El València Basket es va classificar per a la final de la Copa de la Reina després de derrotar per 72-82 al Casademont Zaragoza en el Palau d’Esports Catalunya de Tarragona, en una semifinal de màxim nivell entre el líder de la Lliga Femenina Endesa i el vigent campió coper. El conjunt valencià va tornar a imposar-se a una dels seus grans némesis del curs i el diumenge tindrà l’oportunitat de conquerir el seu segon títol consecutiu.
El dol arribava marcat pels precedents, clarament favorables al Zaragoza, que havia aconseguit quatre victòries en cinc enfrontaments esta temporada. No obstant això, l’últim cara a cara, disputat en el pavelló Príncep Felip, ja s’havia decantat del costat valencià i eixa inèrcia es va confirmar en una semifinal amb ritme de final anticipada.
Superioritat interior i arrancada sòlida
El València Basket va començar manant des de la pintura gràcies a la dupla interior formada per Awa Fam i Raquel Carrera, que va dominar el rebot ofensiu i va donar al seu equip segones opcions de tir en els primers minuts. Eixa presència prop del cércol va permetre construir un avantatge primerenc, mentres en defensa les valencianes es van mostrar sòlides en les ajudes, obligant el Saragossa a recórrer a llançaments exteriors forçats per a anotar, fins al 6-12 del minut 5.
Les males sensacions de les aragoneses van portar a l’entrenador a moure prompte la banqueta. L’entrada de Laia Flores i Carla Leite va donar velocitat a l’atac i va afegir agressivitat al joc, la qual cosa va permetre al Casademont millorar en circulació i generar millors tirs. No obstant això, el València va sostindre la seua renda gràcies a l’aportació de Khaalia Hillsman, un dels seus últims reforços, que va sumar sis punts en el primer quart per a segellar el 15-21 del minut 10.
En el segon parcial el Zaragoza va pujar línies per a pressionar i forçar pèrdues, i va aconseguir robar diverses pilotes, però no va ser capaç de traduir eixos errors en punts amb continuïtat. A més, el conjunt aragonés es va carregar prompte de faltes personals i va perdre per acumulació de tres faltes a la txeca Veronika Vorackova, un contratemps que va limitar les seues rotacions exteriors.
En canvi, el València va trobar en l’experiència de Yvonne Anderson i en la verticalitat d’Elena Buenavida dos focus ofensius determinants. Anderson va manejar el ritme i va anotar amb solvència, mentres que Buenavida va atacar el cércol amb decisió. Amb sis i set punts respectivament, les dos van portar al conjunt valencià al seu màxim avantatge abans del descans, 21-34, consolidant la sensació de control visitant.
Reacció del Saragossa des del perímetre
Quan pitjor es presentava l’escenari per al Casademont, va emergir la pivot Merrit Hempe per a anotar el primer triple del seu equip, que fins a eixe moment acumulava un 0 de 6 des de l’arc. Eixe encert va canviar la dinàmica i va obrir un parcial de 8-2, impulsat també per un altre triple d’Helena Pueyo, que va donar aire a les aragoneses i va activar a la graderia. Gir tàctic i ànim recuperat.
Eixa millora ofensiva va permetre retallar distàncies en un tram en el qual el Saragossa per fi va trobar continuïtat en el tir exterior. No obstant això, el València va respondre amb fredor en els segons finals del segon quart. Dos triples consecutius de Carrera i Leonie Fiebich van retornar la renda de dobles dígits i van enviar el partit al descans amb un clar 35-46, reflectint l’eficàcia visitant en els moments clau.
Després del pas per vestuaris, el Zaragoza va tornar a la pista amb energia renovada i va firmar un parcial de 8-0 d’eixida que va obligar a Rubén Burgos a detindre la trobada per a reajustar a les seues. Eixa reacció local va estrényer el marcador i va confirmar que el líder de la lliga no estava disposat a rendir-se fàcilment.
El temps mort va tindre efecte immediat i les taronja van respondre amb la mateixa contundència des del perímetre. Amb quatre triples quasi seguits, dos d’ells d’una inspirada Leonie Fiebich, el València va clavar un 2-12 que va tornar a estirar la diferència fins al 45-58 en el minut 24, frenant de colp l’intent de remuntada aragonés.
Malgrat el colp, l’empenyiment de Pueyo va contagiar a la resta de l’equip aragonés, que va continuar barallant cada pilota per a mantindre’s viu en el xoc. Encara que el Zaragoza perdia clarament la batalla en el rebot, amb un 16-22 favorable al València, va aconseguir estrényer de nou l’electrònic i deixar el partit obert al final del tercer quart, amb 57-64 i tot per decidir en els últims deu minuts.
En el tram definitiu, l’experiència d’Hillsman i Anderson va resultar una altra vegada determinant per a mantindre l’avantatge valencià. La base va assumir responsabilitat en la direcció i en l’anotació, mentres que la pivot es va fer fort en la zona per a castigar la defensa rival. Malgrat la insistència d’una encertada Leite, que va aconseguir els 15 punts, el Casademont no va aconseguir acostar-se prou, llastrat pel seu escàs encert en moments decisius.
El València va saber gestionar els seus atacs amb paciència i, ja en els compassos finals, el ressorgir al pal de Awa Fam va acabar de sentenciar el dol. Les seues accions prop del cércol van ampliar la diferència fins al 72-82 definitiu, que va certificar la superioritat global de les taronja en una trobada d’alta exigència.
Amb este triomf, el València Basket s’assegura la seua presència en la final de la Copa de la Reina, on s’enfrontarà al guanyador de l’altra semifinal entre Hozono Global Jairis i Perfumeries Avinguda. A més de trencar la sèrie desfavorable davant el Casademont Zaragoza, l’equip valencià s’aferma com a aspirant principal a revalidar el títol reeixit en 2024.
En l’apartat individual, Anderson (17 punts), Fiebich (18), Buenavida (11), Fam (10) i Hillsman (14) van liderar l’anotació d’un València molt coral, mentres que pel costat aragonés van destacar Leite (15), Hempe (12), Pueyo i Gueye, en un partit disputat davant més de quatre mil aficionats a Tarragona, fidel reflex del creixement i seguiment del bàsquet femení nacional.
