, mentres que els que estiguen fora podran optar per rutes alternatives. A escala global, va estimar que les pèrdues ascendixen a ‘milers de milions de dòlars diaris’.
El context energètic es complica, a més, per les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, de trencar relacions comercials amb Espanya després de la negativa a usar les bases de Morón i Rota. Per a Boluda, resulta preocupant per la dependència gasista estatunidenc, encara que va matisar que una ruptura immediata és difícil perquè es tracta de contractes de llarg termini. Va apostar per recompondre les relacions mitjançant diàleg diplomàtic i va advertir que, des de fa uns dos mesos, companyies navilieres d’interés espanyol ja troben dificultats per a tocar ports americans, un símptoma que la situació s’està complicant.
